Divendres 31 de març de 2023, a la nova biblioteca pública de Capdepera, després d’un parèntesi degut al nou canvi d’ubicació, es continuà amb la tertúlia habitual del club de lectura amb un llibre de capçalera: Alícia en terra de meravelles.

Primer de tot, s’ha de dir que la bibliotecària, després de l’acollida i recepció, va fer una acurada presentació del llibre de Lewis Carroll, mentre mostrava il·lustracions de diferents edicions i algunes enciclopèdies dedicades a les obres de la literatura universal. El llibre despertà diferents opinions entre els lectors i va fer que s’interessessin per la dedicatòria de l’obra a una nena, Alice Liddell, i a la trajectòria professional de l’autor: de nom veritable Charles Lutwidge Dodgson, va ser matemàtic, escriptor i fotògraf. De fet a la tertúlia es mostraren unes quantes imatges realitzades per ell a l’època victoriana, fet que un lector destacà com a signe d’un cert estatus social. També es comentà l’edició acurada que en va fer Josep Carner amb dibuixos de Lola Anglada.





Posteriorment, la bibliotecària llegí un fragment en què destacava de l’obra que es tractava d’un llibre sense prejudicis i que s’atracava al món dels infants amb una gran suavitat i versatilitat. Un altre lector va voler indicar que possiblement el seu èxit radicava en el fet de presentar una crítica contra el poder pel fet de ridiculitzar una reina, aquella que s’expressava dient allò de «Que li tallin el cap!». L’ambient de la biblioteca era agradable, amb força llum, i l’altitud dels prestatges, tot hi que encara no hi ha escala, atorga a l’espai una solemnitat que no tenien les anteriors biblioteques, tot i que per ventura es podria aprofitar una mica més la llum exterior. Però si tornam al tema que ens hem proposat, l’obra presentava la particularitat de ser pionera en el seu moment i s’endinsa en el món oníric i suggerent de l’autor, on Alícia, la nena protagonista, creix i decreix a ritme de miralls en cambres de rajoles blanques i negres, on l’hora del té sembla anar cap per avall, on les cuineres ho regiren tot i els rellotges fugissers s’amaguen a les butxaques dels conills. A més a una altra lectora li cridà l’atenció les cartes que fan de soldats i els gats que apareixen i desapareixen. Algun altre lector comentà que fins i tot li havia agradat més el pròleg que la mateixa obra en sí. Tot serà qüestió de gustos. Una dada curiosa va ser que només dues lectores havien llegit el llibre durant la seva infància i que la lectura d’adults ja és d’una altra manera, car perd la màgia de la lectura infantil.

Finalment, també es recordà que aviat es celebrarà el dia mundial del llibre infantil. Alícia és un relat que es converteix en un dels llibres més llegits i versionats del món i una de les obres fonamentals de la literatura infantil. Tot i com a club no haver arribat per interpretar la forta càrrega simbòlica que comporta l’obra, la faula serví per fer passar una bona estona de lectura als presents, qui després realitzaren un petit àpat com ja s’acostumava fer a les anteriors biblioteques, amb grills i tot. La propera obra a comentar serà un còmic de Max, que presentarà segur una més fàcil interpretació. Tot i així, l’aventura d'Alícia, amb la Reina de Cors, el capeller, els bolets i les begudes no ha deixat indiferent a ningú... i si no és així: «Que li tallin el cap!».

Joan Cabalgante i Guasp