Collons quina doblerada!
   Això va ser el primer que em va venir al cap quan vaig veure la moguda  i els moviments a la zona dunar de sa Mesquida. Però ben mirat  hom pensa que bé està el que bé acaba i haurem d’esperar els resultats per saber si aquesta doblerada està ben gastada. D’entrada penso que les intencions són bones i que els objectius estan ben fitxats. No em va fer falta veure el projecte (si el voleu veure és a l’Ajuntament) per endevinar quins eren aquests objectius: fixar la arena, immobilitzar les dunes, repoblar d’algunes espècies que també serveixen per aquesta finalitat, impedir la circulació de vehicles de motor i impedir la circulació de gent per la zona dunar donant-li l’oportunitat de poder visitar-la a través de la passarel·la  que la travessa.



  Ara només caldrà que la repoblació doni els seus fruits,  que la gent respecti la zona i camini per la passarel·la i que definitivament s’acabi el descontrol sobre la circulació de motos, tot-terrenys i quaids. Per això crec que també caldrà una mica més de vigilància i control. Recordem que ara ve Pasqua i que els darrers anys han estat especialment durs per a la zona.



   Però també vull parlar de l’aspecte més biològic de l’actuació. Dins el projecte he vist que algunes espècies endèmiques que estan dins la zona dunar són obviades. Em refereixo a l’ononis natrix -“ugons”- que els botànics només tenen localitzades a Menorca i Formentera i que segons el meu parer també es troben  a Cala Mesquida,  i a la polycarpon polycarpoides subsp. Colomense,  planta amb molt pocs exemplars dins la zona. Pel que fa a les no endèmiques, la scrophularia canina -“ruda de ca”- tampoc surt a l’inventari  i és una planta bona fixadora de l’arena formant coixinets espinosos igual que l’astragalus balearicus -“coixinet de monja”- i la launaea cervicornis -“coixinet”.    


    
   Altres plantes bones fixadores també són obviades en la seva repoblació, com poden ser la Matthiola sinuata o la cakile maritima. 



   Pel que fa a la zona rocosa litoral  immediata a la dunar, de la qual el projecte també parla, o la mateixa zona de pinar, ja a rereduna,  vull deixar constància  de l’antiga presència detectada per un botànic (J. Y. Lésouef) d’un dels endemismes més notables de les illes, sense parents pròxims, o millor dit, aïllats des de del punt de vista evolutiu des de temps remots. Em refereixo a Daphne rodriguezii, un petit arbust que sol créixer dins un altre arbust (el phillyrea) i que ara pràcticament només es troba en alguns punt aïllats de Menorca i sobretot a l’illa d’en Colom, també a Menorca.  Evidentment no cal dir que la desaparició d’aquesta relíquia botànica va ser causada per la pressió urbanística i que ara hagués estat una bona oportunitat per intentar reintroduir-la. De totes maneres, sempre hi som a temps, però des de les institucions locals s’hauria de fer una campanya en aquest sentit, ja que és una espècie amb seriosos problemes de supervivència i li hauríem de donar més espais per a desenvolupar-se.
  En general, bones intencions que penso poden donar bons resultats, una actuació correcta.

Felip Esteva