En Felip Esteva, de ca’s Blancus, cuiner de professió, estudiós de la botànica, boletaire, col·leccionador  i a partir d’ara mateix també artista, exposa la seva obra, més viva que morta, al Centre Melis Cursach. Sembla preocupar-li la disquisició nominalista de si es pot considerar art el que fa, discussió inútil i més quan acaba d’esser nomenat Cavaller Artista per un Gran Cavaller Artista de les arts escèniques.

 

Ja havíem vist composicions en materials semblants als que Felip arreplega sense l’autorització pertinent de l’oficina burocràtica de la demarcació de Costes; però el que Felip aporta és l’harmonia de la composició i els fils de colors que ens recorden de lluny els siurells, enganxant les seves escultures a una tradició nostrada i mil·lenària. D’uns materials de rebuig en treu peces que encurioseixen l’espectador, que comença a estudiar-les des de tots els angles possibles, adoptant postures inversemblants, fitant mil i una forma distintes i dotant-les d’inversemblants significats.

 

Com que en Felip és progressista, a les pròximes escultures i mòbils hi incorporarà un motoret de corda que, amb diferents combinacions de politges i engranatges, farà que cada part de l’escultura tingui moviment propi i creï sistemes solars, galàxies i universos desafiants de la gravetat, des dels quals somiarem de transformar la realitat d’un món que a en Felip no li agrada gens.