L'AGULLA ENCARA CUEJAVA
De tu, platja, volen fer,
de tu Cala Agulla meva,
-just pensar-ho me subleva
un nou, grandiós femer,
Però jo et dic que primer
s'haurà d'alçar tot es poble.
abans de que tan innoble
acció se dugui endavant.
N'hi ha que t'estan tractant
just com si fossis un moble.
Dècimes afuades
d'es Pastor de Son Perdiu.
Es qui embrutar-te pretenen,
es qui et volen vendre a trossos,
tenen uns "dellons" ben grossos
i just de doblers s'entenen.
I llavonces s'entretenen
fent creure que sa natura
és s'únic fre que els atura
i no faran disbarats.
Si els deixau ben amollats
digau morta Cala Agulla.
L'agulla a go go
"...lluitarem per aconseguir un equilibri entre l'ecologia i l'economia, és a dir, assolir un creixement controlat i selectiu que cobreixi les necessitats urbanístiques conservant en estat òptim el nostre entorn natural i ecològic, evitant que els nostres fills i nets puguin trobar-se amb una natura desfeta". (d'un programa electoral)
L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA
L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA
L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA
L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA L'AGULLA.
L'AGULLA, PARC NATURAL. ARGUMENTS.
Argument ecològic.
La protecció de la flora i fauna és de primera importancia a una illa en que durant els darrers vint-i-cinc anys no hi ha hagut cap mena de respecte per a la natura.
Per exemple, la "Daphne Rodriguezzi", germana petita del matapoll, l'únic lloc del món on se troba és a Menorca, a l'Illa Colom. Segons el botanic francès J.L. Lésovef, abans se trobava a Cala Mesquida, però la urbanització acaba amb la planta. No se podria replantar?
El garballó, l'únic palmer nadiu d'Europa, que, una vegada arrabassat no torna a brostar, i matèria prima prima de l'obra de pauma, esta en recessió.
Hi ha plantes que només es donen en arees molt determinades i que mereixen una oportunitat: la gatova, el fonoll marl, el socarrell, etc.
D'aucells marins, cada vegada n'hi ha menys. A les nostres costes s'hi veuen virots, nonetes, corbs marins, falcons pelegrins, etc.
Seria interessantissim que un equip d'ecUegs estudiassin l'habitat de la zona. S'anima l'Ajuntament a finançar-lo?
N'hi ha que pensen que salvaguardar els animals en vies d'extinció consisteix en guardar un lleó dins una gàbia, una balena dins un safareig suficientment gran, i una foca dins una nevera. Dissortadament, la naturalesa opera en sistemes més intel.ligents que els d'aquestes persones.
Argument dels precedents establerts.
Si s'acceptas la proposta actual de deixar urbanitzar, a canvi de la cessió de terreny, s'estableix un precedent perillós. Els demés propietaris poden utilitzar la fórmula i el resultat final esser un rosari de petites urbanitzacions, des de Cala Rajada a Cala Mesquida.
Si l'Ajuntament cedeix en aquest cas, qui assegura que no cedira en el futur?
Argument econòmic
Una distinció básica per envestir aquest argument és l'existent entre comptabilitat privada o empresarial i comptabilitat social.
La vida econkica de les empreses no té lloc dins un buit, sinó que està immersa en un entorn del qual rep impactes i al qual, al mateix temps, impacta.
A vegades, les comptabilitats de les empreses no valoren aquests impactes que poden arribar a tenir una influència decissiva. L'exemple del llibre de text és la indústria que embruta el riu. La seva comptabilitat no reflecteix el cost un col.lectiu ecologista i obliguen apagar al qui contamina, el compte de pèrdues
I guanys de la indústria reflexa un altre resultat.
No hi ha cap hoteler que dugui una comptabilitat social (ni cap falta que li fa), però sap, de totes totes, que una part dels seus ingressos són aliens a l'explotació empreserial. Quan ven una estancia, ven la platja d'aigües transparents, els pinars que envolten el poble, la seguretat ciutadana, el clima, el sol, etc. Si l'hoteler hagués de comprar en doblers aquests serveis, per després oferirlos (ofertar diuen els terroristes de la llengua) als clients, quin seria el compte de resultats a final d'any?
L'Agulla i el seu voltant són un servei que s'ofereix al turista, sense tenir reflexe en la comptabilitat empresarial, però si en la comptabilitat social del municipi de Capdepera. Si
s'inutilitzas L'Agulla, quin seria el cost per a l'empresari turístic?
Tota discusi6 sobre la conveniència económica d'urbanitzar L'Agulla, per esser rigorosa, ha de comparar el compte de resultats d'aquestes dues comptabilitats.
Argument lúdic.
M'agrada fer cucaveles i cabrioles a la platja, i passejar entre els pins.
Argument paisatgístic.
La zona que es vol protegir és de les més belles que resten a Mallorca.
"Seria un ideal molt pobre el d'un món del qual s'extirpas la soledat. Soledat en el sentit d'estar sol amb freqüència, essencial per a qualsevol nivell de meditació o de caràcter; i la soledat en presència de la bellesa i grandiositat de la naturalesa, que és el bressol dels pensaments i de les aspiracions que són bones per a l'individu, i sense les quals no podria passar la societat. Tampoc seria per estar satisfets el contemplar, un dia, un món en el que no quedas res per a la vida espontània, naural..." (J.S. Mill).
No és de nyigui-nyogui aquest escrit del insigne filòsof lliberal, que convida a la reflexió.
Argument dels límits de la matèria.
Vivim a la nau espacial Terra. Els recursos són limitats. Les possibilitats, finites. Qui acurça el llençol mostra els peus. En funció de la superficie de les platges d'arena, quina és la capacitat turística óptima?
SUPERFICIE M2 1 persona/10 m2 1 persona/5 m2 1 persona/3 m2
CANYAMEL 15.000 1.500 3.000 5.000
FONT DE SA CALA 4.500 450 900 1.500
SON MOLL 16.000 1.600 3.200 5.200
L'AGULLA 40.000 4.000 8.000 13.300
Una dada curiosa i significativa és que les tovalloles de platja fan uns 1'28 m2; exteses damunt L'Agulla n'hi caben ±31.250. L'oferta turística actual esta entornals 12.000 llits.
Argument de la solidaritat diacrònica.
' Una societat en que els seus membres se reprodueixen cada generació, és responsable de l'avenir dels seus néts. A la naturalesa l'hem rebuda en usdefruit i no en propietat, i, per tant, no tenim cap dret de destrossar-la i deixar per herència una naturalesa morta.
Argument arqueològic (o el qui no troba argument és perquè no vol).
Restes arqueològics: Ses Talaioles, el poblat de Son Jaumell, Ses Covasses, etc.
Argument de política turística.
"Uno de los problemas más importantes que tiene la actividad turística en este
aspecto, es la falta de identificación de sus espacios concretos. La mayoría de
edificios destinados a alojamientos turísticos tienen sus espacios similares a los
de cualquier zona o país turístico. No existe una relación entre los espacios turísticos
y la identidad de nuestra isla. En lugar preferente, no se observa el necesario
diálogo entre los espacios turísticos y la naturaleza identificadora de nuestra
isla. A mayor abundancia, parece existir un antagonismo entre los asentamientos
turísticos y la naturaleza. La conservación de la misma y la protección del paisaje
parecen atentar contra la actividad turística y viceversa, cada nuevo asentamiento
pone en peligro elementos importantes de la naturaleza y el paisaje". (3.3.1. Relación
con la naturaleza. Ponencia de planificación del territorio).
"Cuanto más limpia y transparente
esté el agua de nuestras costas y menos
atropellos' reciba nuestro paisaje,
tanto más atractiva será Mallorca para
nuestros visitantes. Por tanto, se
da una plena coincidencia entre la
salvaguardia de la calidad de vida
para nosotros y nuestros hijos y la
promoción turística de Mallorca".
(6.1.6.1. Preservación del Medio Ambien
te y del Paisaje. Ponencia de Promoción)
"Teniendo presente que, en realidad, el producto Mallorca, como qualquier
otro producto turístico de una cierta magnitud, engloba una pluralidad de ofertas (...) no hay duda de que, frente a otros destinos turísticos, todas ellas vienen integradas en un
conjunto diferencial, en el que se dan las características siguientes, motivadoras de la demanda:
- Insularidad...
- Clima...
- Personalidad del paisaje. La belleza de nuestras playas y de nuestra "serra" y de nuestro "pla" es un hecho idubitable". (6.2.1.1. Características diferenciales del producto Mallorca y fuerte estacionalidad de su demanda. Ponencia de Promoción).
Aquestes ponències se presentaren en el I Congrés Turístic de Mallorca (1979),
el qual se caracteritzà per "ser un Congreso de profesionales del turismo que actuan de forma libre, abierta y democrática, a título personal, sin representar entidades, empresas o grupos políticos". No estaria de més conèixer l'opinió de l'Associació Local d'Hoteleria.
UNA TAULA RODONA COIXA
Divendres, 21 setembre a Ca's Capella tengué lloc una taula rodona coixa, a petició d'un grup ecologista local. S'aclariren moltes coses i moltes més se n'haguessin aclarit si UM hagués respost a la invitació.
Que quedi clar i per escrit: el PSOE digué si a la protecció integral de L'Agulla. Encara que, en política, val esser prudents i fer com Sant Tomas, que ho tenia que tocar amb el nas.
¿Que deu esser veritat que els 28.000 metres que volen cedir al poble són expropiables per tres milions de pessetes? ¿Per què van retardades les Normes Subsidiaries? ¿Tenen sexe els angels? ¿Quina opinió ii mereix a UM la proposta de llei del PSM? ¿Votara a favor, en el Parlament? ¿En contra? ¿Els angels són només esperit o també tenen cos? ¿Heu reparat que la tàctica d'UM i PSOE, respecte de L'Agulla, és la mateixa que la del Govern respecte de la OTAN? ¿Es veritat que l'Ajuntament dona passes per aconseguir desgravacions fiscals i credits hipotecaris per als que defensen la conservació de L'Agulla, a fi de que puguin comprar-hi un solaret a la urbanització? ¿Per què és tan conflictiva L'Agulla? ¿Què és més, un querubí o un serafi?
Sabeu que vos dic? Follau, follau... que el món s'acaba! I entretén!
CAPITOL D'AGRAIMENTS
AgraIment a l'inventor de la maquina d'escriure, sense la qual no hagués pogut escriure aquest testament. AgrIment als guants de crochet. Agralment a la Universitat de Salamanca per la seva preocupació pels angels. AgraYment a l'Orquestra Plateria. AgraIment a L'Agulla. Agraïment a l'Any de Lluc. Agrament als avorrits lectors que, avorrits, han arribat avorrits al final de tan avorrida
lectura. Tanmateix, la resposabilitat d'aquest protocol és tota meva. Punt i final.
llucia sirer i fuster
