El duet oferí un concert extraordinari, que es va veure minvat per la pluja

Va ser el passat diumenge 30 d’agost de 2020, quan la vocalista Esperança Sureda i el guitarrista Max Sunyer oferiren un concert a la cafeteria Norai del Moll de Cala Rajada, tot i que s’hagué d’aturar per mor de la pluja.

Primerament, dir que la combinació de veu i guitarra, amb el mèrit que comporta que la veu estigui només acompanyada per un sol instrument, va ser fantàstica, en la interpretació d’estàndards del jazz i qualque peça més coneguda com Love of my life de Queen. La cafeteria optà per mantenir la programació en una aposta clara per la música en viu. La vetllada pels assistents va ser magnífica, però tots restaven atemorits davant dels núvols amenaçadors que invaïen el cel de Cala Rajada. El guitarrista va ser molt crític amb l’equip de govern, perquè prohibeix les actuacions en viu, però l’actual crisi sanitària ha fet que es posi la prudència davant del risc. Els puntejos d’aquest virtuós músic de jazz que ja fa temps que visita les nostres terres portaven tot el pes d’una trajectoria que va fer vibrar les cordes d’una manera molt professional i amb molta d’experiència.

Seguidament, la veu de n’Esperança presentà una textura fina i tersa, com ja té acostumat el públic gabellí, però que mai no atura d’agradar. El fet de que la pluja interrompés l’actuació va ser un inconvenient per a tot l’equip que porta el Norai, ja que no hi hagué l’oportunitat de posar el colofó a una nit màgica, que deixà també moments memorables i agradables per a l’oïda dels assistents.

Finalment, cal dir que el duet va gaudir d’un públic que tenia moltes de ganes d’escoltar música en directe en un lloc com és el moll, amb unes vistes incomparables que apunten cap al Cap Vermell, mentre el blau del cel i la mar es combinaren solemnement fins que arribà la pluja, que va fer que molts dels assistents cercassin aixopluc a l’interior del bar. Segurament, hi haurà més oportunitats per escoltar aquest magnífic duet, format per la veu incomparable de n’Esperança i la intrèpida guitarra de Max Sunyer. Esperem nous temps per a nous concerts.

Joan Cabalgante