CUBA
Traspàs de l'any 2010 a 2011 al Carib
Maria del Mar Alzina Ferragut
Hem passat Nadal, Cap d’Any i Reis a Cuba.
Llogàrem un catamarà a Cienfuegos (on férem aquesta fotografia, al Malecón). Navegàrem fins a Cayo Largo i Punta Rosario. Vàrem tenir la gran sort de poder-hi anar amb uns amics que són capitans. Els set dies de navegació anaren molt bé. Ha estat una experiència completament nova, navegar dins el Mar Carib. Els primers dies topàrem un front fred, però la resta de dies va fer un temps genial, encara que allà també és hivern.
Va ser un gust poder pescar peix i marisc per a menjar a bord. La cuina sempre va estar en marxa!
Cayo Largo, Punta Sirena…és d’escàndol! Arena finíssima, sembla farina, no absorbeix la calentor del Sòl i sempre està freda.
El fons de corall està a pocs metres de la vorera i…de sobte…un fons abismal amb grans profunditats. Aquí podeu veure una de les barreres de corall.
No hi ha paraules, menjàrem llagosta cada dia.
Trobàrem uns joves que cada dia havien de recórrer 48 qui.lòmetres amb bicicleta per anar a pescar i el peix. Allà es ven a preu de rialla ( per exemple l’amfós, el dèntol i el pagell van a 40 cèntims el quilo i la llagosta a 1€ unitat). Però, malauradament, allà no l’aprecien, no hi ha cultura de peix. Si en mengen, el fregeixen. Es pesa una vegada filetejat, tiren tota l’espina i els caps, fins i tot els caps de llagosta! No saben fer brou. S’alimenten a base de “frijoles”, moniato, arròs blanc, “malanga”, “yuca”, carn de pollastre fregida i qualque vegada porc.
Aquesta és una benzinera de Cayo Largo. Està devora els manglars. El preu de la benzina és el mateix que aquí.
Aquest peix és un “sábalo” les escates són enormes i fortes, les guardàrem i foradàrem per fer collars i arrecades. Pescàrem el peix “perro” i peix lloro, els dos boníssims.
Entrada a la Badia de Cienfuegos, tornada dels set dies de navegació.Les pateres que fabriquen amb troços de suro són de veure. N’hi ha que surten a pescar de nit, amb mig cos damunt el suro i mig cos dins l’aigua, amb unes aletes cosides de per tot, per a remar. Els vespres feia una bona serena.
Acabat el recorregut per mar…celebràrem Nit de Cap d’Any a Cienfuegos, aquesta cantant és na Carmen Iznaga. Els nostres amics i companys de la navegació, Mari, Joan, Xisco i Nena. L’endemà ells partiren cap a l’Habana i nosaltres llogarem un cotxe per a recórrer la part oest.
Trinidad, un poble de carrers empedrats, ple músics. La gent cubana és molt alegre, canten i ballen a qualsevol lloc.
Els cotxes antics són el denominador comú d’aquesta gran Illa. Han de fer el possible per conservar-los, ja que l’economia d’allà i la mala relació amb Amèrica impedeixen la seva renovació i…al turista ja li va bé, ja que pareix que entra dins un rodatge de pel.lícula. Hi ha molts cotxes americans i no pot arribar peces d’allà, el mercat està tancat. Igualment passa amb les medicines. Tot el que té un component fet a Amèrica no entra allà. Tenen les portes tancades. Substitueixen el gran potencial americà per països com Rússia, entre d’altres.
Està ple de gent que fa autostop a ses carreteres i tots tenen l’obligació d’agafar qualcú, ja que hi ha uns controls només per això. Empren unes quartilles que han d’emplenar amb les dades de la gent que agafen, fent autostop. Qui fa autostop ha de pagar i quan la policia de control els atura per mirar la quartilla se’n duen els doblers per l’Estat.
No es poden permetre conèixer més enllà del seu poble, ja que no tenen per pagar-se el preu de l’autobús. Hem trobat molt poca gent que conegui un altre poble o ciutat més llunyà que el veí. Alguns han anat a la capital, l’Habana.
Foto 510
La gent que vol sortir de l’Illa només ho pot fer amb una carta d’invitació de qualcú o casant-se. Hem sentit a dir de gent que se’n va amb pateres cap a Miami o Mèxic. El preu per creuar el canal amb una llanxa ràpida, d’estrapel.lo, oscil.la entre 6000 i 8000€. Qui se’n pot anar? No poden tenir cap il.lusió de futur, només el conformis-me.
No tenen dret a emprar internet per consultar informació de cap tipus. Només poden revisar el seu e-mail. Tenen 5 canals de televisió, però a la gran majoria de pobles només en veuen tres. La seva programació està censurada i els hi fan creure el que volen. Existeixen tres diaris, però no hem trobat cap revista de lleure, ni als aeroports.
No tenen mapes. Ens topàrem amb un taxista que en tenia i quan acabàrem el nostre viatge li tornàrem, ja que va dir que era molt difícil que n’hi proporcionassin d’altre.
Ara vos contaré un acudit que ens contaren allà: hi ha un home molt conegut, que fa 52 anys que intenta preparar un Cuba “Libre” i encara no li ha sortit.
Fixau-vos en el que diuen aquests dos cartells de la dictadura de Fidel. Els té enamorats? Sí? Tothom ha de saber tirar i tirar bé? Per tot Cuba hi ha escrits a les façanes, fent campanya. Uf, la situació que es viu allà, no és per tirar coets. Vàrem tenir la gran sort de poder mantenir contacte directe amb la gent cubana, dormírem a cases de famílies on lloguen habitació i que en sotiren de coses!
Botiga on podeu veure la pissarra on hi figuren les estadístiques del raccionament, segons el nombre d’habitants, el nombre de membres que viuen a la mateixa família… i la doble moneda, amb productes “liberados” i “normados”. Heu reparat sa caixa registradora?
Tot el que volen comprar, a més a més, ho han de pagar a preu d’or. Tenen una doble moneda i si volen comprar un litre de llet de vaca embotellada els surt a 2€ i un lite d’oli de “soya” val 2.65€
Una de les escoles que visitàrem. Pertany al poblet de muntanya de Terrazas. Tenen el privilegi de poder fer escoleta i jugar a racons a l’aire lliure. Quin gust. A educació infantil tenen una mestra per cada cinc nins. A educació primària ja passen a ser 48 alumnes per aula i un sol mestre. Vaja un canvi! Tots tenen dret a estudi i carrera gratuita, però només per puntuació de nota. Pot estudiar el que supera una nota mínima. Hi ha molta gent qualificada, però és gent que està fent feina a casa seva, gent que és mecànic i exerceix de vigilant d’aparcament de cotxes “parqueadores”, per posar un exemple. El sou d’un mestre és de 9€ al mes i una mestra en guanya 7.
Mirau aquest arbre de Viñales. Dos huracans, Gustav i Iker, el 2005, varen passar ben per damunt d’aquest poble, que pertany a la província de Pinar del Río. Volaren tots el terrats, teulades, va fer malbé tota la sembra i fins hi tot va alçar arbres com aquest i va quedar enfilat. Vos imaginau si va fer això…tot el que degué alçar? Anàrem Maria la Gorda i ens mostraren la destrossa que va fer arran de mar. El Mar Carib va pujar i destrossà camins, carreteres i va treure llagostes i més llagostes a sa vorera. Va ser un espectacle! Fidel els va comparar, convalescent dins el seu llit, com la caiguda d’una bomba atòmica. N’hi va haver un tercer, el Paloma. En total moriren 7 persones i hi va haver 30 ferits.
Anàrem a una plantació de tabac, a Viñales. Ens férem amics de la família d’aquesta. Hi tornàrem l’endemà. Ens convidaren a beure llet fresca de vaca. Els hi compràrem cafè cruu, ja que no ens interessava comprar “puros”. Tenen cafetals, com la gran majoria de “guajiros”(camperols). Aquest cafè, que hem duit, m’ha ajudat a torrar-lo sa meva padrina, com en temps primer i després l’hem mòlt amb sa termomix. És boníssim.
Allà prenen llet en pols, és la del raccionament. Sembla mentida, tot és per l’Estat, tot! Els “guajiros” han de guardar ses vaques de l’Estat i…no poden sacrificar-ne cap per menjar-se-la, si ho fan els poden empresonar durant 15 anys i si arriben a saber que, a més, han venut carn a un altre…el qui ha comprat aquesta carn d’estrapel.lo pot estar empresonat 1 any. Si qualcú per accident envesteix qualque vaca o cavall té condemna. Va ser complicat circular els vespres o entrada de fosca, ja que les carreteres n’estan plenes.
Durant els vespres tallen l’aigua corrent, encara. Tenen allò just per sobreviure.
Les estampes de gent cubana, de foto, hi ha cada personatge de pel.lícula!
Cayo Jutías. Ens enyoràrem de la mar i ens tornàrem a submergir al Carib, on hi ha 3 quil.lòmetres d’arena blanca.
Parc Nacional, península de Guanahacacibes. Principal centre de buceig i atractiu de Maria la Gorda, encara que el nom no ho sembli.
En Perico, un “guajiro” que ,cada dia, venia a prendre cafè a la casa de la família on vàrem conviure tres dies.
Cases de l’Habana. Els anys 50 era un paradís, la Illa de Cuba. Grans cases colonials, cotxes de luxe, platges de somni, joc, ron, tabac, música, sexe, grans teatres. Aquesta és l’escala on feren el rodatge de la pel.lícula “Fresa y Chocolate”. Ara és un paladar, el lloc on hem menjat millor. Les grans cases d’aquell temps, ara estan dividides en diferents vivendes. Tot està en ruïna, però és preciós, té el seu encant. Totes endiumenjades de roba estesa.
La gent de capital sol ser la gent de més pes. Gairebé tot ho mengen fregit.
Guardam un bon record del viatge. Hem rigut molt amb la gent cubana. Passejant al malecon, barri xinès, barri vell, “el vedado”, centre, hem pogut apreciar la vida de carrer que fan. Beuen ron, “ron planchado”que és un brik petitet, el més barat. Sempre estan alegres i són de la broma.
El que va a Cuba i el venen a recollir amb un autocar, el duen a Varadero durant uns dies i el tornen cap a l’avió…no sap què i com és Cuba i els cubans. Si heu de viatjar…capficau-vos, de ple, per qualsevol país que visiteu i xerrau amb la gent, demanau, seis una estona devora ells.
