Benvinguts siau estimats amics futbolers tots quan sou!
Cap de setmana de tapes i llampuga. Magre horabaixa de futbol. Està vist i comprovat: l'Escolar, quan troba un equip amb un mínim d'entitat, fa els ous a terra.
Avui partit corresponent a la sisena jornada de lliga; primera regional grup B. Enfront i com a rival, una Unión amb molt d'ofici, veterania i un port físic envejable. Un equip força treballat, amb moviments estudiats i amb recursos suficients per afrontar qualsevol imprevist tàctic amb solvència. Ben dirigit i assessorat des d'una banqueta que ha sabut llegir el partit en tot moment. I no sols això, sinó que sempre ha anat per endavant, i s'ha anticipat a les decisions assumides per l'entrenador gabellí. La Unión fora fer gairebé cap ou de dos vermells, jugant al ralentí, ha demostrat una superioritat aclaparadora davant un Escolar molt tou i buit de contingut.
Aquest horabaixa, tristament, s'ha tornat a repetir el succeït al partit que ens enfrontà al Binissalem B. Això sí, amb distinta sort, però s'ha tornat evidència la falta d'esperit, lluita i compromís per part d'un Escolar desconegut, mancat d'entitat i presència.
El que està ben clar, senyores i senyors, és que per jugar a futbol s'ha de córrer. Córrer, en futbol és la mare dels ous! Caminant no es pot jugar a futbol de cap de les maneres. Ja no parl de guanyar... Per guanyar un partit, a més de córrer, almenys, tant o més que el nostre rival, es necessiten fer altres coses. Coses que l'Escolar, a aquest començament de lliga sembla haver oblidat. A mi em sap molt de greu escriure aquestes coses. Ja ho he dit en altres ocasions, no m'agrada posar les vergonyes a sobre la taula i evidenciar les nostres carències, però, amb l'actitud avui demostrada, sols puc dir que no podem anar enlloc. L'Escolar ara mateix no corr i, amb aquest menfotisme palès, els principis més primaris i elementals del futbol ens deixen clarament fora arguments i amb els calçons baixos.
De veritat estimats futbolers! Amb tot el respecta que tothom mereix, però trob a faltar jugadors amb l'empenta i la filosofia de futbol que tenia en Toniet Serapio. Fora anar més a lluny, el nostre estimat «cavallet de bastos», un jugador de la vella escola, carregat de responsabilitat, força, nirvi, punt d'honor, empenta i estimació de cap a uns colors, que vist el que s'ha vist, semblen estar força destenyits, perquè, ningú dels actors intervinents, saben el significat del concepte: estimació i esperit de lluita per aquests colors.
Pee al partit d'aquest horabaixa ja s'han recuperat efectius. Una gran notícia ha estat la reaparició d'en Javi Maya. Un Javi Maya que sabem que atresora una qualitat indiscutible, però la falta de competició evidència una falta de ritme que no li permet desenvolupar, el que ell, tan bé sap fer: jugar a futbol. A poc a poc, la primera passa està donada. Ara sumem minuts per aconseguir ajudar, amb l'aportació del seu joc, a un equip que necessita amb urgència, jugadors d'aquest perfil. Avui s'ha notat molt l'absència -massa diria jo- i, el futbol de sacrifici constant, que interpreta n'Edu Flaquer. Una vertadera llàstima! A la banqueta quatre defenses: Lliteres, Colau, Gregori i Franco. Un comodí: en Javi Maya. Un sol punta (per dir qualque cosa): n'Abdu.
El partit ha començat amb una bona jugada de treta inicial que, en Ruedas, no ha pogut finalitzar en gol. Dins els deu primers minuts hem tirat a porteria en tres ocasions, malgrat que dues, hagin sortit per damunt el travesser. Hem trenat dues jugades engrescadores que han acabat amb un miratge imaginari de perill. Al cap de deu minuts de joc, la interessant predisposició de l'equip verd-i-blanc ha fet fallida. L'entrenador rival ha sabut examinar amb encert les carències d'una defensa de tres: la nostra. El número desset de La Unión situat com a davanter centre pur. Aprofitant els buits derivats de les basculacions de la nostra defensa, el número nou per banda esquerra i el número vint per la dreta.
El nostre central esquerre i el nostre extrem esquerre, ambdós, jugadors dretans, han continuat amb la inèrcia de joc demostrada dins Sa Pobla. Jugar a cama canviada, fora dubtes és una atenuant pels seus protagonistes. Que la banda esquerra és un forat fora fons, no es culpa dels jugadors que ocupen aquesta posició. Quan hi ha jugadors que no estan al seu millor moment o no interpreten les consignes així com cal, des de la banqueta, hi ha qualcú que pot prendre dedicions per solucionar aquestes mancances. Carregar totes les culpes sobre el central esquerra no seria del tot just. Que la nostra banda esquerra podria fer més ajudes en defensa de les que fa, també és una veritat com un temple.
El que no pot ser és: perquè un jugador ocupi una posició en concret encomanada per l'entrenador, quedar ancorat al lloc i no moure's de la seva particular rajola. El futbol és moviment, ajudes, permutes, crear espais buits perquè els pugui aprofitar un company, interpretar correctament la transició, atac/defensa, defensa/atac i, indiscutiblement, cercar el desmarcatge contínuament. A això, l'equip, o no ho sap fer, o no li han explicat com es fa. Mecagondena!
L'Escolar, molt tímid i parapetat dins el seu camp, ha donat la iniciativa del joc a La Unión. No existia una pressió manifesta sobre la seva sortida de pilota. Iniciaven jugada des de darrere i, fora complicació ni noses, podien efectuar les passades de pilota de cap a les seves puntes fora cap mena d'oposició que evites una centrada encertada. D'aquesta manera tan senzilla han matxucat i fulminat el nostre malaltís i dèbil dibuix tàctic.
El número nou sempre lliure, incomprensiblement, de marca, a una pilota que ha guanyat l'esquena al nostre central esquerre, la deixat completament sòl davant n'Alexis. Massa fàcil... aquest jugador amb un subtil toc de pilota la croada al pal llarg i buit. El zero a u n'estava servit. El gol visitant ha fet que La Unión s'assentés, encara més, dins un clar domini del partit. El nostre centre del camp no carburava i la defensa, malgrat defensar, més o menys bé, ho tenia complicat jugar amb els nostres dos pivots defensius, clars enllaços, entre defensa i medul·lar. La nostra banda dreta s'ho mirava com si fos un simple espectador més del joc. No li han arribat pilotes, i ell, tampoc a fer res important per entrar més en joc. La Unión, jugant molt fàcil i lliures d'oposició, pegava continues pilotades intentant guanyar l'esquena a la nostra defensa. Aprofitava la posició clarament guanyada pel seu número nou i el seu número vint. Això ha estat tot el joc desplegat pels vessi'ns del Secar de la Real.
D'aquesta manera s'ha arribat al descans. A la graderia, tots elucubraven, quines serien les solucions més adients per millorar el nostre joc estàtic i errant. A la represa, hem vist com en Jaume Faba ocupava la punta de l'equip. En Ruedas passava a banda dreta i en Juanma ocupava el lateral dret. Amb aquesta defensa de quatre l'entrenador de l'Escolar ha solucionat les mancances abans descrites. Totes? La nostra defensa, la primera part ho ha fet bé, en canvi, aquesta segona part ha tingut alguns desajusts que han facilitat l'arribada i efectivitat dels grocs.
Semblava que aquests canvis havien enfortit i donat certa consistència al nostre joc. L'Escolar o provava. L'equip semblava, malgrat jugar caminant, ser més compacte i un xic més sòlid. Però, l'entrenador visitant no ha trigat a trobar el contrapès necessari per anivellar el joc. Des de la grada pensaven que La Unión acabaria la benzina i seria quan nosaltres intentaríem l'assalt a la porteria rival. Però ca, barret!!!
A la treta d'una falta, des del mig del camp -no us penseu...-, llançada a dintre de l'àrea gran de l'Escolar, ha fet que tots els nostres jugadors que defensaven la jugada a pilota aturada -no sabem el perquè- han quedat totalment aturats fora poder reaccionar. Massa avantatge per un rival molt llest que ha aprofitat aquesta conjuntura per marcar el zero a dos. El partit, sota la meva humil opinió, vist el nostre joc i vist el plantejament del contrari, n'estava dat i beneit! Enllestit per a sentència!
En una pilota bombejada dins l'àrea visitant el porter dels grocs ha fet una pífia que ha propiciat que en Ruedas fiques la pilota dins la porteria unionista. L'àrbitre ha xiulat unes mans que sols ell ha vist. Incomprensible!
La treta d'una falta lateral, executada magistralment per en Javi Maya, ha sigut rematada per en Jaume Torres. El porter ha refusat l'esfèrica, aprofitant-se del rebuig del porter en Ruedas que, minsament, ha introduït la bolla dins la porteria contrària. L'u a dos ha envalentit, insuficientment, els ànims un poc esmorteïts dels jugadors i dels pocs espectadors asseguts a la graderia. L'Escolar, a causa de la reculada de La Unión ha ficat, simbòlicament, una mica més de pressió sobre la defensa dels unionistes.
Amb una d'aquestes, el capità Campos, després de fer una falta tàctica que ha servit per tallar un contraatac de La Unión, ha vist la segona targeta groga. Aquesta segona groga ha significat la vermella. Ja tenim a l'Escolar, en plena reconquesta, amb un jugador menys. La primera groga d'en Campos, del tot prescindible, ha sigut per xerrar i treure de polleguera a l'àrbitre que, cansat de sentir-lo belar, li ha mostrat la primera groga. A hores d'ara ja no n'aprendrem. No! Som-hi... una de llengua amb taperes!
L'entrenador local ha anat realitzant canvis. Sols dos més! Un d'ells no l'acab d'entendre. Ha substituït en Jaume Faba per donar entrada a n'Abdu. Però... Déu meu Jesucrist omnipotent! Si fa més, en Faba coix i enfonsat físicament, que quaranta Abdus a ple rendiment. I això no ho sabem d'ara! Vatua l'olla quin panorama!
A conseqüència de l'expulsió d'en Campos hem retornat a la defensa de tres. Aquest desajust ha provocat, després d'un mal rebuig del nostre central, el tercer gol dels ciutadans. Aleshores hem plegat els filats i, atifells a l'esquena, hem tornat a cases.
Un altre partit que no hem jugat bé, enfront, d'un rival que a mi m'ha semblat superior al nostre equip. Almenys ha demostrat tenir les coses més clares que no nosaltres. Hi ha posat més entusiasme i més sentit comú a l'eixida que el nostre minso i descol·locat Escolar. Tres punts d'or perduts, que hagueren servit per consolidar i donar pes, a les tres victòries continuades aconseguides. Perdrem, evidentment, els llocs capdavanters i de privilegi de la classificació. Les dubtes i les bubotes tornen, amb insistència, a ser presents...
Dimecres dia dotze ens jugarem els quartos amb el Santa Margalida. Equip que a primer cop d'ull pot semblar assequible, però, si no correm més...
Aquí ho deix caure. No hi ha més sort que el qui ho vol ser.
Estimats tots quan sou, amb ser cuit ja en parlarem!
Visca l'Escolar victoriós!
Biel Torres
