La brúixola és un aparell de mesura i de navegació que serveix per determinar qualsevol direcció de la superfície terrestre per mitjà d'una agulla imantada lliure que sempre s'alinea amb el camp magnètic terrestre. A la brúixola hi ha marcats els punts cardinals: Nord, Sud, Est i Oest. La brúixola pot ser utilitzada en combinació amb un cronòmetre per tal de calcular la longitud geogràfica i amb un sextant per al càlcul de la latitud. Aquest giny va millorar molt la seguretat i l'eficiència de la navegació marítima. La primera forma de brúixola va ser inventada a la Xina al segle II, i es va començar a usar per la orientació en terra el 1044.[1] La familiar brúixola marina va ser inventada a Europa al voltant de l'any 1300 i d'ella derivarien la brúixola amb l'agulla pivotant, inventada per Ibn al-Shatir el 1350[2] i l'envoltada de líquid.
De manera més tècnica, la brúixola és un giny magnètic que utilitza una agulla que indica la direcció del Pol Nord magnètic de la magnetosfera del planeta. Qualsevol aparell de mesura amb una barra o agulla magnetitzada capaç de voltar lliurement sobre un piu per tal d'apuntar en la direcció del Nord o del Sud pot ser considerat una brúixola.
Una brúixola es un instrument per orientar-se que té una agulla que assenyala d'una manera aproximada la direcció nord-sud, i est-oest.
L'agulla nàutica és un instrument d'orientació basat en les propietats dels imants, emprat en els vaixells per tal de determinar la direcció del meridià magnètic i tenir una línia de referència que permet comptar el rumb.
L'instrument consisteix en diversos imants, anomenats imants directors, situats paral·lelament, i instal·lats de manera que puguin girar lliurement en el pla horitzontal, tot orientant-se en el sentit del meridià magnètic, és a dir orientant-se en la direcció N-S magnètica, a causa de l'acció del camp magnètic terrestre. Tots aquests imants directors són units a una rosa dels vents que gira conjuntament amb ells.
El nord que indica l'agulla nàutica és el nord magnètic. Per tal d'obtenir la direcció del nord geogràfic, cal afegir-hi el valor de la declinació magnètica del lloc on es troba. A més, cal corregir la desviació produïda pel magnetisme induït i pel magnetisme permanent del vaixell.
