En Jordi “Baleto” només falta a les classes  per temes laborals, guàrdies, etc... Ell é infermer  i, quan  no ve a judo, es nota que falta algú  en el tatami. Té un caràcter divertit, és molt bon al·lot, molt noble i du gairebé 30 anys practicant aquest esport.  Ara que acaba d’obtenir el cinturó negre 3º dan  hem volgut tenir aquesta xerrada amb ell  perquè ens comenti les seves inquietuds i sobre tot de la situació actual que viu aquest esport d'origen nipó

1) Com afronteu en el judo la situació que ara  patim tots  amb el Covid-19?
- Amb aquesta situació fa molt mal viure i fer esport; entre les restriccions, les mesures de seguretat, grups bimbolla, etc...
Feim judo així com podem, però no ho pots practicar de la mateixa manera que abans de l’arribada de la COVID-19. És cert que feim ara més que mai “tandoku renshu”, que és una forma d’entrenament d’un tot sol, sense company. Però el judo és molt més ampli i es necessita d’un company, també, per veure com has progressat, on falles, on has de millorar, quines tècniques són més efectives amb una situació en concret, com pots arribar a una tècnica que tu vols i a partir d’una altra, etc.

2) El vostre  examen es va fer sense contacte, no  entenc com es pot fer un examen de judo sense contacte?
- Com he dit abans, es va fer amb tandoku renshu, explicant tot el que fas, com s’anomena cada postura, els moviments, ... pareixia més bé un examen oral de la universitat que un examen de judo. Realment em vaig sentir així, estudiant els vespres, intentant entendre i explicar conceptes. En el cas de la kata, explicant i entenent cada moviment, perquè uke fa aquesta reacció i tori fa aquesta altra.

3) Dur feina preparar un examen d'aquestes  característiques?
- Vaja si costa preparar un examen d’aquestes característiques!
És una constància i dedicació casi exclusives de dedicació durant una temporada al judo, sense pensar en casi res més, només judo. Però una vegada que has passat l’examen d'en Pep, veus el progrés que has fet i el que has après i tens una satisfacció que només ho sabem els que hem passat l’examen d'en Pep; encara que no aprovem l’examen oficial. És molt mal d’explicar.

4) Amb tots els esport que hi ha, perquè et va  atreure el judo?
- Va ser culpa de la infermera de la meva pediatra! Quan tenia quatre o cinc anys, vaig anar a la pediatra i ma mare li va demanar a la infermera a veure si sabia alguna art marcial, ja que els esports més convencionals m’avorrien i aquesta dona li va recomanar que anàs al Renshinkan amb en Pep, que tenia molts d’al·lots i que creia que passaria gust. I va encertar !
Des de llavors ha estat una necessitat anar-hi. De fet les temporades que no hi he pogut anar per motius de feina o d’estudis, no estava ple, necessitava anar a judo, ja que el club és molt més que simplement judo, sinó que som com una gran família, i ho necessitava.

5) Que significa per a tu haver aprovat aquesta nova  titulació com és un tercer dan?
- Per jo haver aprovat un tercer dan vol dir que sé que encara me fa falta molt per aprendre, que som com un  nin d’uè que comença a caminar sense caure, això vol dir que encara tenc un llarg recorregut a aprendre i a caminar.

6) Ara que ets tercer dan  quin és el teu objectiu més  immediat?
- Amb la situació actual simplement poder practicar judo i seguir progressant i aprenent cada vegada més, ja que el judo, com tota art marcial, té una filosofia darrera i és una forma de viure i d’entendre  la vida.

7) Quants anys tens i a quina edat vas començar   el judo ?.
- Tenc trenta-quatre anys i vaig començar quan en tenia quatre, igual que el meu fill, que també va començar amb quatre anys. 

8) Amb aquests anys de pràctica què és el que  t'ha aportat aquest esport?
- Tranquilitat, bons amics, bons records, un estil de vida i una forma de pensar diferents, estar més en forma que si no fes res.

9) És perillós practicar un esport de lluita com és el judo?
- Que va! És molt sa practicar judo, des del punt de vista físic i anímic.

10) Vols afegir alguna cosa més?
- Afegiria moltes de coses, però no bastaria tota la revista per dir-ne ni la meitat! Gràcies a tots.