El matí del 21 de febrer de 2016, el grup Cranques reumàtiques de Capdepera, juntament amb el de Camina, caminaràs de Son Servera, partírem amb autocar cap a Valldemossa per a realitzar l'excursió prevista pel cap de setmana passat, però que s'haguè d'anular per motius meteorològics.

 Quan són prop de les 10 del matí, l'autocar ens deixa al restaurant Can Costa, passat Valldemossa, des d'on divisarem la torre de Can Costa, per a realitzar una excursió de dificultat moderada d'uns 11 Km., aproximadament. Acte seguit, pujam cap a l'ermita, amb la curiositat que vérem com quatre ermitans, que allà hi vivien; pujaven amb una furgoneta, per ventura, els darrers que queden en tot Mallorca. Feim la costa fins arribar a l'Ermita, ja envoltada d'alzines, un lloc on es demana silenci i pau. Encara que no se sap qui va posar  els seus fonaments, sí es coneix que en el 1648, l'ermità Joan Mir de la Concepció, es va establir en aquest lloc aprofitant les restes de diminutes ermites individuals i va aixecar la petita església que encara es conserva, que transformà en locutori “ S’Orator i ”. Aquesta capelleta va ser dedicada a la Puríssima Concepció. En 1703 els Superiors varen decidir aixecar una nova ermita, al costat de la ja existent, que es va acabar dos anys més tard.

 

Donada la influència de vocacions, es varen construir les cel·les, l’estil cartoixa, la església al mig amb un corredor que la circumda i al costat d’aquest les cel·les que eren dobles, una per treballar i menjar, i l’altra per resar i dormir quedant tot l’edifici envolat envoltant per un mur alt, i clausurat severament a les dones, fins a tot l’Oratori. En el 1707 es va concedir permís per excavar una sepultura al centre de la capella per enterrar allí els ermitans que morissin, fins en el 1898 va ser beneït el nou cementiri. A defora hi berenam.

Després de contemplar l'hort amb que s'autogestionen els ermitans, seguim per un camí que travessa un bosc d’alzines, veurem un bon grapat de sitges de carbó i forn de calçs, trobarem una bassa artificial, anomenada “sa bassa des porcs” i ja estam a devora del recinte de ses Ermites Velles. Avançarem per l’interior, està tot en runes, ens desviem a l’esquerra i visitarem el segon recinte, a on es pot observar les runes de l’edifici, que va esser una capella, un aljub o cisterna, corredors, cel·les etc. Sortirem de ses Ermites Velles per la part de darrere i per un sender, seguirem baixant per un camí un poc definit, ben aviat arribarem al mirador des Tudons; és un dels més macos que va fer construir l’Arxiduc, és un bona miranda. Ara seguim per un camí ample i puja un poc, fins arribar a un coll de tords, i girarem a l’esquerra cap a baix, arribarem a un altre coll de tords, just al seu costat hi ha la cova del Beat Ramon. Al coll de tords de devora sa cova del beat, hi ha un túmul de pedres que pareix un claper, era el bassament d'una antiga creu de fusta, segurament posada pels ermitans per donar un caire religios a la contrada, i que, amb el pas del temps, va desapèreixer. El lloc va ser aprofitat pels caçadors.

Seguidament, hi ha el camí envoltat d'alzines, arboceres i pins des d'on arribarem al mirador de Son Gallard,  després de davallar una mica, gaudim de l'obaga del sender i podem veure diferents rotlles de sitja, que ens recorden els antics oficis, com el de carboner. No trigarem gaire en veure la balconada natural de son Gallard. Aquesta excursió és propicia per veure una gran panoràmica sobre el mar, que es confon amb el cel. No aturam de caminar i el camí davalla, divisem oliveres i curades marjades, caminam uns deu minuts, quan ja som a prop de la carretera. Una vegada que la creuem, botam la petita paret a la vora de ca Madò Pilla (hotel Encinar) i davallam per devora uns xalets.



El recorregut complet d'aquest camí anava de Miramar fins al mirador Nou. El camí ja existia el 1884: a Die Balearen ja se'n descriu el traçat esmentat. El camí ha estat privatitzat i tallat, per la qual cosa roman abandonat en alguns trams. En un bocí hi ha un cable per ajudar a passar amb seguretat.





El camí davalla i segueix per endinsar-nos dins unes balmes de marès, amb uns escalons escolpits sobre la mateixa pedra, que Vuillier, al 1888 descriu com un “paradís ombrívol”.  Després passam pels pedrissos de sa Font de s'Ermitanet, esmentat també a Die Balearen l'any 1884, fins arribar al berenador de la capella del Beat Ramon, amb una taula de pedra i un banc a cada banda. Més avall, hi ha la capella del Beat Ramon, construcció de nova planta més emblemàtica de l'Arxiduc. A dins  hi ha una capella, que ha patit pintades al llarg dels anys; la primera pedra es col·locà l'any 1877.  L'any 1975 li pegà un llamp i patí greus desperfectes; a l'exterior, sobre el petit pontet que s'hi construí per arribar-hi, hi ha les pedres, algunes numerades, que calen per a la reconstrucció.

 

La vista és descomunal, sobre Miramar, Na Foradada i el blau escampat de la mar. Caminem en silenci, fins arribar a la part d'abaix de Miramar, on ens espera uns bells salts d'aigua, amb unes escales que superen cadascuna de les marjades. Són els pontets de sa Font Coberta; els 21 pontets suposen tot un espectacle, quan la font deu esclatar. 

Seguidament, avançam cap a les coves de ponent: a la paret de la balma, l'Arxiduc hi va instal·lar un baix relleu de Ramon Llull, en una peça de marbre blanc. El sender ens porta fins arribar a un bell caminet, per l'oliverar de Miramar, ens aturem al primer miradorel del Guix, i, acte seguit, després de botar una reixa a mitja altura, ens topam amb el mirador de sa Ferradura, el nom li ve de la forma que té, situat al camí des Guix, amb magnífica vista sobre na Foradada.





Després davallam per un camí que hi ha a l'esquerra del mirador per arribar fins al caló de s'Estaca, on dinarem. Allà hi ha un petit nucli de cases de pescadors. El caló es situa entre la punta des Moro i la cova de ses Nanses.

Després de fer un moç, regressam per un rost molt empinat, que gairebé no ens deixa fer la digestió, però que ens portarà de retorn a la carretera. Hi ha una llarga pujada, on torna a haver-hi la presència d'alzines i des d'on podem veure la casa de s'Estaca, una casa de tres plantes, amb diseny propi de s'Arxiduc.

  

Arribam al mirador de s'Erassa, des d'on albiram la talaia Vella, on Lluís Salvador hi va fer construir el primer refugi de muntanya de l'estat espanyol. Per accedir al mirador varen construir una llarga rampa de paret seca, acabada en escalons que permeten pujar-hi. A la part de dalt, hi ha la cova de s'Ermità, que no visitam, però que presenta la característica que a dins s'hi practiquen rituals budistes.  Seguim el nostre camí d'ascens fins a arribar altra vegada al camí amb rotlles de sitja. L'ascensió ha estat dura i fins i tot els guies suen. A dalt de tot, arribam a la carretera. Amb molta cura, en fila india, regressam al restaurant de Can Costa, que és allà on ens recull l'autocar.

En definitiva, una excursió de llegenda, amb diferents miradors, berenadors, camins, capelles, coves, ponts, etc., que ens acompanyen durant aquesta ruta senzilla i de gran bellesa panoràmica.