Diumenge, 18 de setembre de 2022, partírem amb autocar de Capdepera per arribar a Son Servera i recollir el gruix del grup excursionista. Seguidament, ens dirigim cap als Llombards, no abans sense haver passat per cas Concos. Quan arribam a Cala Llombards ens deixa l’autocar, i començam a caminar per un viarany situat a la dreta.
 

Primerament, dir que el grup va començar amb bon ritme, i el sol no era gaire calent. Després, l’itinerari de l’excursió, en principi, va ser molt pla, quan vorejarem la costa, tot i que hi va haver moments on es pujà i es davallà per grans rosts. La mar presentava tot el ventall de blaus possible. Caminam, en direcció sud, cap a les cales que comprenen aquest lloc tan impressionant del Migjorn de Mallorca. La distància recorreguda va ser d’uns 12,5 km, amb un desnivell positiu de 167 metres.

Arribam a una de les cales més emblemàtiques i també més polèmiques dels darrers temps: el Caló des Moro, després d’arribar-hi en descens i aferrats a una barana de fusta, contemplam les aigües d’un mar intens i blau, de difícil accés, ja que s’ha de davallar fins a la cala. Just al punt de davallada, sorprenentment, hi havia un venedor de gelats i refrescos, que pertanyia a la Fundació privada d’Amics d’Es Caló des Moro, que porta més de 15 anys treballant en el terreny; just al darrere hi havia un jardí botànic amb espècies autòctones amb el seu nom científic, amb plantes com la mata (Pistacea lentiscus), el garballó (Chamaerops)... ens creuem amb els turistes que van i venen per arribar a una platja paradisíaca, com diria Blai Bonet:
Davant la mar color de raïm macabeu 

Seguidament, i després de caminar una estona, arribam a Cala s’Almonia: un conjunt de cases amb uns escars, on s’aprofita per anar a berenar. Allà, els turistes encara fan les primeres capbussades. El roquissar agrest i negrenc orna el lloc amb un punt de romanticisme. Després de berenar remuntam la caminada per reprendre el sender, ja una mica més frondós envoltat per mates i pins, sempre amb la mar com a teló de fons. A l’altra banda, hi ha una altra platgeta, que vorejam per anar a l’altre costat. Ens endinsam dins l’obaga del boscam per començar a pujar un rost prou considerat, però el grup ho fa amb bon humor, alguns ajudats pels pals i d’altres amb la força de les cames.
 

Una vegada que som a dalt, el camí es reprèn per un territori pla i ja en direcció al litoral d’aquesta vessant sud de l’illa, que fins i tot pot arribar a recordar els Cliff of Moher irlandesos, però amb la bellesa del Mediterrani. Alguns recorden la vegada que el club excursionista va fer el mateix itinerari, però amb pluja, quan ens refugiàrem precisament a una caseta, que ara ja està reformada, amb dues portasses blaves i fins i tot preparada per tenir llum, a la Punta dels Baus. Des d’allà, albiram l’extensa possessió des Rafal dels Porcs, d’extensió amb hectàrees, com bé me fa veure un altre àvid excursionista. També passam per un antic poblat talaiòtic, que està situat estratègicament per vigilar la costa. A l’altra banda, mentre caminam, podem contemplar el mar i sentir el seu vertigen si ens apropam als penya-segats, gest gens recomanable, degut a què el vent o el buit que hi ha davall la roca poden fer que l’esllavissada sigui terrible, com s’ha pogut comprovar en trobar-hi restes d’un para-sol i una bicicleta, com bé va fer veure una altra senderista. Per aquesta raó, s'adverteix que s’ha de ser més prudent en aquests casos.

El bon temps i la bona visibilitat ens permet gaudir d’unes vistes sobre la vessant sud de l’illa més pròpies d’un lloc d’ensomni. Seguim en fila índia, tot i que el grup es dispersa una mica, encara a peu pla pels espadats rocosos. Ens aturem una mica per reagrupar-nos i veiem des de la distància com ens separa un bon tram des de l’inici que hem fet. La ruta segueix fins arribar a un torrent de gran llit, Cala Figuereta. El grup es dividirà per pujar fins a l’altra costat. El mar no està en calma i el roquissar ens contempla impertèrrit, mentre avancem. Després de caminar uns quants kilòmetres, s’arriba al Caló dels Màrmols, aprofitam per banyar-nos al mar tot i que estira. A la platja hi ha pocs turistes, seguidament s'aprofita per dinar i per fer una becadeta. Acte seguit, marxam novament, per reprendre el camí en pujada, pel vessant dret de la platja. La roca i les mates formen part d'aquest paisatge, amb una notable sequera.


 

Posteriorment, reprenem el camí que ens apropa als cingles, la temperatura és agradable, tot i que el sol també prem de valent. Observam en el camí la ceba marina  ( Drimia maritima (L.) Stearn) i també qualque au de rapinya que sobrevola el nostre pas; d'enfora es veuen els camps d'una planura de Migjorn, que com bé assenyala un dels seus poetes campaners més universals, com és en Damià Huguet, el panorama presenta

Pedres de color de pa, terra llaurada,
un tel de sal, verdor, xeixa que espiga,
ullastres esbrancats, fonoll marí,
collars de fum, macs entre macs, calç crua.
 

A la llunyania, albiram el far de Cap Salines, on hom se fixa que hi ha enormes atzavares. Infinitat de topònims marquen la costa com s’Olla des Bastons, Es barret des Capellà o Es Torrent d’En Barracot. Al fons tenim l’arxipèlag de Cabrera. Seguidament, ens apropam ja al tram final de l'excursió, i anem a esperar l'autobús a la carretera que hi ha rere el far.
 

Finalment, se pot dir que aquesta excursió ens permet quedar eclipsats per la bravesa d'un mar que ens acompanya dins la seva immensitat. El grup parteix amb bon humor i amb la sensació d'haver tingut una gran experiència, no sols pel bany (que també s'ho valia), ans també per la caminada conjunta de dos grups excursionistes que han refermats els seus llaços després de l'època postpandèmica, tot i que també recorden algunes de les baixes més importants, que s'espera que tornin ben aviat.



Així, doncs, aquesta excursió és una de les més ben escollides per iniciar la temporada. S'espera que aquestes meravelloses panoràmiques de les que s'ha pogut gaudir ens quedin reflectides a les nostres retines, sinó per a tota la vida, almenys pel que queda d'any. Som-hi, Cranques! Som-hi, Camina Caminaràs!

Joan Cabalgante Guasp

FONT:
MASCARÓ Passarius, Josep: Corpus de toponimia de Mallorca (sis volums, 1962-1967).