Divendres 25 d'Octubre a la biblioteca de Capdepera, a les 21h, es va dur a terme el darrer club de lectura d'aquest nou inici de curs de tertúlies, esperonat pel grup de bibliotecàries que el porta endavant. Aquesta vegada el llibre escollit va ser el de Kent Haruf, "Nosaltres en la nit". El nom de l'autor a pocs faria pensar que va néixer a Colorado i als tertulians els va sorprendre la prematura mort de l'autor  el 2014, que tengué com a darrera tasca editorial la d'escriure aquest llibre. A molts els hi va parèixer que aquest fet el condicionà a l'hora d'escriure. La bibliotecària va mostrar altres llibres de l'autor com el de Capvespre. 

Seguidament, i amb bon humor gràcies a la intervenció de l'àvida lectora es va a començar a parlar del llibre. El tema que de tot d'una va sortir a flotació va ser el de la solitud, perquè el llibre conta la història dues persones majors que decideixen mantenir una relació d'amistat. La tertúlia va ser més agitada quan va sortir el condicionant que un dels personatges afegeix a la seva amiga: "sense sexe", aleshores varen brollar les apreciacions sobre el sexe a la vellesa i durant tota la vida, la necessitat de fugir de la soledat, l'actitud dels fills cap als pares, les decisions que s'han de prendre amb els majors, si les residències afavoreixen la qualitat de vida a la 3a Edat.

Posteriorment, l'àvida lectora va fer un comentari sobre alguns matisos en la traducció, on algunes expressions com "quan es va haver fet fosc", no els trobava genuïnament catalanes, aleshores va saltar el "a Mallorca ho dèiem així" (i què voleu que us digui), també hi va haver alguna comparació amb la traducció castellana, com la de les paraules finals "d'amor meu" per "cariño". L'altre àvid lector criticava l'absència de guions en el diàleg, fet que s'havia apuntat al tríptic que pacientment escriuen a la biblioteca, per a introduir el club de lectura.

També, va ser important el paper de la dona dins la història, es va comentar que de vegades la dona ha de claudicar sobre la pressió de la societat i de l'home, en un clar acte de la injustícia de gènere. Després, es va qualificar el llibre i l'autor com "la Corine Tellado del futur", a mi me va semblar una lectura senzilla, tot i no tenir gaires descripcions; s'aguanta per la tranquil·litat que busquen els personatges, lluny de les tiranies familiars, tot i que sembli contradictori, perquè la família s'ha de fomentar en la democràcia i en la recerca del seu propi espai. Tot i així, es va posar de manifest que, per ventura, la proposta tan directe del protagonista cap a l'altra protagonista no és versemblant; els tertulians digueren que per ventura es podia donar el cas. També es va dir que el fet d'aquesta relació no és el mateix si passa a un poble, on la relació és més oberta, que a una ciutat, tot i que l'àvid lector matisà que "en segons quins barris" sí que es pot donar aquesta relació.

En definitiva, va ser un club de lectura , on "Nosaltres en la nit" va obrir una mirada tendra cap a la necessitat de relacionar-se, d'obrir-se emocionalment en una edat que a tothom arribarà, en uns instants que es necessita fugir del sacrifici d'anular la pròpia voluntad envers els beneficis dels fills. Després de llegir un conte a favor de les dones "Las sin cuento", que s'havia llegit també el dia de les biblioteques, es passà a l'àpat tradicional on els carabacins, las empanadillas, les coques, el peix amarat amb oli i altres plats sucosos, acompanyaren una vetllada inigualable. El proper club de lectura serà dia 15 de novembre amb el llibre "Hozuki, la librería de Mitsuko". Bona lectura!

Escrit per Cap Vermell.