Sí, ja se que queda millor una frase en llatí, però no sé com es diu.

I que punyetes!, prou d'anar d'intel·lectualoides: Pla i català! que tothom m'entegui!. O no?

La questió és que he rebut diversos correus als quals he de donar la raó. Ja ho sabeu, a les xafarderies sempre hi ha un perquè i una mica de raó, però corren el perill de ser inexactes..., i per això rectificarem tot allò que calgui. No ens cauran els anells.

   La questió és que en Bernat m'advertí que en lo de CUNPLE era una M i m'escriu talment: "Com diu sa meva filla petita (que ara comença a escriure) això és lletra lligada i no és com les lletres grans i no tots la fan ben igual... Serà qüestió d'anar a veure el cartell a la residència i, ja de passada, ensenyar un poc de "caligrafia" als que varen fer el cartell."

   Idò vaig escriure al sr. Director de la residència, que per mi serà sempre en Grego, i ell, molt amablement ens ha tret de dubtes. Idò estava escrita amb M.

  Cap problema, així i aquí queda dit. Na Bel, que va ser la que se'n va témer, demana disculpes però diu que... Déu n'hi do amb les emes!.
  I gràcies, Bernat!

   No en farem un gra massa, que la cosa va per llarg.
   En Pere Cortada, com a comissari (quina paraula més lletja) de l'exposició ESTORMIART m'ha enviat un correu que diu talment:
"Benvolguda Maria:
Referent al teu comentari sobre l'exposició de BOTART, que qualificau de copiada a l'ESTORMIART, m'agradaria puntualitzar-te que la intervenció plàstica d'un artista sobre un objecte no és nou ni es va iniciar amb les estormies. Ja s'han fet diverses exposicions damunt ventalls, etc. Les estormies com objecte artesà tenien molt d'encant i la participació d'artistes fou molt nombrosa i de gran qualitat, però ESTORMIART acompli els seus objectius amb escreix i crec que tots ens hem de sentir molt satisfets tant del que va ser com d'allò que significà.
  No ens ha de saber greu ni tenir gens d'enveja que d'altres tenguin més projecció. Particularment no puc més que alegrar-me que d'altres iniciatives tenguin un origen comú al nostre.
  Molt cordiament"

   Te raó. i que bé que escriu quan vol, el punyetero, però és massa bon al·lot. No és gens estrany que li toqui el sorteig de l'església.
   Jo continuo pensant que si aquesta idea en lloc de ser d'en Pillu hagués estat d'en Prebe encara en menjaríem. Però bé està allò que bé acaba.

  Bé, com veis, no ens sap gens de greu rectificar o puntualitzar. No fa el mateix el consistori. Recordau la carta d'en MEYME de Son Barbassa o Son Terrassa?
  Encara no han dit res. Què els costa? I que no diguin que no llegeixen el Cap Vermell perquè ho sé ben cert que el llegeixen! Tots! i totes!!!!

    El cert és que quan anaren en processó cap a l'abocador de Son Terrassa amb la Consellera, el Batle va haver de dissimular de valent quan passaren devora aquesta ferralla:

   Llavors sols passaren les fotos de la signatura, però na Xisca, que és més viva que una centella, en va trobar més. I aquí les teniu. Creis que ho retiraran? O no?

   I ara una pregunta. Com està el tema de la policia. N'hi ha un que ja torna a posar multes a la mala. Algú hauria de dir alguna cosa. Si més no la periodista. O no?

  Venen temps de crisi. I els més espavilats aprofiten per fer negoci. Mirau l'escrit d'aquesta camiseta. Xula! O no?

   Si no l'enteneu anau al google traductor i ho entendreu, però és de 1er d'ESO.

   Aquesta és un monument a l'enginy informàtic. Ja és hora que els tractem amb una mica de respecte. O no?

   D'altres com aquesta o les de les festes de Sant Bartomeu no tenen futur.

   N'Antònia està indignada.
   Ella, cala-rajadera de pro, diu que tanta coa per la inauguració de l'oficina d'informació i resulta que no es pot ni registrar una instància. Me deia, indignadíssima: "Fa desset anys, quan en Munta va ser batle, ja prometien això. Mira que s'han torbat. I ara resulta que per registrar un document he de continuar anant a Capdepera. Vergonyós del tot!!!!" 

   Això quan està obert, que no és sempre! Vaja arrancada de cavall. Com serà l'arribada?

   Per anar acabant, mirau quina foto-metàfora ha posat en Prebe al seu bloc.

i un afegitó:

"Cual es el mensaje de las ramitas en la foto?
Se acerca el día cuando se tendrian que cortar las ramas desgastadas para dejar el sitio a las ramas nuevas, fuertes con espiritu de cambio, de renovación."

   Tot i que la idea és bona, molt bona, la foto és dolenta, molt dolenta.
   És un garrover. Algarrobo, en castellà.
   Joan, el fons no pot ser del mateix color que l'objecte perquè espenya el missatge. Necessites una cap d'imatge per a la campanya. Me vols? O sols vas de farol?

   I pels qui es queixen que a Capdepera tot està prohibit o hi ha massa senyals de trànsit, mirau!



Jo faria mitja volta. O no?


Yes, we can