Digui, digui... amb un sonriure





    Amb la difusió i  ús generalitzat  del telèfon mòbil i els missatges de text  també s’ha difús una sèrie de abreviatures (de fet crec haver vist un llibret que dona uns pautes per a escriure correctament de forma abreviada)  i els emoticones. Aquests són una sèrie de signes que representen sentiments o estats d’ànims.

   Realment aquests icones van néixer abans de l’era digital, de fet l’any 1881 a una revista americana varen representar  expressions facials utilitzant el teclat de la màquina d’escriure (melancolia, indiferència, sorpresa i alegria) per primera vegada. Gairebé un segle més tard apareixia el conegut icone smiley que s’usava per a diferenciar el missatges seriosos de les bromes. Després se generalitzaren altres cares amb diferents expressions, com ara L. A l’actualitat s’hi troben desenes de modalitats i inclús hi ha teclats que les incorporen.



   El que resulta curiós és que tant a occident com a orient s`han desenvolupats diferents emoticones per a expressar el mateix, per bé que a orient es troba més difós el seu ús i  a Japò hi ha mòbils amb centenars.

   Veguem uns quants...

oriental  

emoció

 occidental

(^_^)

   Feliç

: -)

(;_;)

Trist 

: -(

(*O*)

Sorprès

 : O

( ^_ --)

Aclucada
d’ull

 ; - )

 (^o^)

Riure

 : D

( # ^. ^# )

Enrajolat

  ( ^^;)

Vergonya

m(_ _)m

   Disculpes/ 
 demanar perdó

 

   En línees generals a orient el centre de l’expressió són els ulls i la disposició és vertical, mentre que a occident és la boca el centre la disposició és horitzontal (imatge girada)