Recordeu aquestes xifres: 14 / 12 / 13. Seran la clau per guardar un nou secret del castell de Capdepera.

El castell de Capdepera guarda molts secrets. N’hi ha que són a la vista però pocs són els afortunats que se n’adonen; d’altres han anat quedant soterrats davall anys i anys i capes i capes de polsim i terra; alguns apareixen només les nits fosques de determinats jornades de l’any; també en trobem que esclaten a desenes de metres d’altura fent pampallugues i llums de colors; n’hi ha, però, que s’han esvaït com les boires passatgeres...

El dia catorze del dotze del tretze serà una d’aquelles dates que algunes persones privilegiades podran recordar per haver estat testimonis de l’aparició d’un secret que estava molt ben guardat i que poques persones coneixien. Un secret que es va fer públic només durant una estona meravellosa, magnífica, podríem dir que... miraculosa!

Els fets passaren en un racó del castell molt i molt especial. Aquest indret queda amagat entre la murada, la capella i la torre de Nunis. Dels fets d’aquesta història misteriosa podem trobar alguna semblança en la bibliografia local, concretament en un quadern titulat “Història del Castell de Capdepera... (i dels seus habitants)”. Però no és, ni de bon tros, ni tan secreta ni tan misteriosa com la del catorze del dotze del dos mil tretze.

En aquesta data, tan senyalada d’ara endavant, aparegueren pel castell uns personatges il·lustres, savis per estudi alguns, savis per la dura vida els altres. Uns venien de lluny a conèixer els costums locals mentre els habitants locals s’esforçaven a donar a conèixer llurs costums a aquells acabats d’arribar. De fons se sentiren, a estones, músiques diverses. Fins i tot, un narrador va acabar cantant. I, també fins i tot, de la foscor i de darrera la murada aparegueren uns pirates armats d’espases i de foc. Però la Mare de Déu de l’Esperança, santa patrona dels gabellins, envià la boira com pacífica arma per foragitar la maldat, aparent, d’aquells dolents, que no ho eren tant.

No, no ho eren tant, doncs el secret conta que els pirates eren, ni més ni menys que sa Solera Gabellina mostrant el seu domini del foc i l’equilibri;  les músiques venien de les Corals S’alzinar i Gabellina, i de l’Orquestra N’Aladern, dirigides per n’Elionor Gómez-Quintero; els savis, visitants i locals, il·lustrats i il·lustradors, corresponen a noms coneguts en l’àmbit local, noms com Joan Genovart, Matias Patricis, Pilar Díaz, Nicole Serapio i Ferran Miravet, tots ells fent una actuació meravellosa, especialment el darrer; en Suso Rexach va conduir la narració de la història i cantà la cloenda amb una lletra ben coneguda pel públic, escrita com si fos per a l’ocasió. I tot, tot plegat, sota el comandament de n’Arnau Serra.

Ja ho sabeu: a partir d’ara, si algú no sap que significa catorze, dotze, tretze, és que no va ser entre els afortunats que pogueren gaudir d’aquesta magnífica obra.