07/07/04 — Bon camí, mal temps

Ens llevam del llit més prest que mai. A les 6'00 ja estam aixecats, perquè a l'alberg tanquen a les 7'00. Berenam i recollim la roba que havíem estès ahir al vespre, però no ha eixugat, perquè ha plogut. A les 7'20 estam a punt de partida, com ho estan tres al·lotes que també han dormit a l'alberg però que no havíem vist fins ara. Fan cara d'estrangeres. Ho donam a les cames. El camí és magnífic i pla, però el vent de cara dificulta la marxa. En no res som a Villalcàzar de Sirga, un pobleu de poc més de 200 habitants, però que compta amb una magnífica església del s.XIII, dedicada a la Virgen Blanca. Feim un cafè a un bar davant aquest gran temple, i coincidim amb les tres estrangeres que hem vist a Frómista.

Avui ha tocat el casc: en Paco se'n tem que l’ha deixat a Frómista i per un moment es planteja la possibilitat de tornar a cercar-lo. Són més de 14 km i li llevam la idea del cap. Telefona a l'alberg i els demana que si passa algú que vengui cap a Sahagún que li donin el casc. Així que continuam la marxa, sense més entrebancs, fins a Carrión de los Condes, la ciutat més important de Tierra de Campos, tot i que no arriba als 2.500 habitants. Berenam i reprenem la marxa, sense a penes aturar-nos. El vent continua insistent, de cara, i per moments es fa molt molest, pitjor que una costa amunt. A més, fa fred i no ens podem treure el tallavents de tot el matí (magnífic reforç, aquest del tallavents groc que duim, tots iguals: arribarem a ser coneguts com "los amarillos", per aquests camins). Afortunadament, no plou, tot i que tenim notícia que per altres indrets de la zona sí que ho fa.

Després de 26 km més, ens plantam a Terradillos de los Templarios, un altre llogaret. Es aquí que algú m'informa d'una altra de les frases immortals del viatge. En Joan Genovart ha dit a no sé qui: "El camino hay que sufrirlo". Es lapidari, aquest Joan. Són les I4'I5 i anam a dinar a l'alberg privat Jacques de Molay (no hi ha alternativa). Macarrons, patates amb xoriç, lluç arrebossat amb amanida, iogurts... Ben bé. A dues passes de l'alberg hi ha una petita àrea de descans, amb arbres que ens arreceren i, clar, hi feim la sesta. Bé, n'hi ha que, amb l'esperit samarità que els caracteritza, es dediquen a repassar les bicis, greixant cadenes i pinyons (em referesc a en Genovard, en Paco, en Pere...)



A les 16'45 partim cap a la nostra meta d'avui: Sahagún. A San Nicolàs del Real Camino (quatre cases) ens aturam a fer un cafetó. El temps fa molt mala cara i en el bar ens informen que ahir va ploure a voler, però decidim tirar endavant, segons teníem previst. El cel és cada cop més amenaçador i a l'horitzó s'hi veu ploure. Quan som a 4 km de Sahagún ens agafa l'aigua i fa molt de vent. Tenim la tormenta damunt el cap. Ens aixoplugam davall un pont, però el vent és tan fort i tan de biaix, que ni davall el pont hi trobam redossa, de manera que decidim arribar a port sigui com sigui. 

Tapam les beaces amb els protectors de plàstic que duen i nosaltres mateixos ens posam tot quant duim per a defensar-nos de la pluja. L'alberg municipal de la Trinitat és ple i tot i que continua plovent hem de seguir fins a la base d'acampada que la Junta de Castella i Lleó té en aquesta localitat. Arribam relativament bé; les coses no s'ha banyat. Ens informen que la nint passada, la guàrdia civil va haver de desallotjar aquesta base en plena tormenta d'aigua i vent, i se'n varen haver de dur els pelegrins a un poliesportiu. De fet, a altres poblacions avui les bases estan tancades.

La dutxa calenta, com sempre fa miracles. Els homes ens afaitam, després de cinc o sis dies de no fer-ho. La base es troba als afores de Sahagún, però just davant hi ha un càmpig i anam a sopar en el seu bar-restaurant, on trobam menú del pelegrí per 6 eur: amanida d'arròs i costelles de porc. Massa bé. La d'avui, per les característiques del terreny, era una etapa tranquil·la, però les circumstàncies meteorològiques l'han convertida en molt adversa. Basta mirar el promig, per adornar-se'n.

Fa molt de fred i la nit, dins les tendes de campanya, no es presenta gens engrescadora.

Dades estadístiques: