De 1954 a 1962

    

    




Llucià "Castus", Tomeu Massanet, Toni "Tòfol" i Paco Gambins

Miquel Esteva, president de l'Escolar, portava el peix a Palma el peix de les barques de Cala Rajada, al costat d'altres cala-rajaders. Tots ells freqüentaven al Bar Trotón, propietat de Manuel Matas, que havia estat jugador del Mallorca, entre altres equips destacats de l'illa. Després d'establir una bona amistat amb el senyor Matas i sabent de la seva experiència futbolera, li van proposar d'entrenar l'equip de Capdepera, i ell accedí a tal petició. El bar de Matas era centre de reunió de molts de jugadors i exjugadors palmesans, cosa que va influir perquè molts d'ells fitxassin per l'Escolar. El Bar Trotón, com indicava el seu nom, també era centre d'aficionats als cavalls.

La primera temporada, la majoria de jugadors eren del poble, però a poc a poc van arribar jugadors forans per fer de l'Escolar un equip més competitiu, i al final només un o dos jugadors eren del poble. Elionor Servera, com a mecenes, pagava els jugadors, cosa poc habitual en pobles com Capdepera, i aprofitant les seves moltes relacions es van fitxar els millors jugadors possibles. Se'n van arribar a desfilar bastants, uns feien el servei militar a Mallorca i d'altres destacaven en equips capdavanters de l'illa. Per facilitar la tasca de Matas, algunes vegades els de Capdepera es desplaçaven a Palma en taxi per entrenar tots junts.

En altres moments d'aquesta segona etapa, de 1954 a 1962, Colau Liesegang i Joan Camps (que havia jugat de central amb l'equip) van ser els entrenadors de l'Escolar, i ja a la darrera temporada, a Tercera Divisió, ho va ser Justo Aparicio, qui abans havia entrenat l'Andratx.


Camp "La Esperanza"

El bar Vista Alegre (ara restaurant El Cactus, davant S'Ancora i Can Maya), era el centre de les tertúlies de futbol, de l'Escolar i dels jugadors que per diversos mitjans de transport arribaven a Cala Rajada. El divendres de cada setmana que el Escolar jugava a casa es penjava una pissarra anunciant l'horari del partit del diumenge. Félix Vives i Tomeu Fuster "Pereandreu" eren els encarregats de pintar la pissarra, perquè la gent sabés l'hora del partit i l'equip que ens visitava. És una llàstima que no puguem veure com de guapa era aquella pissarra, fins i tot les persones que no anaven al futbol passaven per veure-la, ja que l'adornaven amb ocells, peixos, flors, barques, etc. El dia de partit es col·locaven unes banderes a la cantonada esquerra del carrer Elionor Servera amb carrer Pizarro, que servien d'orientació a la gent vinguda de fora, ja que girant cap a aquest últim carrer anaven directament al camp de futbol de ”La Esperanza”.

Els jugadors que van jugar aquelles primeres temporades van ser, entre d'altres: Ferrer, Ropero, López, Frau, Mompó, Cariñena, Febrer, Sansó, Tomeu Massanet “Lluïsa”, Llucià Mercant “Castus”, Sebastià Moyà “Vador”, Juanito Morey, Tomeu Fuster “Eulària”, Toni Llull “Tòfol”, Hernández, Agusti Tous “Pont”, Paco Gambins, Toni Fernández, García, Pocoví, Antoni Sard, Balaguer, Pascual Marti, etc.