4a etapa. Dia 31 de juliol 2021
Del refugi de Ras de Carançà al de Coma de Vaca, pel coll de Carançà.
Desnivell: + 892 metres i – 728 metres

La sortida del refugi del Ras del Carançà va ser amb plugim, així  que tot d’una ens preparàrem per tapar-nos. El camí tot d’una voreja el riu (a la nostra esquerra)  i s’endinsa en el bosc. La remor del riu ens acompanyava i s’alternàven gorges, ràpids i salts d’aigua. La pujada alterna zones de pujada suau amb ressalts més costeruts.

Gairebé sortint del bosc, arribàrem a una zona on el riu fa meandres i aiguamolls. La vegetació canvià radicalment i la boira donava un aire màgic al lloc.

Passat aquest preciós indret, al cap d’una estona de pujar, l’estany Gran de Carançà o de les Truites, sortí al nostre encontre. El lloc és d’una gran bellesa i les fotografies a la vorera són obligades. Contínuàrem pel caminoi que voreja la riba oest del llac (queda a la nostra esquerra)  i seguírem vorera el riu (que travessàrem vàries vegades) fins arribar a unes barraques.

A partir d’aquí la pujada és més forta, arribant al llac Negre. En el llac es reflecteix el pic de l’Infern. Un paisatge aspre,  típic d’alta muntanya.

Una altra forta pujada  ens va dur al llac Blau, el de més alçada de la vall, envoltat de  tarteres i un impressionant circ dels pics de la Vaca. El coll mrca la frontera entre França i Espanya.

Una altra pujada en apropà al coll de Carançà (2727 metres), que separa el pic superior de Vaca i el pic de la Fossa del Gegant i marca el final de la pujada de l’etapa.  En el coll trobàrem la ruta GR11 que va de Núria a Ulldeter. Nosaltres el travessàrem i iniciàrem la baixada per una empinada tartera que ràpidament descendeix. Començà a ploure, però afortunadament van ser quatre gotes. 

L’itinerari es suavitza poc després, en arribar als prats, alhora que el camí es tornà menys evident. Qualque fita o marca blava ens recordava que anàvem pel bon camí. La baixada de la vall de Coma de Vaca la férem vorera del torrent del mateix nom.



Observàrem una gran manada d’isards pasturant als prats i qualque marmota.

Amb una baixada suau i llarga, per les praderies de les voreres de la Serra de la Vaca, ens apropàvem al refugi. Ens aturàrem a fer un mos i gaudir del paisatge. Davant teníem la serra de Torreneules i el seu ample coll, a baix el torrent, a l’esquena la serra de la Vaca i al fons de la vall  la zona del coll dels Tres Pics.

No ens vam adonar que érem molt a prop del refugi, així que en poc minuts baixàvem una costa que ens dugué al refugi de Coma de Vaca a l’inici del pla de les Eugues. Punt i final de la volta circular (ens vam regalar una samarreta recordatòria) però no el final de la nostra ruta. Encara ens quedava una jornada més de camí.

Era prest i no hi havia gaire gent així que aprofitàrem per dinar, dutxar-nos i  preparar el llit. La plàcida tarda va quedar interrompuda per un bon aiguat. Començaren a arribar excursionistes xops, mentre l’aigua i la calamarsa queien intensament.

Ràpidament vam recollir la roba i tovalloles  i protegiren les botes que penjaven a l’exterior. A l’hora de sopar se buidà una mica la sala menjador i quedàrem els qui havíem de pernoctar. Un bon sopar, unes partidetes de cartes i a dormir.
 

5a etapa. Dia 1 d’agost 2021
Del refugi de Coma de Vaca a Núria, pel camí dels Enginyers
Desnivell: + 368 metres i -410 metres

La darrera etapa de la ruta que vam fer va ser la cirereta del pastís. Un itinerari espectacular,  molt aeri, amb unes vistes impressionants que travessa uns espais inversemblants.

Sortírem cap el Santuari de Núria per una ruta marcada amb senyals GR. Amb les gorges del Freser a l’esquerra iniciàrem una pujada de devers vint minuts fins el coll dels Homes, un impressionant mirador (afortunadament van tenir un matí prou clar) senyalat per una roca característica. Des d’aquest punt s’observa la vessant nord-oest del pic Balandrau i les gorges de Fresser dos-cents metres a baix.

Des d’aquí, l’espectacular camí va marcat per nombroses pujades i baixades, entre agulles, esperons, colls i  cingles. A l’esquerra la vessant s’enfonsa per canals i rampes. Ja hem comentat que el camí és mol aeri.

Poc després d’una hora arribàrem a un profund torrent conegut com el clot del Mal Infern, que s’ha de remuntar amb l’ajuda  d’un passamà per donar certa seguretat.
 

Després trobàrem dos esglaons clavats a la roca que faciliten el pas per un altre tram molt aeri.

Gairebé dues hores després el camí  travessa unes praderes d’herba i , sense perdre alçada, travessàrem un tram menys escarpat. També trobàrem vaques al mig del camí i cabanes de pastor.

No tardàrem en trobar un cartell indicatiu de la proximitat de la vall de Núria. Seguírem per un camí còmode sense perdre alçada fins el torrent de Fontnegra. Poc després arribaren al monument de Viacrucis i baixàrem cap a Núria sota el telefèric que uneix el santuari i l’alberg.

Així i tot cal dir que la ruta és assequible per a qualsevol excursionista, sempre que no pateixi de problemes de vertigen.



A Núria visitàrem una exposició sobre la història del Santuari i el tren cremallera que uneix Núria amb Ribes de Fresser. Després de la visita a l’església i la verge de Núria, uns decidírem baixar en el tren i altre fer el camí de baixada fins Queralbs pel camí vell.

De Núria a Queralbs, per les gorges de Núria
Desnivell: + 26 metres i – 801 metres

Des del Santuari, en direcció sud, vorejàrem l’embassament (visitant prèviament l’oratori de Sant Gil. Primer férem una breu pujada fins el mirador de la Creu d’en Riba.

A partir d’aquest punt gairebé tot l’itinerari és una perllongada baixada fins Queralbs, a trams més suau i a trams amb més pendent.

En general el camí és troba en molt bon estat, amb trams empedrats. La primera part vorejàrem el riu de Núria.

Passada una mitja hora travessàrem el riu per una passarel·la sota un pont del tren i gaudírem del salts d’aigua nomenat la Coa de Cavall.
 

Poc després el camí arriba a l’anomenat el salt del Sastre amb unes vistes excepcionals amb les gorgues del riu al fons.

Una sèrie de revolts ens baixàrem prop del riu i, en poc temps, trobàrem el pont del Cremal. Aquí dóna dos opcions per arribar a Queralbs. Triàrem la “clàssica”. Travessat el riu ens allunyàrem del seu llit i davant els trobàrem les parets de les Roques de Totlomón, Roc del Dui i el Roc d’en Rossell.

Travessat el tram rocallós, es camí comença una preciosa baixada enmig del bosc, amb molts de revolts empedrats que faciliten la caminada.

Aviat començàrem a veure les teulades  les primeres cases i, després de travessar la pista de Fontalba, arribàrem a Queralbs. Allà ens reunírem i dinàrem (unes tapes) a una terrassa del poble i visitàrem el casc urbà.
 

Fet el volt pel poble, baixàrem cap l’aparcament on ens esperava el cotxe i partírem cap a Ribes de Freser, on havíem de passar la nit, concretament a l’hotel Porta de Núria.

Arribats a Ribes, dutxeta, canvi de roba i sortírem a fer un volt. Primer visitàrem les runes del castell de Sant Pere (curiosament pertanyia al comptat de Cerdanyola, i formava part de l’antic regne de Mallorca), la zona comercial i a la plaça del Mercat van gaudir del XXV Aplec de la Sardana del Pirineu mentre preníem un refresc a una terrassa. Acabàrem la volta pel poble visitant l’església de Santa Maria, l’Ajuntament i el passeig d’Angel Guimerà. Aviat tornàrem a l’hotel sopàrem de menú (per cert molt recomanable).
 

6a etapa. Dia 2 d’agost 2021

Un poc de turisme abans de tornar a Mallorca

Sense presses vam anar a berenar (molt complet) i partírem cap  Ripoll, amb la intenció de visitar el monestir de Santa Maria de Ripoll. Com era massa prest férem un volt pel centre del poble.

A les 10 hores (hora d’apertura) érem a les portes per a fer una acurada visita al monestir, del que destacaria l’impressionant portalada romànica, el claustre i la necròpoli. 
 

A més ens cridà la atenció l’estendard, el panteó comtal i la capella de Sant Eudald (patró de la vila).

Després de tornar al pàrquing situat a l’exterior de la vila i voltar pels carrer de la vila, sortírem cap el poble de Rupit.



Rupit és un petit poble medieval de Collsacabra que manté un encant especial, malgrat la proliferació de bars, terrasses, botigues i restaurants, en els carrers principals.

Arribàrem al centre per un pont penjant i voltàrem una bona estona pels seus carrers empedrats, admirant les rústiques cases que els conformen. Resulta molt Interessant tot el nucli urbà i l’entorn natural de  la riera de Rupit.

Dinàrem de menú, abundós i bo, i partírem cap a Vic desfent bona part del recorregut que havíem fet, per arribar a Vic.

A Vic volíem comprar embotits, però  tot estava tancat (horaris d’estiu), així que després de fer una volta pel centre urbà partírem cap a l’aeroport.

Així mateix poguérem admirar prou edificis interessants (les façanes),  la plaça Major o  del mercat ( amb molts de missatges independentistes), l’Ajuntament, el temple romà, l’edifici del casino... Queda pendent una visita amb temps.

Tanta sort que anàvem amb temps ja que la coa per embarcar era llarguíssima! Afortunadament l’avió  sortí puntual i a una hora prudencial tornàvem a ser a casa.