Ja em disculpareu la incursió volguda dins un terreny de cards i polsegueres. Som a l'era amb pols i pallús, i qualque aresta. Començant pel títol – ambivalent- tant en el fons com amb la forma. Volgudament, que rima amb ambivalent. Perquè puristes o aprenents de lingüistes – una altra rima no forçada- comencin la cacera dels tres peus del gat. El món, com deia la cançó, gira i gira.

Tot pensant en els canvis pendulars vaig tenir un pensament que potser seria catalogat de sexista, si més no per als de sedàs prim. Inevitable i decorós, el pensament. Un amic, ja seixantí i jubilat, es queixa baixet baixet i d'amagat que ara els seus saludables passeigs estiuencs pels arenals dels nord-est de l'illa tenen una inflexió negativa en el seu coeficient de motivació. Ha notat – jo també- darrerament que la vista no s'engalana amb turgències femenines. Cossos esculturals, concordants amb el cànons grecs i altres mesures de gràcia- no en manquen estirades i estovades al sol, però allò que se'n diu una concessió libidinosa a les deixes del temps passat, més aviat escassegen. El toplees va a la baixa si es contrasta amb ulteriors estius ja amb regust de remots. No és que hi tengui res a dir, són coses de la mutabilitat d'hàbits. Simplement ho constata amb la màxima neutralitat de què és capaç no fos cosa fos acusat de sexista, cosa, com tots sabeu, no significa addicció al sexe – que en això ningú no hi té res a dir, sempre i quan no sigui obsessiva- sinó té l'amarga semàntica de ser discriminatori – suposadament- envers un sexe maltractat històricament.

Ara, coses efímeres de la mutabilitat- arrossegam tots aquesta mena de pecat original que l'hem de redimir a tothora i en tot moment. En el fons i en la forma. Així, hem hagut de sadollar el rebost del nostre vocabulari de paraules suposadament angelicals -ergo sense atributs sexuals, ni carnals- que frega la feredat i el ridícul espantós, començant, ni que sigui a tall d'exemple, per les diputades i diputats i acabant reunint-nos o fent tertúlia en la salsa del professorat (que no veig per què no l'han batejada per un mot molt més redemptor com podria ser sala de la professoreria).