Heu tengut mai aquesta estranya sensació que l'ordinador no vos fa cas i que, fins i tot, voldríeu pegar-li una bona bufetada o llançar-lo per la finestra?Idò més o manco això és el que m'ha passat a mi. I entre que som una inútil informàtica en vies de reciclatge gràcies al Cap Vermell i que m'ho han de fer tot o gairebé tot (només pel que fa als ordinadors!, no en altres coses que tot els vénen al cap als homes!), que si retalla'm aquesta foto, que si aquest bocí de veu, que quan cliquis aquí...
...I els dies passen, i na Maria no en treu aguller!
Ara, això de ser tan famosa, rebre correus, que et facin gloses, ser el centre de conversa del poble... Fins i tot em contaren que un grup d'amigues parlaven i una digué allò de no hem d'anar a cercar na Maria per sa cuina! i les altres li respongueren: "Has guanyat el premi del Cap Vermell!"
Qui serà el primer polític que dirà la frase "na Maria per sa cuina" a un plenari.
Enviau les vostres respostes a:
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
i escriviu el vostre nom i llinatges clarament. Gràcies.
Vos diré que, en primer lloc, hi va en Joan Ferrer i que encara no tenen cap vot en Boutique, n’Urdangarin, na Pilar Garcia, en Gallego i na Maribel Vives. Ànim!
Com sabeu, el concurs està obert fins al Mercat Medieval.
També he rebut correus curiosos que em demanen qui som. I la meva resposta és: on anam?, d’on venim?
D’altres m’escriuen donant-me l’enhorabona per les darreres AGULLES. Vos he de dir que no n’estic massa orgullosa, d'aquests articles, podeu estar ben segurs que m’hagués estimat més no escriure'ls, sobre tot perquè qui en paga les conseqüències són els qui donen la cara pel Cap Vermell i que han de suportar les males cares. Na Juanita troba que el problema és que fins ara ningú no els havia criticat mai, i com que donaven joc tothom els feia la bona. Però, quan s’està en el poder, s’han de saber encaixar les crítiques.
I, evidentment, tot i que som reiterativa, no puc passar per alt els vestits de les dones.
Molt comentada ha estat la presentació com a Directora Insular de Cooperació Local de na Maria Orts. Na Bel troba que el vestit és talment el paper pintat dels anys 70 i que això no són maneres.
Na Xisca, que és la lletraferida del grup, diu que aquest paper pintat s'anomena psicotròpic, i que és el que n'Almodovar empra a les seves pel·lícules. Vet aquí un exemple (més o manco):
Na Juanita, que te filles adolescents, diu que això és la moda pop que ara es torna a usar. I ja he dit moltes vegades allò de que el que s'usa, no te excusa....
Ara bé, també m'agraria també un homo amb un jersei com aquest pel Consell! Perquè també diuen que "donde fueres, haz lo que vieres".
I mirau si la degueren cridar a l'ordre que, al cap d'una setmana, ja havia renovat el seu fons d'armari (o l'havia començat, que tampoc és cap drama).
Li ha bastat poc per canviar, o no? Tal volta la Presidenta, quan la va veure, va fer una cara d'aquestes que ho diuen tot.
Que consti que les fotos són de la web del Consell, no vos penseu ara que li vaig darrere tot lo dia.
Per cert, el dia que ho comentàvem, ens posàrem una mica burres, i ja sabeu que la burrícia és molt difícil deixar-la. Idò deia que ens imagìnàrem a la presentació de na Maria com a Directora Insular un diàleg entre la Presdienta, en Miquel Àngel i na Maria.
Repetesc, és un diàleg inventat, no és cap filtració ni tan sols remor. Pura imaginació. Però ens esbutzàrem de riure. Meam si me'n recordaré:
Miquel Àngel: (exhibint un protocol impecable): Presidenta, na Maria d'EU-Els Verd de Capdepera.
Presidenta: (una vegada pegada una mirada assessina al vestit) Què per Capdepera?, ja està tot més tranquil? Tu vas a Cooperació Local, no?, amb en Rosselló?
Maria: Sí, la veritat és que ja fa tres setmanes que hi vaig dos dies a la setmana, però com que encara no estava nomenada...
Presidenta: Ai, nina, m'hauràs de perdonar, però quan vaig trobar el boli de les signatures havia transpaperat el full del nomenament! Em va saber un greu! Però res (travau-vos a la [r], que no la fa massa bé), ja està, ara a fer feina.
Miquel Àngel: (per dir alguna cosa) No, si una cosa té na Maria és que és molt feinera, massa i tot, de vegades.
Maria: Bueno, se hace lo que se puede! Però ara amb la nina petita tenc dret a lactància.
Presidenta: Clar que sí, i cada dia vendràs de Capdepera i te'n tornaràs? (pregunta tonta i típica de tots els palmesanos o de la gent que viu a Palma -ja se que ella és inquera-). Com t'ho faràs? Oh! (dirigint-se a en Miquel Àngel), i podríeu fer cotxada!
Miquel Àngel: (la cara se li ha anat transformant per moments, però de moment conserva la flema anglesa) Algun dia coincidirem, sí.
Maria: Vale!, estaria molt guai! Jo havia pensat anar fins a Manacor i llavors en tren... Però te raó, la Presi, tanmateix anam tots dos a General Riera.
Miquel Àngel: Bé, em telefones i quedarem (amb to decrecendo).
Presi: És un sol, aquest Miquel Àngel, no sabeu el que teniu per Capdepera, i me té un Audi que... Perdonau, em criden. Encantada, Maria...
--------------------
Dia 1
Les 6,30h Sona el mòbil de M.A.
M.A.: - Sí... (mig dormit)
M: - T'he despertat?
M.A.: - Sí..., vull dir no, qui ets?
M: - Na Maria. Et cridava per anar a Palma. A quina hora partiràs?
M.A.: - Ah..., eh..., saps què passa?, que els dilluns tenim Ple i he de quedar l'horabaixa, fins tard, ja saps no se sap mai quan acaba un Ple.
M: I tant, a mi m'ho has de dir. No et preocupis, un altre dia!
(pengen)
M.A.: - Ufff!
Dia 2
Les 6,30h Sona el mòbil de M.A.
M.A.: - Maria?
M: -Com ho saps?
M.A.: - Vaig guardar el teu número!, no és tan difícil!
M: - AH!, claro....Que hi anam?
M.A.: - Som a Palma!, vaig quedar a dormir.....
M: Oh, quina pena,.....No et preocupis, un altre dia!
(pengen)
M.A.: - Ufff!!!
Dia 3
Les 7,00h Sona el mòbil de M.A.
M.A.: - Sí, Maria?
M: - On ets?
M.A.: - Al cotxe, ja he partit.
M: -Ai, quina pena!, avui que m'he aixecat tard!
M.A.: - No et sent, no tenc cobertura, el bluethooth...
(pi, pi, pi)
M.A.: - Ufff!!!
Dia 4
(Tan se val l'hora) Sona el mòbil de M.A.
M.: - Hola!
M.A.: - Uep Maria!
M.: - I avui?
M.A.: - Tenim consell polític d'UM
M: - Ai, si, quin marron, no?
M:A.: ...............................
(penja -millor no descriure la cara-)
Dia 5
(Tan se val l'hora) Sona el mòbil de M.A.
M.: - Hola!
M.A.: - Avui no hi vaig!
M.: - Joder!
M.A.: - Que has dit!
M: - No res, és igual, dilluns et crid, o vols que quedem?
M:A.: ...Crida'm, millor!
- Per escurçar, al cap de 15 dies -
Dia 20
(Tan se val l'hora) Sona el mòbil de M.A.
M.: - Hola!
M.A.: - Uep Maria!
M.: - T'agaf en un mal moment?
M.A.: - Sortia de la dutxa!
M: - Ostres! Avui i demà puc tornar a l'hora que vulgui.
M:A.: Jo és que tenc feina per Capdepera. Escolta Maria, no has provat de cridar a algú altre que vagi a Palma cada dia?
M.: -Sí, no et pensis, cada dia telefon a tres o quatre amics i mai, mai, coincidim, de moment.
M.A.: Has provat amb en Pere Fuster? Va cada dia a les Avingues....
M.: I tant, però deu haver canviat de mòbil perquè mai me l'agafa!
Quatre cosetes més:
1
Na Fina m'ha fet arribar dues fotos brutals de Sa Rua de Cala Rajada. Els reporters del Cap Vermell fent-ne de les seves però a peu de canó! Per mi, que es colguen amb la càmara!
D'en Joan Ramón, millor no dir res!
2
En una enèsima reunió del PSOE local per ratificar el batle, es va fer aquesta foto que aquí no es publicà. Bé, na Bel la va recollir sols per fer notar la postura de na Laura….
3
Com haureu vist, tenc passió per la vestimenta. Aquesta foto és de la visita oficial d'en Jaume Carboner (segons la web municipal) per veure les obres d'embelleciment (segons la matiexa web).
La qüestió és de qui són les espardenyes de darrere, tan "a joc" amb les llustroses sabates de la resta?
Fàcil, eh! O no?
Com que ja han llevat la notícia, vos la transcriuré fil per randa. Es veu que algú empra més del que seria recomanable el traductor automàtic. O no?:
Visita de Jaume Carboner a les obres del carrer Port
El conseller d’Obres i Habitatge visita les obres de rehabilitació de barris que és desenvolupa a Capdepera al carrer Port
El batle de Capdepera, Bartomeu Alzina, ha rebut al conseller d’Obres i Habitatge, Jaume Carboner, aquest dijous, 12 de març, en la seva visita a les obres que es realitzen al carrer Port del nucli urbà de la localitat gabellina.
El projecte visitat per Carboner a Capdepera és el d'Ordenació del Trànsit, embelleciment i millora de les infraestructures dels carrers Port, Gómez Ulla, i voltants.
Aquest projecte inclou diverses actuacions, entre elles, el embelleciment i millora del paviment de totes els carrers, soterrament de cablejat, canvi de mobiliari urbà i il·luminació, rehabilitació de façanes emblemàtiques, cablejat i instal·lacions de wi-fi i recuperació d'espais d'ús públic com places i zones d'aparcament.
El citat projecte, que inclou a més el reordenament del tràfic, creant un espai menys agressiu per al vianant, té un pressupost d'execució de 1.553.004 euros, dels quals, la Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques finança el 66,63% ( 1.034.825 ).
4 i més important:
Vull dir i deixar constància que l’anuari de Cap Vermell és una vertadera meravella. Una passada que ningú havia pogut imaginar en aquest poble. A tot color! Per a mi, la lletra és una mica petita, però l’edat no perdona! M’asseguren que l’obra d’art en qüestió és bàsicament fruit d'en Miquel del Recreo. Vos confessaré que he escoltat el seu vídeo 5 vegades. És un plaer escoltar-lo.
Ja ho diu na Xisca, que en Miquel és una diamant en brut, i que com a tal s’ha de polir, però que a ella no li sabria greu fer-li qualque “favor”.
Per la meva part trob que a l’apartat de les xafarderies ho ha brodat, el resum d’un any jo no l'hagués fet millor.
Això sí, he sabut per diversos canals que va una mica coc-piu perquè troba que s’han venut poques revistes. Crec que es pensava que les hi llevarien de les mans.
Ai! Miquel, això és Capdepera, el millor poble del món, però a l’hora de rascar-se la butxaca...
Jo t’entenc, i tots els qui tenguin una mica de vergonya ja l’haurien d’haver comprada, sols per col·laborar amb aquest gran projecte de Cap Vermell, que ofereix una web espectacular totalment de franc.
Ja els ho vaig dir jo, buidau la pàgina de notícies i posau una nota que digui “NO TORNAREM A PENJAR NOTÍCIES FINS QUE S’HAGIN VENUT TOTES LES REVISTES”.
Són 10 €, no es paga ni la feina de fer-la. Sí, ho dic per tu que llegeixes aquest article i encara no l’has comprada.
Bé, afortunadament, els de Cap Vermell són més ponderats i responsable. Potser jo som molt radical.
De totes maneres, no em cansaré de dir-ho: Enhorabona per l’Anuari i també a Suso Rexach pel magnífic vídeo de Sant Antoni. I no és per fer la pilota a ningú, que no ho he de mester.
No he acabat amb en “Recreo”. M’han contat que duu un trui gros amb això que la ràdio se n'ha d’anar a Cala Rajada. Ell troba que la ràdio ha d’estar situada a un radi màxim de 300 metres de Can Patilla. Crec que en gran part té raó i que la moguda comença a ser grossa.
Altres temes com el darrer plenari (el de les verduleres Gasull, Orts i Fernández -batle dixit-), de la ITB de Berlín, de les obres i dels vestits de na Pilar Gasull en parlarem ben aviat!
Com sempre, si us sentiu agreujats o voleu proposar algun tema, ja ho sabeu:
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Pensau en en concurs!
I ara vos deix amb dues imatges de retolació urbana. Tothom pot tenir una errada, o ser més o manco enginyós, però qui ho controla... (no és Capdepera)
(*) Aquest és el 13è article, o 12+1 com diuen els supersticiosos. Gràcies per haver arribat fins al final!
