Biel Flaquer Barona (1972) músic, mestre, aventurer, mag de la ràdio, amic dels amics i màster en comunicació per la UIB.

Es presentà als platós de TVE-IB cantant vestit de pagès, a l’ample, amb el grup Quaranta putes. 

Cantautor. Compon amb tanta facilitat com peresa li fa. Ja va participar en el doble CD de Capdepera 2000 i ha musicat poemes d'en Recreo (de quan en Miquel Llull era en Miquel Flaquer).

A l’hora d’estudiar trià magisteri i se n’anà a Cadis, per lo de les xirigotes i el carnaval. En tornar no tenia el C de català.

Era el petit d’aquella fornada de locos de Capdepera Ràdio cap a principis del 90 i aprofità un moment d’impass per posar-se al davant d’una vella ràdio com a monitor a mitja jornada. Al poc temps la ràdio brollava alegria pels quatre costats i agafà una fua que pocs podien preveure.
Ara exerceix de mestre a Formentera i li continua el cuc de la comunicació.

Què fas a Formentera?

Aprofitar la gran sort de poder fer una feina que m’agrada en un lloc privilegiat.

És cert que allà tot té un ritme més assossegat o són mites?

En general podríem dir que la vida és més tranquil·la, més propera, més a la mida de les persones. Quan t'adones  que no és necessari tenir uns grans magatzems a prop, ni fer molts de quilòmetres en cotxe per ser feliç, una illa petita es converteix en un gran lloc.

I com es veu la realitat de Capdepera des d’allà?

La realitat és una cosa més del dia a dia de la gent i les coses quotidianes. Des d'allà la meva realitat és la que visc amb la gent de Formentera, em resulta difícil poder parlar de la realitat de Capdepera des de la distància. El que puc conèixer és el que em conten els amics, però sempre em falta l’experiència pròpia. Ara bé, Capdepera és sempre Capdepera, tant des del més aquí com des del més enllà. Quan repasses la seva història, fa l’efecte d’un poble atrapat en una repetició constant de fets.

Què és el millor i pitjor d’aquest pacte de govern?

Crec que les valoracions les haurem de fer desprès que finalitzin la seva tasca. De moment, el millor i el pitjor és l’esperança i la confiança dipositades en ells.

Segueixes el Cap Vermell? És cert que sols llegint en Cap Cermell un pot imaginar-se Alícia al país de les meravelles?

Sí, sí, som un gran seguidor de la web i consider impagable la feina que feis. Possiblement faltaria un poc més de crítica política, per allò de no deixar que es relaxin gaire, però crec que aquest no és el vostre estil, vos sortiria un poc forçat i això seria encara pitjor. La feina de Cap Vermell no es paga em doblers ni amb favors polítics, la vostra web és genial. 

És irrespectuosa una secció com la de na Maria per sa cuina?

És divertida. Fa falta riure un poc més i preocupar-se una mica menys. Aquesta secció es dedica a llevar un poc de ferro dels assumptes quotidians i a la mateixa vegada afegir-ne també, crec que aquest és el joc i els jocs som per divertir-se. La cuina és un art i na Maria ho fa prou bé.

Molta gent enyora el teu pas per la ràdio. Què va passar, exactament?

Supòs que el que passa, encara ara, és que falta definir amb claredat quin model radiofònic volem per al nostre municipi. Tenim una ràdio des de fa més de vint anys però no sabem exactament per què serveix aquest invent. 

La versió oficial és que foren els regidors els que et recomanaren, i fins i tot t’empengueren, a apuntar-te a les llistes i abandonar la ràdio. Anà així la cosa?

El que va passar és que…, bé, no sé molt bé què va passar, el que si sé és que es va perdre  l’oportunitat de definir un model radiofònic propi. El pitjor d’aquest desenllaç va ser la desil·lusió de comprovar que tampoc aquest equip de govern havia descobert per a què servia una ràdio municipal.
 

Exactament, no m’empengueren a deixar la feina, però tampoc m’oferiren moltes expectatives laborals com a monitor de ràdio, em va fer la sensació que molestava que m’agradàs la meva feina, hi ha un estrany mecanisme que rebutja pagar bé la gent que es diverteix amb el que fa.
 

Davant la TDT i la proliferació de canals, de cada vegada els mitjans de proximitat agafem més protagonisme. Com veus, o millor dit, escoltes la ràdio de Capdepera?

He escoltat alguns programes tot i que no sempre resulta fàcil descarregar-los. La tècnica permet aquestes coses i és realment fantàstic poder seguir l’actualitat del teu municipi quan estàs en un altre lloc. Crec que aquesta és una de les funcions fonamentals d’una emissora local, no deixar que la distància o la falta d’informació converteixi els seus ciutadans en estranys.

La qüestió tècnica a la ràdio és important o són les persones les que fan la ràdio? Com creus que es podria dinamitzar la ràdio? (de dinamitzar a dinamitar sols hi ha una lletra)

Sense la persona o col·lectiu indicat, la tècnica no serveix per res. En els anys noranta, a Capdepera Ràdio la tècnica era penosa, però la gent hi estava molt implicada. Per altra banda, si la informació que ofereix el mitjà no respon a la demanda, no té validesa. Tendria interès per a un gabellí saber qui serà el pregoner de les festes de Petra?

Dinamitar és més fàcil que dinamitzar. Per a dinamitzar fa falta tenir-hi confiança i ganes, la gent sempre vol saber què passa al seu voltant més immediat, però el que  no es pot fer és menysprear la feina d’aquests dinamitzadors perquè sembli que s’ho passen pipa. Precisament aquesta és una de les claus de l’èxit: que paregui que no costa res fer-ho.

Com a membre de l’associació d'amics de la ràdio, què va fallar a Capdepera Ràdio perquè s’hagués de començar tot de bell nou?

No sé què va fallar, sé algunes de les coses què varen passar. A la ràdio dels noranta, a Capdepera va haver-hi una autèntica demostració de ràdio lliure, gent que deia i feia el que volia, la pràctica d’aquesta llibertat va ser la que ens va demostrar de no era tan fàcil anar per la vida dient i pensant lliurement. Això no només va passar a Capdepera, altres emissores de ràdio i televisió patiren també conseqüències paregudes a aquesta durant aquells anys.

A Capdepera, aquell atreviment ens va costar més de deu anys i possiblement encara patim les restes d’aquella “Bomba a Capdepera Ràdio” que va significar el final d’una etapa de creativitat i alegria. Com deia abans, dinamitar és molt més fàcil.

Quin són els teus projectes més propers, música, comunicació...

Ufff…, val més no parlar-ne gaire, dels projectes, molts dels meus amics em diuen que em perd precisament per això, per estar sempre parlant de projectes. M’agrada fer moltes coses o almanco parlar-ne, sempre és un primer pas, no?

De moment estic molt centrat amb l’actual feina, m’agrada molt. La ràdio també està present i no descart en el futur tornar a treballar-hi.

Per acabar, n’hi ha que diuen que t’han vist fer d’extra a l’anunci de l’estiu de cervesa a Formentera i amb la música de To night...

Ha, ha, ha… Hi vaig ser! Ens volien agafar d’extres a mi i els meus companys, però vàrem trobar que no seria seriós veure tots els mestres de Formentera junts bevent cerveses. Tenc amics que hi van treballar i això ens ha servit per riure més d’un vespre, encara continuam pensant que si ens arribem a presentar l’anunci hauria tingut més èxit, imaginem tots els familiars i amics de cada un dels mestres que treballam allà mirant-lo i demenant-se "de què diu que treballa, a Formentera?"

Alguna cosa més a dir?

Res més que dir-vos sinó que continueu amb la vostra feina que tant ens ajuda, a tota la gent que vivim fora, a seguir connectats al municipi. Moltes gracies! Salut i força al Cap Vermell!

Moltes gràcies, Biel, fins sempre.
Acabam amb l'anunci d'aquesta cervesa, per si algú encara no l'ha vist. La música es del grup suec "Billie the vision & the dancers".