Têt a têt, MiKael Brygger i Mireia Chalamanch
Divendres 3 de juliol de 2015, abandonàrem la zona del moll de Cala Rajada, durant les festes del Carme, per endinsar-nos al mar de secà del pla de Mallorca, a Búger, per assistir a la XIII edició de les Veus Paral·leles, Del Saimaa a l'Albufera, que recorre set poblacions amb un espectacle que lliga versos de poetes finesos i catalans, una proposta interessant que també hauria de visitar les terres gabellines.
Al cor de Búger, Cinta Mulet (1958), Helena Sinervo (1961), Begonya Pozo (1974), Mikael Brygger (1975), Harri Hertell (1985) i Pau Vadell (1984) digueren les seves poesies. El projecte compta també amb el suport de col·laboradors institucionals i privats.
Els poetes recitaren en el marc incomparable de la Fundació ACA, on la natura es fon amb la cultura. En un principi, pot semblar que assistir a un recital on alguns dels poemes són en finès és avorrit, però ni prou fer-hi. La sonoritat d'aquesta llengua, oficial de Finlàndia, (juntament amb el suec), és dolça i arcàica, tot i que s'escriu amb l'alfabet llatí. Pertany a les llengües uralianes, finoúrica, i ens pot recordar certa llengua inventada o antiga, de llegenda. Molts de parlants la consideren una llengua difícil, però hem de recordar que no hi ha llengües fàcils o difícils, sinó que tot depèn de la perspectiva en què s'observin.
La nit queia sobre el turó de Búger, quan les primeres paraules fineses, traduïdes al català per la magnífica intèrpret Mireia Chalamanch, ressonaren a l'aire teb de la comarca; uns poetes venguts d'enfora, que portaven remors antigues, es comunicaven amb poetes d'aprop, que deixaven caure els fulls esgrogueïts, mecanografiats amb les lletres de l'illa, en un escenari natural, il·luminat amb focus petits i subtils, que creaven atmosferes tènues i càlides, properes a l'escalfor d'unes paraules universals, sense límits, ni traves, ni fronteres.
En definitiva, el xiuxiueix de la nit donà pas als peixos al coll de les camises, al mar desfermat de les costes finlandeses, a esquizofrènies en allaus de vocables...fins arribar, com aquell qui no vol, a la foscor del silenci. Un espectacle, que estaria bé que formés part dels events culturals de Capdepera.
Joan Cabalgante
