Avui, dimarts i reunió d'urgència. Qui l'ha vista i qui la veu a na SandraYaw. Un figurí!

 Tant de bó que el Cap Vermell ha fitxat dues grans i antigues col·laboradores i feren el gran reportatge de la fira de la moda. Perquè els homes, d'això (i d'altres coses), res de res!
El que vos deia. Reunió d'urgència: escriu, escriu, mira, mira: na Juanita va veure el reportatge de la fira de la moda i va començar a cercar si trobava més informació. I què me'n direu. Va trobar fotos de na Sandra Yaw en tot el seu explendor. La millor de les models. Na Fina, que està enganxada a Llàgrima de Sang, on també fa un paperaso, no se'n podia avenir!
- Fa dos dies era una mocosa que corria pels carrers de Cala Rajada i...ara!. Quina planta! mirau, mirau:



Els homes de la casa han quedat bocabadats (ja se que a aquests els hi basta poc però aquesta vegada tenien raó).





Les fotos són d'informativos.net i totes són diferents, ningú les ha trucades amb el color del vestit.





Guapa no, guapíssima! Vaja tipet!. Mirau si ho paga fer esport!





Dels vestits, bé, però als pentinats jo no els hi veig la gràcia, que voleu que vos digui.




I ara fixau-vos be en aquesta foto de conjunt. Amb l'al·lota d'enmig.



La vos ampliaré per que la vegeu millor. Fixau-vos que du una sèrie d'allò que ara s'animenen "complements" i un temps es deien cinturons o corretges. Són de llatra. Sí, i dic llatra per que ho ha fet una artanenca.

El capell, si així se'l pot anomenar, no te empena. El miris per on el miris. I les lletres, na Margalida den Bessó li dóna mil voltes ulls clucs.


Ara bé, hem de reconèixer que ha tengut l'encert de dissenyar amb l'obra de palma. Cosa que aquí ningú ha sabut fer ni encoratjar. I ja ho sabeu: allò que s'usa no te excusa!. O no?


Na Fina no aturava de dir:
- Si lo de l'any de la llata hagués continuat...

- Però com? -li dèiem totes-

No ens hoa ha sabut dir, però a totes ens ha sabut una mica de greu que l'empenta que es va donar a Capdepera ningú l'hagui recollida.

Bé vos mostraré algunes peces de llata més. Jo trob que còmodes, el que es diu còmodes, no ho són massa:

Bé per compensar lo del disseny, vos diré que ses madones de sa llata anaven a l'aire tota la setmana passada. Vos diré que des d'Artà els hi comanaren 15 bomboneres (de llata, ara sí) per regalar a "uns estrangers". Despés de molt trescar hem sabut que era per l'acte on el conseller de Medi Ambient visità el parc solar fotovoltaic d’Artà, promogut per l’empresa Effictenia i Deutsche Bank.





O en regalaren 3 per barba o algú ha fet negoci, perque a la foto no hi ha tanta gent!

Bé, que una cosa vagi per l'altra!

- I del regidor de la llata (fires, comerç, artesania i diversos saraos)? No se res. Però vos puc assegurar que he rebut dos correus que me demanaven que tornàs a publicar la foto seva dels 150 anys. Va't aquí:





Les rialles a discreció.



Ara bé l'estrella de la setmana ha estat sens dubte en Joan Ferrer. Mira que li començ a agafar carinyo!
Al manco dóna a conèixer el poble, ja que per tot on hi ha el seu nom a darrera li afegeixen "ex-batle de Capdepera".
Na Fina diu: per què ningú es demana per què ja no ho és batle?

Bona reflexió, però no vull desviar-me del tema. Ell diu que és Delgadista, es a dir den Delgado i que es presenta per regenerar el partit d'una corrupció mai vista!

I jo dic, en la darrera part te raó. Tota la raó. I ànims en el paper que li toqui jugar. Sia el que sia!.

Ara bé, què no era assessor de la Conselleria de Turisme del Govern Balear la passada legislatura? Amén del que consentí a Toni Mir. Que aquesta la vos hauré de contar per capítols!

N'Antònia diu que això s'ha d'entendre en clau nacional. Que és més Esperanza Aguirre que Mariano Rajoy. Però això són anàlisi d'alçada i a nosaltres ens agrada tocar de peus a terra.

I per acabar amb en "Prebe" (és dels malsnoms que més m'agradan i no vos sabria dir per què) contemplau l'escena:




Els tres candidants donant-se la ma. Quanta falsetat hi ha aquesta foto! Si poguéssim visualitzar el que pensaven en el moment d'aquesta foto algú pararia per l'hospital.

I na Rosa que no possaria la ma al foc per cap dels tres! Idò!


I com no pot ser d'una altra manera parlaré de la sala abans d'acabar amb el tema polític:



He sabut que des de l’Ajuntament no es pot visitar aquesta pàgina web. N’hi ha que diuen que està prohibida.

Na Fina ho troba molt ben fet! perque els funcionaris no van a l’Ajuntament a llegir el Cap Vermell, van a treballar i no a perdre el temps. Ara bé, demana n’Antònia, que hi te família, si a altres diaris s’hi pot anar?

Ja ens ho aclariran si volen! Jo pens que és una mica d'enveja.

Parlant de l’Ajuntament: sempre igual!
Són com infants. Ara te faig amic, ara me barall, i les coses importants les deixen que es morin d’oi. O no?

Mirau, dues cosetes de les ordenances i normatives que publica l’Ajuntament. Jo crec que sols les llegeix el secretari. Després es voten i tanmateix tothom fa el que vol!

En Pep, fill de na Bel, que estudia 3er de dret, mos va dir:

La normativa de la Ràdio BOIB 29 de 26 de febrer de 2008 diu:

"En primer lloc cal especificar quin es té previst que sigui el funcionament de la radio municipal un cop que aquesta es pugui posar en marxa de forma reglada.

Hi ha dues formes perquè una emissora de titularitat pública sigui explotada, una és mitjançant la gestió directa i l’altra mitjançant gestió indirecta, és a dir a través d’una concessió. Vist que l’Ajuntament té la capacitat per poder ferse càrrec de la gestió de la ràdio, s’ha pensat que sigui la institució directament que s’encarregui."

Vos anim a llegir-la sencera:




I ara, sense modificar cap reglament i després de lo den Barona, que no me cansaré de dir que no te nom, subcontracten la gestió a dit amb SiS ràdio que vol dir, per si no ho sabíeu, Som i Serem Ràdio. De fet ja hi tenen penjats els programes.

Aquesta fórmula te una avantatge. Que tot el que passi a la ràdió serà culpa d'aquesta gent de l'Obra Cultural Balear (bona gent dins tot) i els polítics quedaran al marge. O no?


Bé també he rebut un correu que m'enviava aquesta foto feta davant el SYP de Cala Rajada. Quatre goranots alemanys cervesa en mà i ajegudots damunt els matalassos inflables esperant que sortíssin la resta de companys que havia entrat a cercar més provissions.



Per la data que me l'enviaren encara no havia entrat la normativa del botelló en vigor (que també n'haurem de parlar), ara bé la reflexió és la de sempre: turistes a qualsevol preu? el pitjor turista és el que no ve? Totes coincidim: que els aguantin a ca seva que no tenen més remei! O no?

Aprofit per recordar-vos que el meu correu és Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Per acabar dues cosetes més: Lo de la VIMA me diuen que te un èxit impressionant. Tothom la veu de lluny. La Guàrdia Civil els va aturar hi tot!. Jo segueix amb les meves. Seria un gran atractiu. 
Passes se'n fan, mirau els esquers del moll, comencen a lluir coloret:



I per acabar de convéncer-vos mirau aquest carrer de Granada. Quin colorido!



M'acomiado de tots i totes amb dues fotografies una mica escatològiques per una dona de la meva edat, però ens ha fet gràcia compartir-las amb vosaltres. Evidentment no és per manca de material ni tenen res a veure amb Capdepera. De moment!









Una besada i disfrutau de la llampuga!