La primera sortida de la nova temporada, del grup excursionista de Capdepera i Cala Rajada, Cranques Reumàtiques, ha estat al Parc de Llevant. Per a aquesta ocasió hem enllaçat diversos itineraris (molt ben ressenyats a la guia d’itineraris del Parc), amb inici i arribada a s’Alqueria Vella.
La primera sortida de la nova temporada, del grup excursionista de Capdepera i Cala Rajada, Cranques Reumàtiques, ha estat al Parc de Llevant. Per a aquesta ocasió hem enllaçat diversos itineraris (molt ben ressenyats a la guia d’itineraris del Parc), amb inici i arribada a s’Alqueria Vella.
Aquesta sortida consisteix en una volta circular llarga, però sense desnivells notables. Això sí, hem gaudit d’unes vistes impressionants i d'uns indrets de belleses espectaculars, marxant per uns camins bens senyalitzats. Els itineraris fets són: itinerari de s’Alqueria Vella a Es Verger, itinerari d'es Verger a Albarca, part del camí dels Horts Vells d’Albarca, enllaç a sa platja de sa Font Celada i s’Arenalet, itinerari del camí d’En Mondoi i itinerari del camí dels Presos.
A les 9 del matí, ens concentràrem a la plaça de la Constitució de Capdepera, on férem cotxada, i cap al pàrquing de s’Alqueria Vella manca gent! En arribar ens trobaren amb tres caminaires que s’havien d’afegir al grup, i fetes les presentacions enfilàrem el primer tram del camí: una pujada suau, però constant, cap al coll d'es Verger. Arribam sense gaire esforços i fem una primera returada a les cases, per a agrupar-nos. Enmig del camí trobam una guarda de vaques de raça mallorquina, que han dut al Parc per a controlar algunes espècies vegetals com el càrritx.
Des de les cases d'es Verger arrancam amb una llarga baixada cap a Albarca. El camí és una baixada constat entre les parets de sa Murada (dreta) i la falda del Puig d'es Porrassar (esquerra). El camí és agradós i convida a la passejada. Després d’unes lleus pujades i baixades, en un revolt vora el torrent ens aturam a berenar.
En tornar a caminar, arribam prest a un olivar que ens du a les cases d’Albarca, encara que, de fet, poc abans agafam un desviament (ben indicat) cap a l’esquerra que ens conduirà sense dificultats a la platja de sa Font Celada. Aquí la mar convida al bany, a més de fer un dia preciós les cristal·lines aigües són tota una temptació.
Xerram amb altres excursionistes (ens conviden a anar a caminar dia 14 de desembre a l’excursió d'es Fangar) i seguim la ruta fins s’Arenalet. Aquí hi ha dues possibilitats: seguir el camí d’En Mondoi o s’Esquena Llarga. Optam pel primer. Fins arribar al camí dels Presos farem una pujada constant. És la part més feixuga del camí, però vaja…, no hi ha per tant. Així com guanyam altura, la costa del Llevant ens mostra la seva bellesa, amb les cales verges, el faralló i la torre d’Albarca, i, darrere, les muntanyes de la Talaia de Son Jaumell, el puig de s’Àguila i inclús Cala Rajada. Sempre amb Menorca com a teló de fons. En haver superat la part més agra, arribam a una planura coneguda com el Pla de ses Bitles, on ens aturam a dinar sota un pins.
En haver dinat seguim cap a dalt; atenent els indicadors ens queda una hora i mitja de camí. La vista de cada vegada és més espectacular, de fet ofereix una panoràmica de tot el Parc de Llevant. Aquí decidim aturar a fer una foto de grup. Poc després arribam a un camí ample, que seguim cap a l’esquerra. Aquest camí –o carretera– conserva algunes parets i murs de pedra que són una veritable obra mestra de l’aquitectura popular. Passam sota el cim de Tudossa, sa Talaia Freda, el puig de sa Creu, i el puig d’en Vermell (tots a la dreta del camí). En passar el puig d'es Porrassar, amb la seva característica forma cònica, arribam a les restes del Campament dels Soldats. Aquí el camí baixa tot dret cap a s’Alqueria, ens desviam per una drecera situada a la dreta del camí –carretera– sota el puig d'es Corb. Sense gaire entrebancs arribam al pàrquing de s’Alqueria Vella, on tenim els cotxes.
Mentre esperam l’arribada de tots els caminaires, parlam de les properes excursions. A la pròxima sortida, si no hi ha res de nou partirem cap a Esporles a fer un clàssic del muntanyisme: sa Fita d'es Ram.
Cranques reumàtiques
Grup excursionista de Capdepera i Cala Rajada
A les 9 del matí, ens concentràrem a la plaça de la Constitució de Capdepera, on férem cotxada, i cap al pàrquing de s’Alqueria Vella manca gent! En arribar ens trobaren amb tres caminaires que s’havien d’afegir al grup, i fetes les presentacions enfilàrem el primer tram del camí: una pujada suau, però constant, cap al coll d'es Verger. Arribam sense gaire esforços i fem una primera returada a les cases, per a agrupar-nos. Enmig del camí trobam una guarda de vaques de raça mallorquina, que han dut al Parc per a controlar algunes espècies vegetals com el càrritx.
Des de les cases d'es Verger arrancam amb una llarga baixada cap a Albarca. El camí és una baixada constat entre les parets de sa Murada (dreta) i la falda del Puig d'es Porrassar (esquerra). El camí és agradós i convida a la passejada. Després d’unes lleus pujades i baixades, en un revolt vora el torrent ens aturam a berenar.
En tornar a caminar, arribam prest a un olivar que ens du a les cases d’Albarca, encara que, de fet, poc abans agafam un desviament (ben indicat) cap a l’esquerra que ens conduirà sense dificultats a la platja de sa Font Celada. Aquí la mar convida al bany, a més de fer un dia preciós les cristal·lines aigües són tota una temptació.
Xerram amb altres excursionistes (ens conviden a anar a caminar dia 14 de desembre a l’excursió d'es Fangar) i seguim la ruta fins s’Arenalet. Aquí hi ha dues possibilitats: seguir el camí d’En Mondoi o s’Esquena Llarga. Optam pel primer. Fins arribar al camí dels Presos farem una pujada constant. És la part més feixuga del camí, però vaja…, no hi ha per tant. Així com guanyam altura, la costa del Llevant ens mostra la seva bellesa, amb les cales verges, el faralló i la torre d’Albarca, i, darrere, les muntanyes de la Talaia de Son Jaumell, el puig de s’Àguila i inclús Cala Rajada. Sempre amb Menorca com a teló de fons. En haver superat la part més agra, arribam a una planura coneguda com el Pla de ses Bitles, on ens aturam a dinar sota un pins.
En haver dinat seguim cap a dalt; atenent els indicadors ens queda una hora i mitja de camí. La vista de cada vegada és més espectacular, de fet ofereix una panoràmica de tot el Parc de Llevant. Aquí decidim aturar a fer una foto de grup. Poc després arribam a un camí ample, que seguim cap a l’esquerra. Aquest camí –o carretera– conserva algunes parets i murs de pedra que són una veritable obra mestra de l’aquitectura popular. Passam sota el cim de Tudossa, sa Talaia Freda, el puig de sa Creu, i el puig d’en Vermell (tots a la dreta del camí). En passar el puig d'es Porrassar, amb la seva característica forma cònica, arribam a les restes del Campament dels Soldats. Aquí el camí baixa tot dret cap a s’Alqueria, ens desviam per una drecera situada a la dreta del camí –carretera– sota el puig d'es Corb. Sense gaire entrebancs arribam al pàrquing de s’Alqueria Vella, on tenim els cotxes.
Mentre esperam l’arribada de tots els caminaires, parlam de les properes excursions. A la pròxima sortida, si no hi ha res de nou partirem cap a Esporles a fer un clàssic del muntanyisme: sa Fita d'es Ram.
Cranques reumàtiques
Grup excursionista de Capdepera i Cala Rajada
