Fundador de la revista VORA MAR (1973-1979) de Peguera.




L'ajuntament de Calvià ha publicat un llibre i DVD sobre la prensa forana a Calvià.



Els que tenim una edat recordam haver sentit parlar del CADE PAGUERA: Club artístico deportivo. Sobretot l'equip de futbol de tercera divisió que va durar fins l'any 1990 i llavors es va fusionar amb el Playas de Calvià per guanyar la lliga l'any següent. També hi havia una associació de veïnats,...i una parròquia que donava aixopluc a totes aquestes activitats. I al darrera, o al davant, en Pere Orpí.

També comptaven amb un altra gabellí, Lleonard Muntaner, que així començava la seva vida d'editor.


La publicació de l'ajuntament parla així dels pioners de la premsa forana a Mallorca:

Pere Orpí es remunta als orígens del CADE (Club Artístico Deportivo) i al contacte que tengué com a primer rector de Peguera amb els veïns, especialment amb el jovent. Va néixer, la revista, per donar resposta a les seves inquietuds, sobretot culturals. Es feia en els dos idiomes. «Si continuau d’aquesta manera, ens tornau la màquina», recorda Lleonard Muntaner que deia el batle, en temps encara del franquisme, quan a la revista sortia algun article que no era considerat publicable. I és que la màquina, una IBM, havia estat una donació de l’Ajuntament. I així es va fer en més d’una ocasió. Fins i tot les revistes Triunfo i Destino es varen fer ressò d’una sèrie d’intervencions de l’associació, com és ara les taules rodones organitzades pel CADE entre treballadors i empresaris. Pere Orpí llegeix, ple d’orgull com és lògic, l’article que Francesc de Borja Moll dedicà a la revista al diari Última Hora l’11 de desembre de 1976: «Una bona revista local. Vora Mar», per la tasca cultural duita a terme, i qualificada d’«excel·lent» pel filòleg. També els enorgulleixen les portades que els féu un gran dibuixant català, anarquista, a qui en Lleonard havia conegut a Cáceres fent el servei militar, Pep Lavilla.
Comptaven amb socis protectors, que contribuïen a fer una realitat la revista, i també amb algunes col·laboracions «en espècie», Lleonard Muntaner Pere Orpí com ara la de l’hotel Villamil que els deixava un
ciclostil. Sobre el futur d’aquest tipus de premsa en general, en Lleonard parla de la revolució digital en el sentit que farà desaparèixer les revistes i les enciclopèdies perquè «és barat i immediat». Els llibres, encara es mantenen fidels al paper.

Vora Mar va néixer a Peguera el mes d’octubre de 1973. El principal impulsor i director en
fou Pere Orpí Ferrer, que era el rector de la parròquia des de feia uns anys. Un grup de joves estudiants ens engrescàrem en la tasca de dur endavant cada mes la revista al llarg de nou anys. Apareixia com a butlletí informatiu del CADE (Club Artístico Deportivo) que s’havia fundat tres anys abans i tenia com a objectiu desenvolupar activitats esportives i culturals a Peguera. Depenia econòmicament i legalment
de l’Associació de Veïns (una de les més antigues de Mallorca).
El format de la revista era mida foli (31x21), imprès en fotocòpies, i el nombre aproximat de pàgines era de 20. Tenia un tiratge d’uns 200 exemplars, que es distribuïen mensualment entre els socis del CADE i persones que se’n feien subscriptors. A partir de març de 1974 es crearen els anomenats «protectors», que donaven 100 pessetes cada mes i asseguraven la independència econòmica de la revista (n’hi havia uns 22). Pel maig de 1975 la portada de la revista era de cartó i solia mostrar dibuixos artístics.
La revista ja va néixer bilingüe, encara que progressivament es va anar usant més el català. El març de 1975 l’editorial ja era en català. Se’n varen publicar 67 números. Més endavant, l’any 1988, la revista inicià una nova època, però només durà sis exemplars, fins al febrer de 1989.

Molt positiva fou la col·laboració, els primers anys, de l’escriptor Gabriel Tomàs d’Andratx (premi Ciutat de Palma de novel·la de 1970, amb Corbs afamegats) i de Josep Rubio de Calvià poble, i, a les acaballes, els articles dels escriptors Jaume Vidal Alcover, Antoni Nadal o Climent Picornell. Els darrers anys es reproduïen escrits conjunts de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca. El nom de «Premsa Forana», per cert, fou proposat per l’equip de Vora Mar en una de les primeres trobades de la naixent Associació, dia 12 de juny de 1978 a Inca.

El temps passa tan aviat que treure de la memòria els temps recents ens fa veure que anam cap al futur més aviat del que ens pensam. Els inicis, com els de la revista Cap Vermell,  ens parlen de ciclostils, d’escriure articles a mà , de dur físicament les revistes a impremta. Coses que avui dia, quan les sents, semblen d’un passat molt llunyà, però és la nostra història més propera. 

Quedi constància de la nostra admiració per qui va ser precursor de la nostra revista i que és PREMI CAP VERMELL amb mèrits sobrats.

Enhorabona, Pere!!! i també Lleonard!

Si voleu veure alguna revista clicau damunt la portada següent: