La celebració, com cada any, va tenir dues parts. Al matí, ofici solemne a la capella del Castell. El va presidir mossèn Josep Adrover, i amb ell van concelebrar els preveres Antoni Amorós, Andreu Genovard, Pere Orpí i Antoni Riutort, Tots ells, recordem-ho, lligats d’una manera o altra a Capdepera, ja sigui per la seva naixença, ja sigui per anys d’exercici del sacerdoci a les postres parròquies. La cerimònia va discòrrer amb la participació habitual i  acabà amb la consabuda galeta i la copa de vinet per a desitjar-se les bones festes.

Al capvespre, a les 16, hores, va sortir la tradicional processó, que treu la imatge de la Verge de l’Esperança, la puja al Castell i la torna a davallar, després que es pronunciï el Sermó de la Boira. Enguany, l’orador va ser mossèn Antoni Riutort, un vell conegut dels gabellins, que més que referir-se a la llegenda (aquests episodis del passat, va dir el predicador, que els pobles incorporen a l’imaginari col·lectiu més enllà del seu rigor històric), va parlar de la necessitat de perseverar en l’esperança contra tota esperança, i posà com a exemple la mateixa Verge Maria. Diguem, també, que la processó comptà amb una molt discreta participació, malgrat la convidada d’una tarda tan amable.

 

Acabaven així, una vegada més, les celebracions de la patrona de Capdepera. Serà fins l’any que ve, si no hi ha res de nou.