Quan era jovenet, d’això ja fa molt de temps, ens explicaven que el 23 d’Abril es commemorava la mort, el mateix dia, de dos dels més grans autors de tots el temps: el castellà Miguel de Cervantes i l’anglès William Shakespeare.

 
La sorpresa ve quan es vol comprovar si de veritat fou així. Ens trobam que el Centro de Estudios Cervantinos de la Universidad de Alcalá a la biografia de l’autor del Quixot escriu: “El viernes 22, poco más de una semana después que Shakespeare, el autor del Quijote expira, siendo enterrado al día siguiente, con el sayal franciscano, en el convento de las trinitarias descalzas de la calle de Cantarranas (actualmente, de Lope de Vega)”.

Però quin dia va morir William Shakespeare?. Si anam a la Wikipedia en la versió castellana de l’entrada de l’anglès hi trobam: “Según calendario gregoriano3 de mayo de 1616, pero según el calendario juliano: 23 de abril de 1616”. I aquí patina.

El calendari julià fou instaurat per Juli Cèsar el 46 abans de Crist amb la particularitat de que cada quatre anys s’afegia un dia. Els mesos de 31 dies eren: gener, març, maig, quintilis (posteriorment juliol en honor precisament de Juli Cèsar), setembre i novembre. 30 dies tenia abril, juny, sextilis (posteriorment agost dedicat a August), octubre i desembre i 29 dies tenia el febrer que els anys de traspàs o bixest en tenia 30.

Però hi havia un problema ja que en realitat un any tròpic (el temps que fa la Terra en fer una volta completa al sol es de 365,24219879 dies) i per tant cada 128 anys es retardava un dia. Amb la reforma gregoriana de 1582 els  anys acabats en 00 no eren de traspàs, però sí eren bixests el anys múltiples de 400. Es per axó que el 2000 fou any de traspàs però no ho serà el 2100 encara que molts no ho veurem. Amb el calendari gregorià hi segueix havent una petita desviació, però es tan sols de tres dies cada 10.000 anys.

Què va passar als territoris que adoptaren el calendari gregorià en el primer moment: doncs que el divendres 4 d’octubre va passar a ser 15 d’octubre de 1582, recuperant els onze dies que anaven desfassats. Però la cosa es complica una mica més ja que quan mori Shakespeare, a Anglaterra encara no havien adoptat el calendari gregorià (ho feren el 1752). Resumint, si el dramaturg anglès morí el 23 d’abril  del calendari Gregorià els anglesos només es trobaven a dia 12 d’abril del calendari que ells utilitzaven en aquell moment (dades que confirmen el que escriu el Centro de Estudios Cervantinos de la Universidad de Alcalá quan afirmen que Shakespeare morí abans que ho fes Cervantes). Si per altra part la mort de l’anglès fou el 23 d’abril del calendari Julià, els territoris que utilitzaven el nou calendari ja es trobaven al 3 de maig i per tant Cervantes hauria mort primer, cosa que se sap que no fou així.

I què? Si ni Cervantes ni Shakespeare moriren el 23 d’abril. És el dia de Sant Jordi i aquí l’acabam de rematar ja que és un sant que no va existir mai. Però, i els llibre i les roses que no es mereixen per si sols que els tinguem un gran reconeixement?


Biel Barceló