Avui 15 d’octubre festa de santa Teresa de Jesús, gran promotora de la devoció a sant Josep i amb la particularitat que va morir el dia que es passava del calendari julià al calendari gregorià. Va morir el dijous quatre d’octubre del calendari julià i l’enterraren el dia següent que era divendres quinze d’octubre de 1582 a Alba de Tormes . Les seves despulles foren objecte d’un primer examen i en trobar el cos incorrupte s’endugueren una de les mans al convent de les carmelitanes descalces d’Àvila, quedant-se el capellà amb el dit petit. El 1585 el cos es traslladat a Àvila, però a Alba de Tormes es quedaren amb un braç. Els Ducs d’Alba troben que això es un escàndol i aconsegueixen que el Papa  Sixte V ordeni un nou trasllat a Alba de Tormes. Ara be el braç esquerra i el cor es troben dins un reliquiari a la mateixa ciutat, un peu i part de les barres son a Roma, la ma esquerra es a Lisboa, un dit a Paris. Total, el cos incorrupte  millor que no el mostrin.

Nascuda el 28 de març de 1515, el seu pare, Alonso Sanchez Cepeda, era fill de Juan Sanchez de Toledo i d’Inés de Cepeda, ambdós d’origen convers i la seva mare, segona esposa de Juan que ja tenia dos fills d’un matrimoni anterior, era Beatriz Dávila i Ahumada que fou mare de deu fills. De ben petita s’escapa amb el desig de patir martiri a terra de moros. Educada amb un oncles i a casa d’una germana (1), Entrarà el 1534 al convent carmelità d’Àvila on estarà uns anys malalta, el 1538 en sortirà i es amb el seu pare de camí cap a casa d’una germana Maria per veure si es curarà. L’any següent i ella creu que per intercessió de sant Josep que es curarà. Farà vida mundana, amb episodis de visions com els de Jesús Ressuscitat (2). El 1560, als quaranta-cinc anys, farà els vots i el 1561 amb el diners rebuts d’Amèrica i que li enviava un dels seus germans fundà el convent carmelita reformat de sant Josep d’Àvila. Escriptora mística, autora de “las moradas” te  una iconografia molt extensa. Pintada per: una pintora Teresa Óbidos (3), per Ribera (4), per Rubens (5), pel pintor François Gerard en una imatge més sensual que mística, (6). Esculpida per Gregorio Hernandez (7) o pel gran Berníni en una imatge de més èxtasi físic que espiritual (8).

Bernini

Ben aviat les carmelitanes descalces tingueren convent a Palma gracies al beateri format al voltant de Elionor Ortiz i a les aportacions econòmiques del seu germà. El 1617 arriben les primeres carmelites procedents de Guadalajara que es quedaren al convent però no s’entengueren amb la mallorquina que aviat el va deixar. Santa Teresa ja fa deixar escrit que quan hi havia més de vint monges a un mateix convent, el que havien de fer es fundar un convent nou, ja que més de vint dones juntes no es podia aguantar. Al morir Elionor fou enterrada al convent del Carme i una vegada desamortitzat aquest, serà enterrada a la Seu, per finalment el 1909 acabar a les Tereses. L’església del convent, juntament amb l’església de Lluc, son els primers edificis amb cúpula que es construeixen a Mallorca (9) i son obra de Jaume Blanquer. El retaule major es presidit per la imatge de la santa (10) beatificada el 1622 i proclamada doctora de l’Església el 1970 per Pau VI. Es un dels llocs on es celebren misses tridentines, algunes oficiades pel gabellí Jaume Mercant (11).