L’excursió de novembre (diumenge, dia 19) de les Cranques reumàtiques i Camina, caminaràs  vam fer una ruta que ens va dur al cim del Massanella, el punt accessible més alt de la Serra de Tramuntana. La ruta que vam triar partí de l’urbanització de Son Macip per pujar de les Voltes del Galileu i pel coll del Prat cap el Massanella. Una excursió llarga (estava prevista una drecera per a fer un trajecte més curt, en cas necessari) que travessa el cor de la serra. Anem a parts. 



La sortida va ser ben matinera. A les 8 ja partíem fent cotxades des de Son Servera ( de Capdepera un quart abans) i sense aturar arribàrem al coll de Sa Batalla on deixàrem uns cotxes i altres a l’entrada de l’urbanització Son Macip. Prop d’aquesta entrada asfaltada, trobam el GR221 que ve de Lluch i puja enmig del bosc d’alzines fins les corbes del Galileu. Abans però, ens aturarem a fer un mos, vora una sitja i una barraca restaurada.

Després de berenar començàrem a pujar per les voltes, unes zig-zagues de pedra molt ben conservades que superen un fort desnivell. Poc abans d’iniciar la pujada hi  trobam un casa de neu reconstruïda, son els cases de neu de Son Macip (825 metres).

Xino-xano pujàrem a l’obaga de la muntanya (nord), prop del darrer revolt començàrem a tenir molt bones vistes de la vall d’Albarca amb les muntanyes que l’envolta, com ara el Puig Roig  i el Puig Tomir. El dia és molt bo i resulta quasi obligatori fer-es unes fotografies.
 

Acabades les voltes poguérem sentir la caloreta del sol i arribàrem a un tram més planer que en dugué a les cases de la neu (1090 metres) . Per arribar a els cases hem de desviar-nos una mica del camí (un parell de minuts), però val la pena fer-ho.

Aquí la panoràmica s’amplia i la vista és molt bonica.

Tornats al camí (el GR 211), mantenint el nivell arribàrem un collet amb un bifurcació, és del forcall de Comafreda. Una part del grup segueix la ruta cap el Coll del telègraf (1126 metres), primer baixant i després fent una curta pujada. L’altra part pujàrem al puig de Galileu (1181 metres). Al puig s’accedeix  per un caminoi que se dilueix prop del cim, amb una pujada constant però curta. A dalt la vista és excel·lent i la panoràmica de 360 grau afegeix el Massanella i  la serra dels Teixos. 

Baixàrem una mica a corre-cuita i trobàrem els companys a les cases de neu de Comafreda, situades al coll del Telègraf. A penes ens aturàrem i seguírem pujant en direcció al coll des Prat (1207 metres) ja tots plegats.

A partir del coll començàrem a baixar cap a la font des Prat ,i a penes uns metres agafàrem un caminoi que voreja el penja-segat del Massanella en direcció oest. La vorejàrem i pujàrem per un coster molt inclinat i aeri, tot seguint les fites.


 

 Poc a poc, amb seny de bèstia vella, arribàrem a cresta que ens havia de dur al cim del Massanella. Allà mateix aprofitàrem per a fer-nos una foto de grup ja que uns pujaríem al cim i d’altres seguiríem per Pla de sa Neu fins la font, on quedàrem per dinar tots plegats.











La pujada al Massanella no ens causà cap problema. A dalt ens férem les oportunes fotografies, gaudirem del paisatge i les magnífiques panoràmiques i iniciàrem la baixada cap al Pla de sa Neu, ens animàrem baixant i passàrem el desviament  cap a la font, això que haguérem de tornar enrere uns metres. 
 

La baixada cap a al font és vora un xaragall, per un terreny una mica incòmode, però fitat, així que en poc temps arribàrem vora els companys que ens esperàvem i dinàrem junts.


 


Després de dinar i el servei de bar  (Ai, aquest cafetet que no falti!) baixàrem a la font i començàrem la baixada cap el coll de sa Línia, per un camí fàcil enmig de l’alzinar. Davant tenim el Puig de n’Alí i el Puig de sa Fita.







Al coll de sa Línia (824 metres) hi trobam dos pedres tallades que marquen la direcció cap a Mancor i cap a Lluch. A partir d’aquí la baixada encara és més còmoda per un camí de carro que ens du cap les cases de Comafreda i el coll de sa Batalla on tenim els cotxes.

De baixada, enmig del bosc, podem veure el Frontó i el puig Caragoler des Guix, amb el Nas del Dimoni, amb els colors especials de l’horabaixa.

Mentre que esperem  els conductors férem unes cevesses i cafès amb llet, aprofitant per anar al bany. Encara ens quedava molt per arribar a casa. Mentre es feia fosc poc a poc.