Sebastià Pascual va ser un esportista excepcional, era un bon davanter centre que anava per figura. Esportivament, era molt superior als altres joves de la seva edat. Per motius de salut deixà de córrer pel centre del camp, però el seu esperit el va empènyer a romandre al costat dels seus amics que jugaven i va provar fortuna sota els pals. Com a porter es caracteritzà per la seva col·locació i uns reflexos impressionants de manera que ja no es va moure d'aquesta demarcació fins que es va retirar. En Sebastià, casat amb na Catalina Roselló, van tenir cinc fills: Tomeu, Inès, Sebastià, Pilar, i Pedro. En Tomeu heretà els gens de porter del seu pare i jugà el Mallorca, l'Hèrcules, l'At. Balears, etc. En Pedro, de la seva banda, heretà els gens de davanter centre i jugà amb el Cide Juvenil, Mallorca B, Hèrcúles B, Cardassar, Badia, i acabà a l'Escolar; en la seva demarcació, va ser diverses temporades el màxim golejador de l'Escolar. N'Inès va ser jugadora de l'Escolar en el primer equip de bàsquet que va tenir el club.

La idea clara de la directiva encapçalada per Sebastià Pascual era que el club no caigués en els mateixos problemes que les anteriors directives, ja que quan es va deixar de pagar es va quedar el club sense jugadors i no sempre hi ha una família March disposada a posar diners. La principal preocupació era que els jugadors no fossin de fora, ja que, si eren d'altres municipis, costaven uns diners i si es deixava de pagar el club es trobava orfe de jugadors locals.

La temporada 1966-1967, amb els jugadors justs, es va començar la que s'anomena tercera etapa del club sota les ordres de Jaume Massanet “Coix” com a entrenador. En aquesta temporada l'Escolar només participà a la Copa President d'Aficionats, que disputaren sis grups de cinc equips. La classificació del grup de Capdepera quedà així:

GRUP F                         

1. U. Murense

C.D. Artà

C.D. Serverense

C.D. Escolar

C.D. Felanitx

Un cop acabada la temporada 1966-1967 ja es tenien els terrenys per al nou camp. Aleshores, la prioritat de la directiva era cercar un entrenador titulat, amb experiència, que pogués dedicar molt de temps a ensenyar els jugadors, disposat a fer-se càrrec de l'equip i de la cantera d'aquells moments.

En Sebastià Pascual, a través de l'Ajuntament de Capdepera es va posar en contacte amb l'alcalde de Manacor, que alhora coneixia i era amic d'en Pep Pinya. En una reunió en què van prendre part en Sebastià Pascual, acompanyat d'uns directius, l'alcalde de Manacor i el mateix Pep Pinya, es va arribar a un acord perquè aquest agafàs les regnes del club gabellí.

A les imatges hi podem veure dos equips de joves que es preparaven, en edats d'infantil a juvenil (les fotos tenen uns anys de diferència), per poder jugar algun dia amb el primer equip de l'Escolar, com així va ser. Disputaven partits amistosos i tornejos comarcals, sense federar, partits dirigits per Mito " Coix ", unes vegades, i d'altres per Biel Serralta (fotògraf)

Llucià Serra, Mateu Morey, Joan Planiol, Francisco Macarro, Sebastià Julià, Antoni Vila, Pedro Vaquer (delegat)
Pep Fuster, Manolo Ferrera, Miquel J. Esteva, Antoni Ferrer i Rogelio Morey

Manolo López, Miquel Ferrer, Mateu Morey, Baltasar Moyà, Jaume Crespo, Joan Planiol, Llucià Serra, Sebastià Julià,
Juan Rodríguez, Antoni Ferrer, José Nieto, Guillem Danús i Manolo Ferrera