Més de 80 comensals s'aplegaren com a membres, familiars o damnificats de l'agrupacio de ball de bot Castell de Capdepera al voltant de dues exquisides paelles, amb les quals es va commemorar una actuació històrica a la plaça des Sitjar dia 26 d'agost. Els cuiners es lluïren de valent en la pacient elaboració d'un gran arròs que quedarà enregistrat en la memòria individual i col·lectiva de l'agrupació tant o més que l'actuació del passat dimarts.



D'entrada, l'aperitiu, a base de musclos i cloïses, no tocà voreres.



L'aspecte de les taulades fou impressionant, com podeu observar a les imatges. El companyerisme, devora el menjar i el beure, fou d'una complicitat espectacular.



Arriba el punt en què es fa el silenci. Tothom menja. No s'esperà l'arribada de les autoritats. Ovella que bela, perd el remuc! li amollaren els pagesos de la colla.





Paella sense sal per als malalts del cor (i no és broma)



Mirau quin delit!




A les acaballes del dinar, ensaïmada i gelat per a postres, en Joan Ramón, cansat encara de la gran ballada que va fer,  prengué la paraula i agraí a tots i cada un dels membres la funció abnegada que fan dins l'agrupació de cap a cap d'any. Tornà a repetir que poques vegades havien ballat tan bé com el dia de Sant Adrià (26 d'agost) i que quan les coses van bé es coneix sols per l'ambient que es respira.




Per acabar es va fer menció especial a la colla de masclets de l'agrupació. Els joves que el feren destralejar als assajos li enflocaren que "es reservaven per al dia de l'actuació"-


La cosa acabà fosca negra, botelles buides i resopons diversos. Com diuen els vells: qui mal ens vulgui que molts d'anys visqui.


Amén. Molts d'anys i fins l'any que ve!