Miguel Àngel Tirado Ramos és actualment inspector d’educació, però ha estat professor d’ESO, Batxillerat, Formació Professional, Ensenyances de Règim Especial i Universitat, també ha exercit de cap d’estudis i director a l’IES de Santa Margalida. 

A més de la tasca d’inspector d’educació, exerceix de professor del màster de Formació del Professorat a l’UIB i participa en formacions dirigides a docents.

Amb la seva experiència en el camp educatiu i la seva ampla formació (doctor en Ciències de l’Educació, llicenciat en Educació Física i màster en Informàtica Educativa) ha escrit un llibre “ Escuelas que ensenyan. El conocimiento si importa” en el que reflexiona al voltant de l’educació: “Aquest llibre és una aposta decidida per la innovació educativa, però no per qualsevol innovació, sinó per la que ens ajuda a ensenyar millor...”

Des de fa uns anys és l’inspector educatiu de la zona de Capdepera, per tant es troba molt vinculat als centres educatius del nostre municipi i coneix de primera mà la seva realitat.  Conversem amb ell del seu interessant llibre i d’altres temes relacionats amb l’educació.

- El llibre té per títol "Escuelas que enseñan". La pregunta és gairebé obligada... Hi ha escoles que no ensenyen?
- Hi ha escoles que no ensenyen, sinó que es limiten a acompanyar. Fan una caricatura del verb “ensenyar”, el qual associen a un model d’ensenyament autoritari, unidireccional on es presenta el mestre com un ésser insensible que transmet coneixements desfasats que els alumnes han de memoritzar sense comprendre. Són escoles que defensen la idea que, quan el nin o l'adolescent descobreix el coneixement per ell mateix sense que aquest sigui transmès pel docent, sempre a través de l'experimentació i amb escrupolós respecte al seu ritme natural, l’aprenentatge s'aconsegueix sense esforç i és més significatiu. És una idea que sona tan bé! Si ens donen a escollir, no triarem abans allò natural que allò artificial? La qüestió és que no és natural aprendre a llegir ni a escriure, com tampoc ho són la gran majoria d'aprenentatges acadèmics. Aprenem de manera natural a córrer o a parlar, per exemple, però no geometria. Aquests aprenentatges no s'adquireixen naturalment, s’han d’ensenyar bé. L’aprenentatge per descobriment és convenient i eficaç, però només quan l'alumne ja té els coneixements sobre els quals indagarà o aprofundirà ben organitzats en la seva memòria, com ha demostrat el darrer mig segle d’investigació. A més, ensenyar bé inclou guiar, acompanyar. És el que sempre han fet els bons docents.

- Per què et decideixes a escriure aquest llibre? A qui va dirigit?
- Va dirigit a totes aquelles persones interessades en l'educació, una qüestió que a tots ens afecta. Em vaig decidir a escriure'l perquè mai havíem tengut tanta informació al nostre abast i mai havia estat tan difícil informar-nos. Qualsevol tema es redueix a una simple polarització en forma de bàndols; també en educació: metodologies tradicionals o metodologies innovadores, coneixements o competències, educació analògica o educació digital. No hi ha matisos. A la primera idea que exposes quedes etiquetat en un extrem o altre. El llibre m'ha permès argumentar sense la limitació de caràcters que t'imposa un Tweet i qüestionar idees que s’accepten com a noves, malgrat tenguin més d’un segle, i que es presenten com a vàlides, malgrat no tinguin suport empíric. Hi ha modes metodològiques que entren per la porta d'algunes escoles sense que aquestes exerceixin el pensament crític que pretenen desenvolupar en els alumnes. El llibre aprofundeix en els fonaments de l’aprenentatge, exposa les evidències científiques respecte a com aprenem i analitza les metodologies imperants.

- Quines idees o missatges clau t'agradaria transmetre?
- La idea central és que aprenem a partir del que ja sabem, com quan pugem una escala en què necessitam cada escaló per continuar avançant. Dit d’una altra manera, el que sabem és el que ens serveix de punt de suport per a saber més. Per tant, si volem formar ciutadans amb criteri, que comprenguin el món, que pensin per ells mateixos i puguin seguir pujant per l'escala de l'aprenentatge de forma autònoma; si volem que ningú quedi enrere, l'escola pública no pot renunciar proporcionar una àmplia base de cultura per a tots. L'escola és l'única oportunitat que tenen els nins més vulnerables per aconseguir una vida millor. Al llibre, a més, alert dels problemes d'atenció actuals, tract l’important paper de la memòria en l’educació, em posicion respecte a l'augment desmesurat de les pantalles en les aules i, en definitiva, reflexion sobre cap a on hauria de caminar la innovació educativa. 

- Tothom reclama un pacte educatiu, però mai arriba. Cada ministre fa la seva llei reformant l'anterior, això no pot ser contraproduent?
- Els sistemes educatius es basen en la confiança i els canvis constants de lleis educatives no l’afavoreixen. Cada nova llei arriba amb data de caducitat, però una llei educativa necessita estabilitat en el temps per poder avaluar el seu impacte i fer els ajustaments que siguin necessaris. Ara bé, això no serà possible a Espanya fins que les principals forces polítiques decideixin abordar l'educació com a un tema d'Estat. La fortalesa d'una democràcia es mesura pel valor que la seva societat atorga a l'educació.

- Parlem de Balears, consideres que l’educació pública gaudeix de suficients recursos econòmics i humans?
- Pens que no sempre és una qüestió de quantitat de recursos, sinó del seu eficient aprofitament. És dins de cada aula on es produeix el veritable dret a l’educació i, per tant, el principal paper de l’Administració és que aquest es doni en les millors condicions possibles. Trob a faltar una avaluació sistemàtica del sistema que, en combinació amb les avaluacions internes dels centres, ens ajudi a detectar les necessitats i a dirigir convenientment els recursos en funció d’aquestes, amb la consegüent rendició de comptes. És cert que no hi ha cap avaluació perfecta, però la menys perfecta és la que no es fa. 

- Fa uns anys que ets l'inspector educatiu dels centres escolars de Capdepera, com els valores?
- Ser inspector d'educació en els centres de Capdepera i de Cala Ratjada m'aporta molt, tant en el pla professional com en el personal. Compten amb equips directius i docents molt compromesos. Aquest curs l’institut ha implementat un pla de lectura molt ambiciós i acaba d’aprovar un pla de millora de l’aprenentatge. En el mateix sentit, el CEIP S’Alzinar i el CEIP S’Auba desenvolupen programes educatius molt potents que em seria impossible desgranar en aquesta entrevista. Hauríem de fer un monogràfic! Tant és així, que són centres que comencen a ser referents en innovació educativa i exposen el que fan a altres centres de Mallorca. Altres centres educatius com les escoletes i l’escola de música, que, per cert, du a terme un projecte molt interessant conjuntament amb el CEIP S’Alzinar, fan també una feina remarcable. 

- La pandèmia de la COVID va provocar una forta sacsejada en el sistema educatiu, creus que es va resoldre bé? Ha tingut conseqüències?
- Mai havíem viscut una situació tan extrema de confinament com la que vàrem viure en les setmanes posteriors al 19 de març de 2020 i, malgrat la complexitat de mantenir una educació a distància, els equips directius i els docents varen demostrar una gran responsabilitat i professionalitat fent enormes esforços per arribar a tots els alumnes. Clar que va afectar, i ho va fer de manera desigual perquè no tots varen gaudir de les mateixes oportunitats, de les mateixes eines digitals i del mateix suport a casa. Especialment, va afectar els més petits, els quals es troben en ple procés d’adquisició del llenguatge, així com als nins que estaven aprenent a llegir i a escriure. El que s'ha demostrat és que l'educació bàsica, o és presencial, o no és educació, perquè és en la interacció humana on es troba la seva essència i, aquesta, és insubstituïble per la pantalla.  

- Qüestiones que l'etiqueta "innovació educativa" sembla que ho justifica tot... Què ha de tenir per a ser realment útil per ensenyar millor?
- Totes les metodologies que es presenten com a «noves» són vàlides? Tota innovació educativa és acceptable? La qüestió no és si «innovació sí» o «innovació no», sinó innovació «per a què». Quan la innovació educativa no condueix a una millora en els coneixements i en les competències dels alumnes, està tan lluny de considerar-se innovació com d'anomenar-se educativa. 

- S'ha d’adaptar l'escola als valors que imperen en la nostra societat o ha de fer d'escut?
- Primer caldria demanar-se quins són els valors que promou la societat actual. En la societat de les xarxes socials som més individualistes que mai, i viure, quasi s’ha convertit en sinònim de consumir. Tot es pot comprar, fins i tot la felicitat, i tot ho he de tenir aquí, ara i sense l’esforç d’haver d’esperar. S’ha d’alinear l’escola amb aquests principis i valors? La satisfacció immediata del desig està en el costat oposat a l'esforç que necessita l'aprenentatge. Veig més l'escola com la petita aldea d’Astèrix i Obèlix enmig de la Gàl·lia de la societat, que resisteix victoriosament. Contestaré la teva pregunta: crec que l’escola no ha de fomentar els valors de la societat que veu sinó de la que voldria veure.

- S'adapta l'escola i el sistema educatiu als canvis que es produeixen en la nostra societat?
- Hi ha una idea amb què ens martellegen el cervell: com que no sabem quins seran els treballs del futur, per a què serveix que l'escola ensenyi uns coneixements que es poden trobar a internet? No és millor que en comptes d’ensenyar coneixements obsolets els alumnes adquireixin competències com treball en equip, pensament crític, emprenedoria, capacitat de resoldre problemes, iniciativa i creativitat? La veritat és que tot això sona molt bé. A més, qui pot estar en contra d'aquestes metes educatives superiors? Però el punt no està tant en el fi com en el camí per a aconseguir-lo. A cap d'aquestes metes és possible arribar-hi sense una escola que ensenyi i contagiï l'amor pel saber. O algú pot pensar críticament sobre una cosa de la qual no en sap res o poca cosa? No són els coneixements la principal font de creativitat? A qui li interessa que sapiguem fer molt, aparentment, però que sapiguem molt poc? Els coneixements són el material amb el qual pensam.   

- Vols afegir alguna cosa?
- Sí, si em permets, m'agradaria traslladar a les famílies del municipi que poden tenir confiança plena en la seva escola o en el seu institut. La seva col·laboració és essencial.   Aprofitant que ve l’estiu, les anim a gaudir de la lectura amb els seus fills, perquè és un dels millors regals que els poden fer. També voldria aprofitar per a agrair a l'Ajuntament de Capdepera la seva implicació en un any tan complicat com el que hem viscut, on s'han juntat la pandèmia i els greus problemes d'infraestructura del CEIP S'Alzinar. Tots, Ajuntament, Conselleria d'Educació i centres, hem demostrat que junts, podem fer front als reptes més complicats. Finalment, vull reconèixer la imprescindible ajuda del policia tutor, el qual fa una tasca clau, així com dels serveis socials. 

Us agraesc molt a Cap Vermell aquesta entrevista i l’oportunitat que em doneu per a difondre un missatge clar en defensa de l’educació pública: Si l'escola tanca la porta al saber, només els alumnes amb recursos i situacions socials favorables podran aconseguir la cultura necessària per a ser persones amb pensament propi, perquè sense coneixements, les possibilitats de raonar i argumentar, en definitiva, de pensar, es veuen enormement limitades. Sense cultura, altres pensaran per nosaltres.

Enhorabona pel llibre i gràcies a tu Miguel Àngel. Us aconsellam llegir aquestes lúcides reflexions al voltant de l'educació i la innovació educativa.