Entrevista a Francisca Tous “Cetra” feta per Josep Terrassa
En el passat mes de març, na Francisca Tous Alzina «Cetra» fou notícia perquè l'agrupació Aires Gabellins organitzà, en el seu honor, un festival sota el lema «50 anys de ball de bot». En aquell moment tenguérem la intenció d'entrevistar-la, però el personal contractat de CAP VERMELL ens ve sovint amb dois injustificables. Així, una mica fora de temps, hem intentat complir.
clicau damunt per veure l'entrevista en pdf
La conversa s'ha desenvolupat per etapes i, al final, potser que surti una mica desgavellada.
- Quan i com començà la teva afició per la música?
- Als sis anys. Vaig néixer l'any 1928, i el padrí, que tocava el bombardí, m'ensenyà música amb el mètode «Solfeo de los solfeos». Després vaig anar a ca na Catalina Rosselló, que m'ensenyà piano. Entre els que m'han ajudat vull destacar en Llorenç Galmés Camps, un bon compositor i concertista, i en Bartomeu Calatayud Cerdà. A ca meva eren bons cantaires, els agradava cantar òpera, sobretot «Turandot». Als set anys ja em dugueren a Palma a veure «Luisa Fernanda». Per aquells anys mumare ja m'ensenyà la jota mallorquina i la vaig ballar al teatre Oriental «Es Recreo» amb n'Agustí Nebot. Abans de la Guerra Civil, el partit Carlista, baix la direcció de l'amo en Joan Vaguer de “sa Posada”, organitzava vetllades i sessions de ball de bot.
- Tenies relacions familiars dins l'agrupació carlista?
- Jo no ho record, però em sembla que no. Després hi hagué la Guerra Civil.
- Quan es tornaren a organitzar vetllades musicals?
- A finals dels anys 40, en temps del prevere Melcion Llull, l'associació parroquial d'Acció Catòlica formà un grup de músics i balladors entre els quals hi havia l'amo en Joan Vaguer de “sa Posada”, que era el mestre, en Tomeu Vallespir i en Sebastià Prats, que eren els guitarristes, en Jeroni Verger, na Catalina Lliteres i jo ballàvem mateixes, copeos, el «Parado de Selva» i la jota mallorquina que m'ensenyà mumare. L'agrupació no durà un any. De tant en tant fèiem vetllades musicals i comèdies a benefici dels aspirants d'Acció Catòlica. Cantàvem «Los dinamiteros», una sarsuela.
- Féreu actuacions fora de l'associació d'Acció Catòlica?
- No. Ara record un programa de ràdio que llavors es feia i tenia molt d'èxit, es titulava “Fiesta en el aire”. A imitació del programa organitzàrem un festival en el qual cantaren en Colau Maiol, en Miquel Garau «Bessó», en Pep Mercadal i en Joan Ladària. En temps de l'ecònom Joan Dalmau ja anàrem a actuar a Artà. Amb aquesta gent i tots aquells que hi volgueren formar part, creàrem el grup “La pincelada española». Amb el temps, el grup millorà molt. Uns representants del Teatre Sindical, que havien muntat “Coros y Danzas., ens examinaren. En temps d'Andreu Julià anàrem a actuar a Manacor, Bunyola i Felanitx.
- Actuàreu a Can March?
- Quan la senyora Elionor Servera organitzava festes a sa Torre Cega hi anàrem a fer un festival. Per aquella actuació vaig crear un número de ball titulat «Al son de la marimba».
- Quan començàreu a actuar a locals turístics?
- En els anys 60. Cantàvem cançons de Juanita Reina i Carmen Sevilla. Una cosina del manescal Pascual, que ballava amb els “Coros y Danzas» de Madrid, ens ensenyà els “Verdiales”, jota de Madrid, i jotes de “Picadillo” d'Aragó. Llavors les nostres actuacions tenien dues parts: una de balls mallorquins i l'altra de balls espanyols. Als alemanys els agradava molt.
- Quan deixares d'organitzar festivals?
- El darrer fou a l'any 1982 amb la intenció de recaptar doblers per a comprar un equip de so.
- Com va néixer, “AiresGabellins”?
- La primera vegada que sortírem amb aquest nom fou al 1972 o 1973, per les festes de Sant Roc de Cala Rajada. L'amo en Joan Vaguer no hi té a veure amb el grup. Els anys 1980,1981 i 1982 anàrem dues vegades a París, a actuar durant les festes patronals de Vitrie; en dues ocasions més anàrem a Brussel·les.
- També has organitzat orquestres. Quan va ser, això?
- Fa 34 anys muntàrem una orquestra amb en Joan Llull «Fava», en Climent Garau Fernandez, en Llorenç Mestre i n'Eduard Rico. Tocàvem, a més de Cala Rajada, a Artà, Son Servera i Santa Margalida, entre altres llocs. Actualment, el grup s'anomena «Musicals Gabellins».
- Què opines de la Ilarga tasca cultural que has realitzat?
- Crec que he fet molta de feina, però aleshores no me'n temia. Sempre he tengut bons col·laboradors. Un company que participava en l'organització dels festivals i no he anomenat és en Jaume Tous «Jato». En Jaume va estar dins la junta d'Acció Catòlica i, des de llavors, sempre va ajudar i va participar: anunciava les actuacions, feia de presentador, organitzava.
Na Francisca guarda retalls de premsa, programes d'actuacions, cartes, fotografies i altres documents que avalen i certifiquen les actuacions públiques en el camp de la música i el ball. Bona part del temps que havíem destinat a l'entrevista l'hem passat comentant la documentació que anava sortint enmig. Per això, més que una entrevista hauríem d'haver muntat un reportatge. Al final, ha sortit una cosa intermèdia. Els festivals, que durant tants d'anys ha organitzat na Francisca, eren possibles gràcies a la col·laboració de molta gent.
Enhorabona a tots !
