Amb l’excusa i l’aparença d’un “soparillo” diverses faccions del grup CV podrien haver-se reunit en un conegut local del carrer Roses per tramar accions de diversa consideració.

Fonts de dubtosa credibilitat i fosca procedència ens han informat que, possiblement, tal dia com un 13 de novembre, més o menys, dos grups de persones, més o menys, es trobaven reunides sota cobert a un conegut local de Capdepera amagat sota la foscor de la nit i de les Roses, cosa que fa sospitar que podrien estar sopant. L’origen de les informacions podria ser l’agència Black Hedgehog o la co-irresponsalia Stonefax, més o menys, o d’altres que encara s’haurien de confirmar.

Les fonts no mencionen amb exactitud de quin número de persones podríem estar parlant, però una xifra triada a l’atzar exagera apuntant 35, més o menys, entre els dos grups. Les fonts que donen de beure a aquesta notícia no poden precisar a quins grups pertanyen les dues faccions citades, encara que tot apunta que una estaria formada per una de les seccions femenines del conegut CV calarajader, i l’altra seria un combinat  d’individus d’origen i antecedents tan foscos com les fonts que embriaguen les informacions que tractem de donar-los. Un detall que genera sospites és que al cv (Currículum Vitae) de cada un dels membres d’aquesta segona facció es menciona la seva participació, més o menys llunyana, a la tan coneguda i famosa revista digital Cap Vermell (CV), sent-ne alguns dels presents artífexs fundadors del pamflet en paper ara fa 35 anys.

El misteri acompanya la xifra 35 allà on va aquesta notícia. Tant és així que les fonts podrien mentir, o no, en xifrar la quantitat de 35 plats diferents servits a la taula d’aquests grupuscles. Tampoc podem dir, perquè la informació ens ha arribat xifrada, si els 35 plats eren per a cada un dels comensals del soparillo o en total coincidint amb el nombre total de comensals de manera que cada un d’ells hauria pogut menjar entre 1 i 1.225 plats segons es compti.

Posats a fer-los els comptes, caldria veure qui va fer els comptes, perquè resulta difícil de creure que a una cuina que fa aproximadament 1’225 metres quadrats , és a dir, 35 x 35 centímetres, la de l’esmentat local, del qual n’hem citat l’ànima però no el nom, més o menys, en surtin més de mil plats per hora. A nosaltres no ens surten els comptes.

I si de comptes hem de parlar que ningú es punxi en menjar garoines negres torrades a la pedra, perquè és ben cert que desconeixem qui va patrocinar aquesta misteriosa reunió. Hi havia alguna entitat d’aquestes supranacionals i supranaturals, de les que mouen els fils de la resta de titelles del cap roig fent-se càrrec de les despeses?  “Ah, m’agrada que em facin aquesta pregunta”, afirmaria irònicament el sarcàstic. “Què, un altre soparillo amb excuses barates?”, respondria sarcàsticament l’irònic.

Idò, tanmateix els 35 van sopar, això és cert, però l’ànima de S’Ànima no persegueix aquestes ànimes que es dediquen a fer soparillos, ara sí i ara també, amb qualsevol excusa que els vingui en gana. No, aquesta vegada van quedar per celebrar que aquesta revista que esteu llegint celebra 35 anys d’ençà que va ser fundada.

35 anys?, pregunta la persona lectora, sorpresa.

Sorpresa?, pregunta el redactor que redacta la pregunta retòrica; 35 anys passen ràpid. Abans de 35 dies tindreu més dades.