"Cal llegir poesia. M'encanten les petites i grans revolucions silencioses".
No ho sé. Sí que et puc dir que fa trenta anys que en llegeixo, i quinze que n'escric. Ja tinc una forta habitud.
Bé. Molt agraït a tota la gent que hi ve. Ara bé, s'ha de repensar i modificar l'acte de la presentació d'un llibre. Les presentacions en general són avorrides i embafoses.
Cv: El llibre ha estat guardonat amb el Premi Pollença: seguiries escrivint sense aquest revulsiu?
Suposo que sí. Com he dit ja hi tinc una gran habitud, segurament amb puntes obsessives. A més, a voltes escriure no és una opció.
Cv: En el poemari tornes a tractar temes que per a tu són primordials com l'amistat, el pas del temps, la bellesa...cada poemari que escrius és una manera de crèixer?
La poesia t'ajuda a acostar-te bellament als sediments primigenis, al zenit del moment. També és agra i vital. És una manera de crèixer o una bella i terrible manera de sentir l'ocàs indefugible de l'avenir. Normalment no és cap festa escriure poesia.
Cv: Les metàfores que hi perfiles són bellíssimes: ser poeta significa que cada vegada has de ser millor poeta i filar més prim?
Per mi, un poeta té poc a dir. És un mediador cada cop més àvid. Li ha tocat ser-ho.
Cv: La descripció de personatges també hi és present en aquest poemari com en altres llibres de relats teus: quan fa temps que exercites d'escriptor es mesclen els gèneres?
Potser. L'escrit i no l'autor sol triar el camí.
Cv: Tens molt d'ull analític, es deu a la teva professió?
No ho crec. Tinc un gran bagatge cultural i intenses vivències, i això pot influir. Però el que m'interessa és l'essència, l'estil i la bellesa.
Un poc, suposo.
Cv: Per què decidires afegir-hi les teves creacions fotogràfiques al poemari? En aquest sentit, no creus que la imatge desvirtua la paraula?
Aquesta fou una idea de l'editor de El Gall Editor, que em sembla molt bona. La fotografia i la poesia, per mi, cerquen el mateix, canvia el vestit. Ambdues al llibre "Camps dalladors" cerquen alguna cosa tel·lúrica i vella.
Miquel Àngel Mas Mas va néixer a Maria de la Salut. És diplomat en Educació Primària, llicenciat en Pedagogia i té estudis de doctorat. Treballa de mestre d’Educació Terapèutica a Cala Rajada. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades en educació. És coautor del llibre Programa de conducta social. Una experiència des de l’escola (2008). Des d’un caire literari és autor dels llibres Sutzura 25 (2010) i Sushi per a un caputxí (2012), a l'editorial Magatzem Can Toni. L’ungla més… un recull de relats publicat per Edicions del despropòsit (2015), Quinze bars, poemari publicat per Voliana Edicions (2019) i Camps dalladors, de la col·lecció Trucs i Baldufes (2021), guanyador del Premi Pollença de Poesia 2021.
