"Tots els records que guard
del futbol són agradables"
Dies enrere vam tenir una agradable trobada amb Pep Pinya, qui durant alguns anys va ser entrenador de l’Escolar i que tants bons records va deixar en els jugadors que van estar a les seves ordres, en els directius que el van tractar i en l’afició d’aquells anys.
Amb en Tomeu Alzina "Pedàs" el vam visitar a Manacor perquè ens explicàs algunes coses de la seva etapa com a entrenador de l’Escolar, de 1967 a 1971, i en una segona etapa, les temporades 1975-1976 i 1976-1977.
Diguem, abans, que com a jugador es va iniciar amb el juvenil de La Salle de Manacor, per després jugar amb el primer equip de la Ciutat de les Perles a Tercera Divisió; va ser cedit dues temporades al Serverense i va tornar a la disciplina del Manacor, om acabà la seva etapa de jugador.
Com a entrenador va començar amb un equip de Manacor anomenat “Fantasmas”, després passà per l’Escolar, el Manacor de Tercera Divisió i el Porto Cristo, en total 22 temporades entrenant.
Amb 79 anys, el trobem amb una salut envejable i una memòria que algú de nosaltres voldria tenir.
– Com va ser la teva vinguda a Capdepera?
– Per aquell temps, el president de l’Escolar, Sebastià Pascual, que era alhora regidor de l’ajuntament de Capdepera, es va posar en contacte amb l’alcalde de Manacor, del qual era amic, i em van citar a l'ajuntament de Manacor. Allà vam arribar a un acord amb l’Escolar i em vaig comprometre a entrenar a l’equip de Capdepera.
– Què hi vas trobar, a Capdepera?
– Des que vaig arribar vaig trobar tranquil·litat i felicitat. S’estava començant el que s’anomenava la tercera etapa del club. Allò més difícil no va ser el futbol, sinó l’inici. Em vaig trobar amb catorze jugadors, molts dels quals no havien jugat mai a futbol federat; es va partir de zero, a ensenyar i, juntament amb la directiva, es començaren a reclutar joves, fins aconseguir una plantilla que pogués afrontar les competicions.
– Quins records guardes, de la teva estada a l’Escolar?
– Ten tenc molts i molt bons. Va ser una etapa de les més bones de la meva vida. Les circumstàncies van fer que m’hi trobàs molt bé, vaig estar quatre temporades, la gent confiava molt en mi. De jugar en un camp a la muntanya passàrem a un mini estadi (el camp actual). S’ha de pensar que això va ser possible gràcies a la tasca de tots, jo inclòs. Record una entrevista de Joan Nebot "Rai", per a un diari de l'illa, on em va definir amb aquestes paraules: "En Pep Piña ens ha ensenyat a tractar els adversaris com contraris i no com a enemics". En el terreny esportiu, record amb gratitud, de la meva primera etapa, un ascens aconseguint en l’últim partit, jugat a Llubí.
Drets: Salvador Moll (segon entrenador), Lluís Nebot, José García "Garrucha", Pep Gallego, Colau Nadal, Miquel Bestard, Joan Terrassa "Ruís", Pep Pinya (entrenador). Acotats: Joan Pascual, Jesús Sánchez, Manolo García-Plata, Miquel Ferrer "Carter", Miquel Morey i Miquel Garau "Bessó" (responsable de material).
– Més tard, en les temporades 1975-76 / 76-77, vas completar la segona etapa en el club.
– Sí. A la 75/76 vam ascendir de categoria. Però aquesta segona etapa ja no va ser com la primera, el poble no era el mateix, la gent estava més distanciada.
– Quin va ser el jugador més tècnic que vas tenir a l’Escolar?
– En Manolo García-Plata. Tant jugava de porter com repartint joc al centre de camp.
– I en Miquel Morey?
– Tan bo o més que en García-Plata, però era un jugador inacabat que, al mateix temps, era el que més capacitat tenia per a resoldre una situació.
– Com compararies l’entrenador de futbol d’abans amb el d’ara?
– La relació entrenador-jugador no és la mateixa. Abans, l’entrenador era el germà gran, un bon company del jugador. Actualment, l’entrenador és un home que, per parlar-hi, s’ha de demanar audiència.
– I per acabar?
– Tots els records que guard del futbol són agradables, tant a Capdepera, com a Manacor i Porto Cristo.
Best
