Els grups excursionistes Camina Caminaràs i Cranques reumàtiques s'agermanen per fer aquesta marxa plegats 
Diumenge dia 13 de Febrer de 2021, a les 8:45 del matí, els grups excursionistes Camina, caminaràs i Cranques Reumàtiques de Son Servera i Capdepera respectivament, realitzaren l'excursió cap al Bec de Ferrutx, dins la comarca de Llevant, que és la seva.
Primerament, cadascú partí dels seus respectius pobles, per a ajuntar-se a l'aparcament de Sa Clota d'Artà i d'allà fer cotxades fins a l'Ermita de Betlem. Antigament, allà li deien el desert de Binialgorfa. En un principi, érem pocs excursionistes, un grup que superava la vintena. Els gabellins eren 9, un nombre considerable, més que en altres ocasions.
La ruta comença per un sender que puja cap a la esquerra de l'entrada de l'ermita, a una altura inicial de 254 m. Deixam a la dreta les runes de les cases de can Virell, un establit com els diversos que es feren a la contrada. De mica en mica, en filera el grup avança per un petit pinar jove, en un entorn de novel·la fantàstica. El terreny no és gaire inclinat i se pot fer tranquil·lament, gairebé a peu pla. Després del bosc, el camí es va espaiant i deixa pas a un panorama sense més vegetació que el càrritx i la mata. Seguidament, i després de passar per una bifurcació, on hi ha un tirany que ve d'Artà, allà a prop, berenam de manera lleugera, per seguir posteriorment amb l'excursió que puja per un coster. Quan estam més amunt es pot veure, com bé indica el guia, un voltor negre; darrerament s'ha comunicat que l'espècie ha augmentat considerablement amb uns 300 exemplars, quan cap a l'any 1970 restaven poques parelles, uns 7 en tota Mallorca.
S’arriba al cim d’en Pelat, d’on veim el Bec, baixam fins al coll d’en Pelat des d’on comença l’ascens, i es deixa a la dreta el puig d’en Xoroi, a dalt, es passa primer pel Puig de Ferrutx (520 m), on hi ha un vèrtex geodèsic i les restes d’una antiga caseta de vigilància i poc després s’arribarà al Bec de Ferrutx (528 m).
Ferrutx s'eleva majestuós. S'aprofita per fer-hi algunes fotografies, també amb el grup excursionista i una petita instantània amb la secció gabellina. Ens rodeja una escassa vegetació, però també una vista inigualable, tot i que l’atmosfera no era neta al 100%, però sí que va ser un dia clar sense pluges ni més vent que el que hi podia haver-hi al cim.
La panoràmica que es pot albirar és realment magnífica, amb un comellar ampli on es pot veure s'Estanyol, sa platja de sa Canova, Son Serra de Marina i fins i tot Can Picafort. Amb una platja fantàstica i una mar blava intensa. A dalt, el vent ens afecta i el grup se separa una mica. A l'altra costat de la Serra de Llevant s’hi albiren el puig d'es Porrassar, sa Tudossa, i altres cims de la serra artana.
Descendim a poc a poc i en conxorxa, tot i que el grup s’estira i els més avançats, com un àvid jove excursionista, gairebé són abaix, disposats a endinsar-se altra vegada en l’espessor de la pinassa. El camí en ziga-zaga tènue és una mica pedregós, amb poca vegetació, com el càrritx, la llentisclera o el romaní. Dinam, en un replà una mica inclinat, però de bona estada, a recer del vent.
Finalment, els pins són els nostres aliats i amb la panxa plena, ens disposam a descendir per una camada que ja coneixíem, però que no deixà de ser igual de bella i captivadora, amb el silenci a ambdós costers de la muntanya. Més tard, ja ens aproximam a l’Ermita, d’on ens arriben els sons de la juguesca d’uns infants entre les figueres solitàries i blanquinoses de Binialgorfa. Allà alguna excursionista visita l’interior del temple, per a tots nosaltres Sembla que es vegi la llum més enllà de la pandèmia, pareix que tot és normalitza, però hem d’estar encara alerta. L’excursió ha agradat a tothom i després d’acomiadar-se, cadascú puja als seus respectius cotxes i marxa cap a cada poble, més aviat del que es pensava, amb l’horabaixa encara ple de temps per aprofitar, tot i que el vertader profit s’ha tret abans en aquesta excursió, del tot recomanable. Aproximadament realitzàrem uns 11 km. La propera ja serà d’Orient a Sóller, però això són figues d’un altre paner!
Joan Cabalgante i Guasp
