com a jugador del Mallorca
Pau Servera, de 18 anys, afronta la cinquena temporada sota la disciplina mallorquinista. Va començar a l'Escoleta Municipal de Capdepera, als 4 anys, continuà de prebenjamí, benjamí, aleví i infantil a l’Escolar, i ja al primer any de cadet fitxà pel Mallorca.
Per conèixer una mica les experiències viscudes en els seus 14 anys de ser el primer atacant i l’últim defensor del seu equip, vam tenir aquesta conversa amb en Pau.
– Per què porter?
– A l'escoleta ja vaig començar a la porteria i em va agradar. Em deien que ho feia molt bé i aquí seguesc.
– De les vuit temporades a l’Escolar, quina va ser la millor?
– Sempre recordaré la d'infantil de segon any, amb en Pep de sa Cova d'entrenador, en la qual, al costat d’en Miquel Martí, jugàrem amb la Selecció Balear.
– Explica'ns les quatre temporades jugades al Mallorca?
– Les dues temporades de cadet em van anar força bé, el segon any més que el primer. El primer any vaig tenir Santi Miralles d'entrenador, amb el qual tornaré a coincidir en el Sant Francesc; el segon any, vaig tenir en Carlos Muñoz. La primera temporada de juvenil, amb en Pep Sansó d’entrenador, vaig quedar molt satisfet de com em van sortir les coses. La segona temporada de juvenil, la passada, cap a Nadal vaig tenir una lesió als abductors, vaig estar dos mesos apartat de la gespa i després em costà molt arrencar de nou. El Mallorca em va cedir al Poblense, de la lliga Nacional Juvenil i vaig acabar la temporada a sa Pobla. Ara, en aquesta temporada a punt d’iniciar, de moment estic entrenant amb el Mallorca. Hi ha setmanes que entrenam dos o tres dies, matí i tarda. Estic molt il·lusionat, crec que serà la meva temporada, jugant a la Divisió d'Honor, tant si ho faig amb el Mallorca com si em cedeixen al Sant Francesc. És una oportunitat que no puc desaprofitar.
– Alguna mania abans de jugar un partit?
– Dins del vestidor sempre seguesc el mateix ritual en vestir-me. Després surt al camp amb el peu dret i em persigno. En arribar a l’àrea gran, he de córrer d’esquena fins a l’àrea petita, per després girar-me i continuar fins a la porteria.
– Què creus que has de millorar, com a porter?
– Està clar que sempre s'ha de millorar tot, però el que més em falta és l’agilitat i el caràcter de cara a l’equip.
– I allò que més domines en el joc?
– Els reflexos, el joc amb el peu, les pilotes aèries...
– Quin és el millor entrenador de porters que es tengut?
– El que m’està entrenant fa unes temporades, Miki Garro, que jugà amb el Mallorca a Primera Divisió.
– A banda del futbol, quin altre esport t’hauria agradat practicar?
– Un esport que sempre m’empeny i que quan tinc temps sempre vaig a jugar amb en Joan Aso és el tennis
– De més gran, què vols fer?
– Aquest any començaré a estudiar de mestre d’Educació Primària, a Palma. El més important són els estudis.
– Algun agraïment en especial?
– El primer cap als meus pares, pel suport que em donen, sempre han estat al meu costat, en especial en els moments difícils. Després a Pep Fuster i als dos entrenadors que vaig tenir amb els cadets del Mallorca, Miralles i Muñoz.
BEST
