LA PREMSA FORANA ES TROBA A ROBINES
L’Associació de la Premsa Forana convocà als seus membres al dissabte matí a la plaça de l’Esglèsia de Robines i allí puntual arriba aquest cronista després d’haver-se begut dues copetes d’herbes Muntaner que et deixen sense alè i ajuden a redactar be.
Som rebuts pel president de l’Associació D. Rafel Oliver, els anfitrions d’Arròs amb Salseta i l’historiadora de l’art Maria Coll qui ens fa de guia al llarg del recorregut per Robines fins arribar a Can Gelabert de la Portella on som obsequiats amb un petit refrigeri i el visionat d’un reportatge sobre un home que es presenta d’aquesta manera:
Sóc baix, sense cridar l’atenció,
grisenc, emperò abans mig rossejava,
tinc un piquet d’orgull per l’avior,
com una mena secular de bava
de subtil i anacrònica suor
que en genitius i grans casals s’esbrava…
La sorpresa i el goig pel cronista ha estat poder visitar el Casal que després de patir abandó, expoli i entrebancs administratius ha estat restaurat i és ara el Centre Cultural del poble.
“I en Gabriel esguardà els murs de la cambra, coberts de pintures pompeianes. Qui els havia pintat? S’ignorava. La tradició deia que s’havien emprat molts de vermell d’ou en la tasca, i que l’artista era un deixeble de Gérard..."
"En Gabriel mirà el seu enfront. A un pany de paret, en un paisatge purament convencional però ple de gràcia, sobre una roca, descansava la pastorel.la amiga seva”.
El cronista ha vist la pastorel.la, al Casal no el cremà en Gabriel, i la podeu anar a visitar sempre que vulgueu.
Finalment ens dirigim a un restaurant on, a més de dinar, el cronista inicià un negoci que d’acabar be augmentarà, si això encara és possible, els ingresos de l’Associació que a hores d’ara no sap si anomenar com a cultural o monetaria Cap Vermell.
Quan les bevendes són fines,
engatar-se és, àdhuc, just.
El mateix Cèsar August
gat anava i de tentines
del vi ranci de Robines
que entra callant però empeny...
Si August una moixa ateny
amb el vinet del meu poble,
pertoca que la gent noble
qualque pic se torbi el seny...
Un matí passat amb l’agradable companyia dels revisters forans que ens ha fet proper a l’últim habitant de Can Gelabert.
Cant mon casal. Ompliu-me de tumbagues
aquests dies exaltats de plenitud
i, a pics d'argent i amb lluminoses bagues
crostaré praderies de vellut.
Mà sonora i lluent, si et rerassagues
perfilant en tambors d'exelcitud,
la cançó entendrirà tota la prada
com un bel sobre l'herba perfumada.
