FESTA f.:
|| 1. Solemnitat o cerimònies amb què es celebra la memòria o l'escaiença d'un esdeveniment i es dóna esplai a la gent.

1. Fer festa: celebrar una solemnitat; especialment, Celebrar la diada del sant patró propi (Mall., Men.). Y tothom fa festa | un dia cada any, Penya Poes. 172. Vestit de festa: vestit més ric o més nou que el dels dies ordinaris. Un jove ben plantat, vestit de festa, Massó Croq. 30. Festa de carrer: espectacles o cerimònies amb què els habitadors d'un carrer o barri determinat celebren la diada del seu sant patró o de l'esdeveniment que consideren principal. Festa major: conjunt de solemnitats amb què una ciutat, vila, etc., celebra el seu sant patró o commemora l'esdeveniment més important de la seva història o tradició. Donar una festa: obsequiar amb un espectacle (ball, concert, funció teatral, etc.) per celebrar algun esdeveniment públic o privat o simplement pel gust d'entretenir agradablement els invitats.
2. Dia en què l'Església o altra religió celebra solemnement la memòria d'un sant, d'un misteri, etc.  3. Dia en què no es treballa o en què els estudiants no tenen escola. Fer festa o Tenir festa: no treballar o no anar a escola. «Avui tenim festa perquè el mestre s'ha casat». Va permetre que també hi anés perquè era dijous i feia festa a estudi, Llor Jocs 45. Estar de festes: estar sense treballar.
3. Demostració d'alegria, de satisfacció, de ganes d'obsequíar. Aquí som ab pures amors, ab festa recreant, ab seguretat reposant, Eximenis, Reg. de Prínceps, cap. 2. Lo virtuós rey se posà a riure e ab cara afable los féu molta festa, Tirant, c. 24. El rey restà ab los altres cavallers y senyors faent-los gran festa, Comalada Pierres Prov. 15. Ploren los àngels de Déu, | i els dimonis fan gran festa, Verdaguer Idilis. Estar de festa: estar molt content. Fer festa d'alguna cosa: estar-ne satisfet, mostrar-ne satisfacció. Atès que ja hauia morts tres en lliça a ultrança, que tan poca festa feya ell de un caualler per a combatre, com vós faríets d'aquexa vanya, Curial, i, 31. «No posis el formatge damunt la taula, que els gats en faran festa» (=se'l menjaran). Fer festes a qualque persona o animal: fer-li alegrois, demostracions de goig o de simpatia. La carabaça anava de mà en mà..., ningú li fea tantes festes com la auela Bajuana, Rond. de R. Val. 47. I de branqueta en branca ve amb saltirons i festes, Atlànt4. Ai festa!: interj. de goig o de felicitació, equivalent a «ai que bé!, com me n'alegro!» (Empordà, Gir., Costa de Llevant). «Tot això t'han portat els Reis? Ai festa!».
    Loc.—a) Com una festa de carrer: (iròn.) de mala manera, en molt mal estat (Men.). «Si t'agaf, et posaré unes anques com una festa de carrer!»«S'al·lot ha caigut dins es fang, i s'ha posat es vestit com una festa de carrer».—b) Ja vindrà la festa del nostre carrer!: es diu en to d'amenaça, com dient «ja ens veurem, ja vindrà l'ocasió de venjar-me!»—c) A festa major em convides: es diu per expressar la satisfacció per la proposta que algú ens fa.—d) Anar a festa major: (iròn.) anar al bosc a cercar llenya (Empordà).—e) Alguns faran festa major: es diu per significar que molts estaran satisfets d'allò que s'anuncia, especialment que se'n vagi algú que fa nosa o és mal vist (Penedès).—f) Per coronar la festa, o Per fi de festa: per a acabar d'arreglar o d'espatllar una cosa. «Té pulmonia, gàstrica, i per fi de festa, mal de queixal».—g) Aigualir la festa a algú: torbar-li l'alegria, donar-li un disgust enmig d'una satisfacció.—h) Tinguem (o acabem) la festa en pau: es diu per recomanar que s'acabi bé una cosa que s'hi ha començat.—
i) Pagar la festa: esser la víctima de la diversió dels altres. Fa el cap viu perque sap que li toca pagar la festa, Penya Mos. iii, 199. Qui pagarà la festa també seran ses llebres, Alcover Cont. 24.—j) Anar de festa en festa, com els donsainers d'Albal: anar de festa, no treballar quan n'és l'hora (val.).—l) Tot és festa!: es diu per justificar algun excés comès en dia de diversió.—m) Avui fos, i demà festa!: exclamació amb què es manifesta el desig que succeeixi allò que algú ha indicat com a possible.—n) Fer grossa festa de petit sant: donar molta d'importància a coses insignificants.
    
Refr.—a) «No és cada dia festa» o «Cada dia no és festa»: es diu per indicar que no sempre és oportú fer allò que s'ha fet una vegada.—
b) «Festa trasladada, festa esgarrada»: vol dir que les festes que es passen d'una diada a l'altra solen anar malament i esser poc celebrades.—
c) «A una part repiquen i a l'altra fan la festa»: es diu referint-se a coses que haurien d'esdevenir-se plegades i s'esdevenen separadament (Mall.).—
d) «Més val una festa que dos diumenges» (Val.).—
e) «Per una festa no et trenquis la testa» (Cat.); «Per una festa no rompis sa testa» (Mall.): es diu per recomanar que no es facin excessos de menjar o de despeses en ocasió d'una festa.—
f) «La bona festa es comença la vespra» (val.).—
g) «Les festes majors causen (o porten) dolors»: es diu perquè en les festes majors es sol abusar del menjar o del beure, i el cos se'n ressent.—
h) «Festes passades, coques menjades, roba bruta, bossa buida» (Mall., Men.); «Després de les festes se queden les bèsties» (Val.): vol dir que les festes porten moltes despeses i poc profit (Mall., Men.).—
i) «Passada la festa, es muda la bèstia»: es diu referint-se a aquells qui es muden o s'afaiten quan ja ha passat l'hora de la solemnitat (Olot).—
j) «Després d'una festa major, una sopa amb oll» (Miró Afor. 211).—l) «Les festes, per a alguns, són pestes».—m) «Festa en dijous, carn en divendres» (Mall.).—
n) «Allà on ets, fas sa festa»: es diu pels qui no s'enyoren ni se troben externs fora de casa seva o del seu país, sinó que estan sempre de bon tremp a qualsevol banda siguin (Men.).—
o) «Festa de vila, tanca la porta i fila»: recomana sortir poc durant les festes majors, per evitar les molèsties que solen ocasionar (val.).—
p) «Festa de foc, no la veges mai de prop»: recomana allunyar-se de les falles i altres espectacles semblants (Val.).—
q) «Lo que resta, fa la festa» (Men.); «Lo que sobra, fa la festa» (Val.): vol dir que per a una festa complerta cal no mirar prim en les despeses i demostrar abundància.—
r) «Segons el sant, la festa»: recomana fer les coses proporcionades i adaptades a allò amb què han d'anar.—
s) «Qui et fa festes i no te'n sol fer, o et vol trair, o t'ha de menester» (Mall.); «Aquells que festes et fan i no te'n solien fer, o és que et volen enganyar o és que t'han de menester» (val.).—
t) «En ta vida faces festes a bèstia que no conegues» (Maestr.).—
u) «Està tan de festa, que no veu l'altar»: es diu referint-se a un qui no sap explicar allò que ha vist (Segarra, Urgell).—
v) «La millor festa de casa és quan toca la Tomassa»: vol dir que per les festes es sol menjar bé (Labèrnia Dicc.).



DCVB