Sempre ho he dit, aquest poble du una gana endarrerdida que fa por. El remei, com deien les padrines, és molt senzill: "menjant, menjant se'n ve, menjant, menjant se'n va".

I ho torn a dir i repetir, el que escric en aquesta secció són pures xafarderies que me conten uns i altres. No és la línia editorial d'aquesta revista, ni prop fer-s'hi!. Si algú te res a dir que contesti, punyetes! Però que no ho faci pagar a Cap Vermell. Jo i les meves amigues som simples col·laboradores i a molta honra!... qui és confrare....

 ...que prengui candela.
 Ho deia perquè hi ha qualque regidor de pell més fina que li sap greu que li diguin les veritats. Idò que s'hi vagi avesant perquè just fa un any que hi són.
  Bé, avui no parlarem de la ràdio.

   Començarem aquest monogràfic de la llampuga amb una foto de la residència el dia de la inauguració. Una lectora me l'ha enviada perquè vos fixeu, no amb l'èmfasi de la monitora sinó amb el rètol de devora la porta: CUNPLES

   I la Mostra. Si és per la gent, una monada. Si és pel menjar, millor encara, i si és pels reportatges d'aquesta revista..., ja en parlarem més endavant!

Ara bé, i no és per trobar ossos en el lleu, a mi m'agobia una mica aquesta gentada.



   Na Juanita demana, on va aquesta riuada de gent? Per què cap du un plat a la mà! O no?

  M'han dit que s'han posat de moda les excursions de la gent gran. Els deixen a les 12 i fins les 15,30 no  els vénen a cercar. I clar, han de seure tot el temps.

   També s'ha posat de moda anar amb un "tuper" a cercar menjar i després anar a ca seva a menjar-s'ho. Aquesta senyora anava ben servida.   Diagau que sí, madona... nosaltres sabem el que costa fer el dinar cada dia!



   Per primera vegada s'han posat dos tipus de poals a efectes de reciclar una mica. Ja va bé. No tothom complia però a poc a poc anirem lluny.



  Sap més greu que gent amb crosses hagi de seure en terra. Un espai per a minusvàlids seria lo políticament correcte. Total, tothom guarda lloc a tothom i sempre hi ha cadires buides.



  Sempre veureu algú que fa l'estaquirot. Llavors parlen dels joves...



   Però el que ningú sap, tot i que s'ho imagina, és que rere la mostra hi ha moltes hores de preparació abans.



  Mirau, mirau. Aquets són els protagonistes de la mostra. No els que tallen la cinteta.



Però mirau com "perden el cul" (amb perdó) tots els mitjans per la "foto"



El que no entenc massa és el perquè s'acoten per fer la foto...

Facin el que facin, aquests del Cap Vermell són massa. Ja se que no cal que els ho digui, ells be ho saben. No es priven d'anunciar en titulars:

"Cap Vermell" vos n'ofereix un extraordinari reportatge fotogràfic

El que emprenya (sols a alguns) és que quan ho diuen és que tenen raó. Vaja reportatge! ...i dels vídeos val més no parlar-ne, perque a part de les autoritats (que per cert ja està bé que se'ls entrevistin, però que ningú no els escolta) han sabut  anar a totes les paradetes i explicar el que feien.



Mirau el tàndem Cerrada-Cortada, i en Suso que aprofita l'avienentesa.



I sobretot el micro.



Aquest micro ha sortit a totes les cadenes de televisió. M'han dit que en Lluís Cerrada tenia ordres molt concretes de com posar-ho.



I entre els fogons tenien temps per tastar els plats. Per quedar bé!


Per acabar amb els polítics dir-vos que mos han dit que no tot fou calma xixa. El batle ja va insinuar a l'entrevista que havia una mica de maror. No fou més explícit, però em sembla que una de les raons fou que la cohort uemita era molt gran i anava per lliure.



Fins hi tot m'han dit que el Climent se va enfadar en un moment donat. Però ell i na Pilar són molt aguts i se'ls hi passa totd'una.



Ei! que na Bel me diu que aquesta "parelleta" ja és la segona vegada que surt de pose a aquesta secció. Fotos que ens fan arribar. O no?

De la Mostra sols me sap greu dues coses: La primera que l'hamburguesa de llampuga se'n dugué els honors de la premsa illenca. Quan sols en feren 1400 i el ketchup i la mostasa feien difícil arribar al gust de la llampuga.
la segona fou que no se'n registràs en vídeo la nova cançó de guerra: "kiko, brou"




Mirau-lo aquí que treu pit!. Crec que ja ho vaig dir en una ocasió, per la festa de l'Escolar. En dies com aquest en Kiko ha d'anar afaitat. O no, Fajardo?


Per la resta la Pilar de l'Oficina de Turisme s'ho passà pipa amb aquesta jugueta



I en Baro mostrà, un altra any, els seus dots de sorprendre amb el vestit (Si recordau, l'any passat anava de floklòrica)



El que trob un gran encert és que l'any que ve Els que ningú vol toquin de damunt una barca que volteji pel moll. Per que tocar d'aturats....




Bé i després de menjar res com una bona sesta i un bon sestador. Jo tenc tres plequetes més de comentaris per fer, però estic vaga, vaga, vaga! A mi m'agradaria estar com aquests dos. Les coneixeu?





Tornaré als micros. Mirau quina planta que fa en Juan prebe, micros en ma. M'han dit que se farà lluny aquest de Capdepera. Llàstima que el recolzin Ciutadans, Delgados i companyies.





Per cert, m'agradaria que algú del PP, sia de la família que sia me donàs laseva interprestació de la crisi. Sí; ara diuen que hem d'estalviar i que no estam per alegries. Però que expliquin què s'ha de fer. No eren ells que deien allò de "el problema es el Estado, el mercado la solución".

I per acabar de confitar el pastís ara surt n'Aznar i diu que lo del canvi climàtic va contra la llibertad: todos esos ecologistas radicales que quieren imponernos reglas sobre cómo vivir nuestras vidas y hasta lo que debemos comer"


Jo vos ho dic que aquest homonet ha trebucat bé es cap!


Acabaré amb un comentari que m'han fet més 20 persones, i no vos exiger ni una mica:

 - Has vist lo de BOTART? Uns artistes que han decorat una bota de vi.
 - Quina copiada de l'ESTORMIart!

Bé, és cert. Estormiart tengué la seva gràcia, originalitat i moltes virtuts. Però crec que el que sap més greu a tots les qui m'ho han dit és que aquesta exposició de botes de vi voltarà per tot el món (Japó, Brussel·les, Frnckfurt i Nova York, de moment) gràcies al suport institucional de la Conselleria Comerç, Indústria i Energia. Idò enhorabona! 

A Estormiart li tocà el chino Cardona.



Feis bonda, i si hi ha res de nou Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.