Quan un equip arriba a un partit amb 13 jugadors disponibles, un dels quals lesionat, i durant l'escalfament es lesiona un altre jugador, es pot pensar que  "ja no pot passar res pitjor". Pero si, pot pasar.
Ens situam al minut 88. Després d'un partit que ha trancorregut com molts dels que dium a la temporada, creant més ocasions que el rival sense ser capaços de transformar-ne cap, El rival, de les poques que ens fa, en transforma com a mínim una arribam al citat 88'. N'Enric, xuta a porteria, la pilota entra, pega al ferro que subjecta les xarxes, i surt directament de dins de la porteria. Mentre els verd-i-blancs celebren el gol, els locals segueixen la jugada i l'àrbit i l'àrbit assistent no indiquen gol davant la incredulitat dels allà presents, locals i visitants.
Ja pots protestar, i fer el que vulguis, pero la sensació de que t'han pres el pèl ja no te la lleva ningú. I en acabar el partit per acabar d'arradonir-ho l'àrbit assistent que estava més lluny de la jugada li diu als altres dos "VAYA GOL OS HABEIS COMIDO!!!".

Ens costa fer gols, i els que feim no pugen al marcador. Un altre partit en el que tot el que podia sortir malament ha sortit malament. Ens queda un altre setmana dura de recuperació, sobretot moral, i anar preparant el partit a casa conta l'Artà.