El repte continua amb un canvi de format i itinerari

 

Després de 5 anys fet la caminada de “Capdepera a Lluc a peu” durant la nit, el grup participant ha decidit provar una altra ruta i fer el recorregut de dia. Això suposa uns canvis importants. Primer que la ruta pot anar per muntanya, se fa en dos dies i el recorregut resulta una mica més llarg però més atractiu.

A grosso modo, la idea principal era fer part de l’itinerari que hauria de seguir la ruta GR222, sortint pel camí de ses Costellades, travessant el parc de Llevant i vorejant la badia d’Alcúdia endinsar-se cap a Pollença i Lluc.

Enguany ens preparàrem 13 caminaires, dels quals sortírem 11 per dues baixes de darrera hora. Com veis un grup reduït... però anem a parts.

La sortida va ser divendres, dia 9 de desembre. A les 6 del matí ens trobàrem a Can Patilla per a berenar tots junts, cafès amb llet i ensaïmada. Així amb bon ànim i amb la panxa plena, ens caldrien forces per més endavant, van iniciar la caminada.

Entre una cosa i l’altra eren les 7 quan arrancàvem pel camí de ses Costellades. Encara era fosca negra. Esperàvem veure la sortida del sol en arribar a dalt de la carena de les muntanyes de sa Mesquida, però no pogueren veure el sol sortir per Menorca. Uns núvols baixos no ho permeteren. Eren les 7 i quart.

Així que seguírem caminant pel camí de ses Costellades en direcció a Cala Torta, mentre els ulls s’acostumaven a claror i començàvem a tancar els llums frontals. Arribats al torrent remuntàrem pel camí que ens duia a Sa Duaia. 



A Sa Duaia va ser quan poguérem veure com el sol sortia. Eren les 7,45  i el cel mostrava uns colors preciosos: tota una gamma de vermells i taronges.


 

Intentàrem agafar un camí que travessava cap Aubarca  pel Pla de ses Egües, (l’havíem explorat les setmanes anteriors i demanat permís per passar), però no va poder ser. Així que la ruta s’allargarà més del previst i vam haver d’arribar a la torre Albarca (Matzocs) i cametes ajudau-mos! Cap allà vàrem anar.
 

Suposava arribar al camí de la costa i fer Cala Mitjana, Cala Estreta i Cala Matzocs, fins la torre. A les 9 ens aturàvem a la torre d’Aubarca i fèiem una mossegada i un curt descans (no cal refredar-se) per començar la pujada cap a s’Alqueria Vella.

 

La pujada se fa llarga, però al cap i a la fi veníem a caminar. Prop de les cases d’Es Verger ens vam creuar amb quatre ciclistes que baixen ben fal·laguers: són amics gabellins i ens saludem.

A les 11 arribàrem a s’Alqueria Vella. Aprofitàrem per anar al bany, berenar i fer estiraments. Trobàrem més gent coneguda, com na Maria Orts i Jeroni Mestre, fent feina. Després de petar la xerradeta, sortírem de s’Alqueria a les 11,30 hores i iniciàrem la caminada cap a Betlem. Primer pujant cap el coll de sa Trutja i després baixant cap a la font de s’ermita de Betlem. A penes ens aturàrem, de fet aquest tram (especialment el de baixada) és molt ràpid i còmode.
 

La baixada cap a les cases de Betlem no presentàrem cap problema, baixàvem amb bon ritme, això sí anant alerta amb el pedreny del camí. El grup se dividí .

A l’entrada de les cases de Betlem, ja a la carretera, decidírem seguir pel camí de la costa. Eren les 13 hores i començava a haver-hi gana i cansament, però decidírem no aturar a dinar fins la Colònia de Sant Pere com estava previst.

Baixàrem cap a la costa i la vorejàrem fins Caloscamps, des d’on seguirem l’asfalt fins el passeig i el moll de la Colònia. A les escales del Club Nàutic dinàrem. Aprofitàrem l’aturada per llevar-nos les sabates i, el que volgueren, canviar la roba suada. Després de dinar, poguérem fer un cafetó (o una cervesa).

A les 14,45 sortíem de la Colònia de Sant Pere per l’urbanització de Ferrutx cap a Son Serra de Marina. La part urbanitzada esta senyalitzada amb marques del GR222. Decidírem seguir-les.



 

Devers les 15,40 arribàrem a la desembocadura del torrent de Na Borges (l’estany del Bisbe), just davant Son Serra de Marina, que travessàrem pel carrer de la primera línia de mar.  Passat el mollet arranca un camí molt ben marcat que acaba a Can Picafort. El tram es troba senyalitzat cada quilòmetre i te nombroses balises indicatives. Afortunadament hi ha manco arena de la que pensàvem i el camí resulta més dolç. A aquestes alçades el grup se va dividir en dos parts.

A cementiri dels fenicis ha una aturada obligatòria. El lloc és espectacular. Cal dir que la llum de l’horabaixa afegí bellesa al moment. Aprofitàrem per a fer fotos i menjar un poc. En quinze minuts travessàvem el torrent de Son Bauló, l’entrada al passeig de Can Picafort. Eren les 17 hores.

 

Mentre travessàvem Can Picafort pel seu passeig marítim, la badia d’Alcúdia prenia uns colors que presagiaven una posta de sol ben maca.  

Pel passeig vam poder gaudir dels muntatges escultòrics de Joan Bennàssar, que combinen natura i art d’una forma harmònica i bella. També cridaven l'atenció els murals urbans del projecte "Saladina" que decora façanes amb grans murals.

Tardàrem gairebé mitja hora en travessar tot el passeig i arribar a l’inici de la platja de Muro. Ja pràcticament era fosc. Per poder caminar per damunt la sorra (No hi ha altre remei. Això o sortir a la carretera) amb certa comoditat acabàrem just, just per la vorera. Afortunadament no hi  havia ones i pogueren caminar per l’arena banyada.



Així i tot, aquest tram resultà pesat. Com se diu vulgarment  “un rebenta cames”.  Per telèfon quedàrem en deixar la platja en arribar a uns hotels que coneixíem. Durant el bocí que faltava (aquesta platja de Muro ens semblà inacabable!) trobàrem pescadors amb les seves canyes clavades a la vorera de mar.

Sortint de la platja ens aturàrem a descansar, beure i  buidar les sabates d’arena.  Sortírem a la carretera i enfilàrem cap el darrer tram de trajecte: el Port d’Alcúdia.

Prest arribàrem al Pont dels Anglesos i començà el llarg boci asfaltat. Pel vial paral·lel a la carretera caminàrem una bona estona. Tots recordàvem aquest bocí en cotxe “... i no pareixia tant llarg!”. A les 20 hores arribàrem a l’hotel. Els companys que anaven davant havien arribats uns vint minuts abans.

L’hotel, resultà tot un luxe. Unes instal·lacions modernes i funcionals, habitacions amples i còmodes... en fi, molt bé l’hotel!

Estiraments, dutxes, canvi de roba, aixecar les cames una estona... i a sopar. Qui més qui manco tenia gana... i ganes d’anar a jeure i descansar. El bar que ens aconsellaren resultà molt bó, racions abundoses, preu molt ajustat i servei molt amable. Si no recordo malament es deia s'Estiu.

L’endemà, a les 7 hores, havíem quedat per berenar. Resultà un buffete excel·lent. Ideal per agafar forces, hi havia de tot i molt! I un servei eficient i amable. Afortunadament no plovia, malgrat el cel estava ben tapat i no presagiava res bo. A les vuit en punt començàrem la caminada per l’interior del port d’Alcúdia en direcció al Puig de Sant Martí, cercant la carretera Ma3470 en direcció Pollença. Aquesta carretera enllaça amb la Ma3460, que seguirem en direcció Palma fins una  rodona i allà ens dirigírem cap a Pollença per una carretera secundaria la Ma2201 de set quilòmetres de llargària. Tot aquest tram el férem sota la pluja.

Al pont de Can Roig, vam haver de treure xubasqueros, capelines i tot el que dúiem per protegir-nos de la pluja.

Així, xino-xano vam fer el camí. Prop de Pollença passarem per sota el Puig de Maria. Just devora la rodona que dona accés al poble, ens aturaren a fer un cafetó i preparar-nos per a fer el darrer tram

Travessàrem els carrers de Pollença, ben banyats, en direcció al Pont Romà. Passarem just davant del refugi i  seguirem el GR221. Primer durant un bon tram devora la carretera Pollença_Lluc, travessant la vall d'en Ma’c fins enfilar la carretera vella de Pollença. Hi ha trams molt bonics, especialment  vora el torrent.

Després ‘un tram ample i suau, enfilàrem la pujada per un camí ben senyalitzat, que travessa l’alzinar sempre en sentit ascendent. De vegades la pujada és amb bona pendent. No plovia gaire, però feia fred i les ràfegues de vent llançava l’aigua de copes dels arbres.






 

Arribats a la font de Muntanya, el camí se suavitza i començàrem a trobar trams sense pujades i qualque davallada. També l’amplària del camí augmenta.  Devers les 14,50  arribàrem a les cases de Binifaldó, on agafaren la carretera asfaltada que baixa cap a Menut.

La baixada per l’asfalt resultà còmoda i travessada la carretera Ma10 seguírem un camí ample que ens dugué a Lluc, per la part de darrere.  Eren  devers les 15,30 hores.

 


Ben contents per haver-hi arribat, ens vam felicitar mútuament i mentre esperàvem el cotxe per canviar-nos esperàrem a un bar, aprofitant per a fer una mossegada i beure. Una vegada canviats de roba i sabates, visitàrem la “moreneta” i ens férem la foto de grup.

Ben còmodes a l’autobús, entre comentaris, alguns aprofitàrem per a fer una becadeta. Quasi no ens adonàrem i ja érem a Capdepera. Ara ens calia una bona dutxa calenta i descansar.

Capítol d'agraïments, no volem deixar de donar els gràcies a tots els qui s'han encarregat de la part organitzativa, a Capdepera Activa, a protecció Civil de Capdepera i autobusos Tansunion.