En aquest darrer concurs davallà la participació tot i que es va mantenir
el nivell de qualitat literària

 
  El passat dia 15 d'abril, el bar Infern acollí el darrer Slam gabellí dirigit fantàsticament pels nois de l'Slam poetry, entre els quals destaca el presentador Chewaka, que amb la seva veu àgil i decidida, engrescà els participants i també el públic assistent, perquè la festa dels versos pasquals fos més divertida.

  Seguidament, el poeta encarregat d'encetar el festival va ser l'experimentat Tomeu Ripoll, que el presentador qualificà de "poeta sacrificat" per a donar pas a la resta de participants. La representació gabellina, en aquesta ocasió, va estar formada, per la guanyadora de l'edició anterior, Yasmin Ferrer Huckson, que declamà amb una veu tènue i tranquil·la dos poemes sobre la rutina, la quotidianitat feta vers, en temes com la feina i l'amor, amb una poesia fresca i jovenívola que entusiasmà el públic assistent. També formava part del sector de Capdepera, Joan Cabalgante, que aprofità per llegir alguns versos del seu darrer llibre Límits infinits (Ed. Documenta/Cap Vermell), amb poemes com "Oda a Kovalainen" o "Malson de Mirando".

  D'altra banda, en aquesta ocasió, també hi va haver un poeta que va venir de Barcelona, i recità un vers, si més no curiós: va dedicar els tres minuts que ofereix el concurs per explicar en forma de vers i mitjançant sentiments contraposats, el que representa una llàgrima, poema que pel to, recordava els antics romàntics. Raquel, una poeta, que també havia participat en anteriors edicions declamà en anglès, molt bé, tot i que hi havia una mica de trull a la sala; no hem d'oblidar que l'activitat forma part del conjunt d'iniciatives lúdiques que porta a terme Jacko Voorzaat al bar Infern, situat a prop de la plaça dels Pins de Cala Rajada. D'altra banda, es notà a faltar la presència de rapsodes com Largo, Núria García o altres més experimentats i veterans.  Un d'ells, Xisco Ródenas, va ser el guanyador d'aquesta edició, amb un recitar de pes, més sòlid que la resta de participants, en castellà sobri i net, sense cap tipus de dificultat a l'hora de recitar els seus versos; demostrà que aquella nit va estar del tot encertat, amb una contundència que sortia del que és comú i que ja estava a un altre nivell de declamació. De premi es va portar una botella de champagne ( que no xampú), cortesia de la casa.

  Finalment, podem dir que va ser una jornada poètica interessant, amb grans intervencions com la cançó de la petita de Tomeu Ripoll, que cantà una cançó acompanyada de la guitarra de tema contra la violència masclista. La festa poètica l'arrodoní la conxorxa de velles amistats retrobades, de històries de barra oblidades, de conflictes lingüístics desfets, de  les saboroses tapes de Jacko, i de les ganes de voler repetir en una altra ocasió, que de ben segur servirà per encaminar aquesta festa de les paraules dins l'entorn cultural de la vila de Capdepera. Segurament, es tornaran a escopir versos vius.



Com a anècdota podem dir que uns dels assistents, que venia a buscar el bar, li demanà a un homu del poble:

- Que me podrieu dir on és l'Infern?

I ell li contestà:

- L'Infern és davall dels teus peus.

Coses que passen.