Xesco Espar té un impressionant currículum com a esportista i entrenador d’èlit, però el que més ens sorprendre quan parles amb ell és la seva familiaritat i una  gran facilitat per connectar amb els oients i transmetre el seu missatge. Missatge clar i senzill, però alhora fruit de molts d’anys de reflexió i moltes vivències que, com ells mateix va comentar, necessita transmetre.

Dissortadament va ser una entrevista una mica limitada pel poc temps que disposaven, anàvem curts de temps. De fet just acabava una sessió de feina i a penes quedava temps per dinar i partir cap a l’aeroport, i ens quedaren les ganes de seguir parlant, conscients que amb en Xesco la conversa es podria allargar més del recomanable.

- Bones tardes Xesco, primer donar-te les gràcies per poder gaudir de la teva xerrada a Capdepera...
- Les gràcies les he de donar jo. Tinc molta relació  amb l’illa de Mallorca, de fet conec a en Tomeu des de fa més de 25 anys. Jo durant una època de la meva vida estiuejava a Manacor, a Porto Cristo, i havia vingut aquí a donar conferències quan era entrenador. Passava les vacances amb la meva família durant dues o tres setmanes per aquesta zona, i sempre que tinc oportunitat de venir vinc. Ahir vaig enviar una fotografia a les meves filles i me deien “Oh! Quina sort tens!”. Veritablement per jo és un gran plaer venir aquí.

- Com vas sentir-te a la conferència d’ahir ( d’abril) amb el públic gabellí?
- Molt bé, era un públic molt entregat. Hi havia una mescla de gent entre 40 i 50 anys més  o manco, i després molts de jugadors joves d’equips sencers. La meva xerrada va ser d’una mica més d’una hora i mitja i anava en dos sentits: viure amb el cor, pel dia a dia, i sobretot pels esportistes per competir amb el cor.

- Quin és el missatge de fons que pretens transmetre a les teves xerrades?
- Hi ha dues maneres de viure: amb el cap i amb el cor. A jo no m’agrada la paraula “o”. Quan diuen “Tu que vols amb el cor o amb el cap?”. Jo sempre dic “Amb els dos”, però és molt important l’ordre... Quin va primer? Per jo el cor, perquè tots els éssers humans tenim un gran potencial que no empram, perquè que no el necessitem. No el necessitem quan pensem amb el cap perquè ens fa lògics. Si ens plantegem fer una cosa i decidim no fer-la perquè pensem que no podem, apareix un pensament lògic “Això no ho faig perquè no el puc fer, malgrat una part de tu si ho voldria”. És quan et quedes curt en el teu potencial. En canvi si primer penses amb el cor i després amb el cap, poses per davant “Jo vull fer això , malgrat...” i després va el cap per conèixer les possibilitats que hi ha de fer-ho i com.

Per això si penses amb el cor no arribes al teu màxim i amb el cor si. Aconsello a la gent que visqui des del cor i després des del cap.

- Ara es parla molt del concepte intel·ligència emocional...
- Fins fa poc se pensava que el coeficient intel·lectual es mesurava simplement per la intel·ligència racional, que és molt important en la vida, però quan veiem gent extraordinària ens adonem que moltes vegades no ha estat gent racional, ha estat emocional i això és el que el permet fascinar als demés. Jo, que també som professor, crec que aquesta part l’estaven oblidant

- Parles de gent extraordinària i d’èxit. Avui en dia tothom vol ser extraordinari i tots cercam l’èxit.  Per tu que significa tenir èxit i ser extraordinari?
- Per jo l’èxit és viure amb les coses que tu estimes. És a dir, si jo vull alguna cosa és poder tenir-lo. L’èxit pot ser entrenador professional, ser un esportista d’alt rendiment, tenir molt de doblers, estar amb la meva família o viure a Capdepera. Què és el que vols? Treballar per aconseguir-lo és ser una persona exitosa.

Què és per jo una persona extraordinària? Hi ha tres tipus de persones les que no s’entemen del que passa, les que s’entemen del que passa i les que fan que passin coses perquè els demès s’entemin. Això ho he après dels jugadors, són d’aquests tres tipus i crec que les persones en general també. Dins les que fan que passin coses hi ha un grup extraordinari, que és el de les que són capaços de generar un model que atrau a la gent i que els inspira. La gent extraordinària és la que inspira als demés.

- Relacionat amb això, parles d’excel·lència, un concepte que popularment s’associa a les elits. De què parles quan te refereixes a l’excel·lència?
- Per jo l’excel·lència és molt directe: ja que has de fer alguna cosa fer-ho bé la primera vegada. Cada vegada que faig una cosa fer-ho el millor que pugui, per no haver de repetir-ho, però també perquè si jo faig les coses el millor que puc el meu hàbit serà fer les coses sempre bé i aquest hàbit me permetrà créixer. Si les faig de qualsevol manera igual l’hauré de repetir i pot ser el meu potencial quedi encongit. Jo puc demostrar a la gent l’important que és fer les coses bé.

Jo me baso molt en la naturalesa. Quant creix un arbre? Tot el que pot. Si tinguessin un cervell humà els arbres en tenir sol ja s’aturarien i es conformarien perquè tenen suficient. Però no, segueix creixent tot el que puguis per ajudar els demés, per inspirar els demés, per donar-li a la teva família tot el benestar que vols... per viure tu en els teus termes.

- Quan decidires començar a donar conferències i a compartir els teus coneixements?
- Jo crec que hi ha una raó molt profunda, jo diria que gairebé invisible, en la meva família. Nosaltres som d’un poble molt petit del Pirineu, Organyà, a penes té mil habitants, i la meva família, els de Can Espar fa molts d’anys guardaven el foc. A les cases sempre hi havia foc encès (era molt important per cuinar, per encalentir la casa, per explicar contes als nins a la nit...) i era el centre. Era imprescindible, i si algú el perdia ... els Espar sempre en tenien.

Ara la gent no necessita aquest foc, la nostra societat en general no passa fred, però necessita altre foc i d’aquest foc m’encarrego jo. És el foc que transmet, pel meu llinatge, és el foc del calor humà,  d’acompanyar a la gent, de servir d’exemple, de donar estratègies perquè rebin altre calor una abraçada i suport. La societat està una mica falta d’aquesta calor. El meu primer llançament me ve de família.

També ho vaig decidir quan vaig deixar de ser entrenador. Jo volia entrenar el Barça, volia guanyar la Copa d’Europa, i quan ho vaig fer me vaig dir: I ara què? I me vaig dir, perquè era professor de la Universitat, vaig a explicar a la gent el que he après durant tot aquest trajecte. Mentre volia arribar i mentre he estat a dalt. Perquè tinc aquest do, aquesta capacitat i crec que puc ajudar a la gent a tenir una vida millor. A les conferències és el que els explico.

- Quan s’aconsegueix fer d’entrenador d’un gran equip o guanyar la Copa, és molt bonic, però quin sacrificis comporta?
- En la vida pots tenir els que vols, però no ho pots tenir tot. Crec que si treballes per aconseguir alguna cosa és a costa de renunciar a altres coses. Me va costat molt de temps d’estudi i de dedicació, molt de temps de no dedicar a la família el que hauria de dedicar-li... Però, a canvi, vaig poder dedicar-li molt de temps a molta gent d’altre ambient. Costa molt de treball.

Les meves filles, per exemple, són jugadores internacionals de l’equip de waterpolo (campiones del món, medalles olímpiques, han jugat a la lliga americana i australiana...) , i són molt millors del que jo vaig ser, però han renunciat a moltes coses. Aquesta és una decisió  que se pren, ser molt bo d’una part a canvi de no ser-ho en altres.

 - Se transporten els valors del esport a les empreses o al dia a dia, i s’insiteix molt del treball en equip...
- Si, hi ha un llibre que se diu Sàpiens que va sortir fa uns anys, que és molt interessant. Explica perquè l’espècie humana va per endavant de la resta de les espècies i domina La Terra. La raó inicial que semblava ser, que som més intel·ligents que els altres animals ( la qual cosa és certa la majoria de les vegades) no és la raó principal, malgrat ser certa. La raó principal és que essent més intel·ligents que la resta d’animals ens hem especialitzats cada un en un terme de la societat i sabem viure junts. I treballem en equip.

El fet de ser molt bons un per un, i treballar en comú, en equip, és el que ens permet dominar La Terra. El treball en equip, el viure en societat, en comunitat, ens permet millorar. Ens ha permet literalment duplicar l’esperança de vida, per tant crec que val la pena insistir que el treball en equip, viure col·lectivament, ser un-molts ens crea una vida millor.

- Si parlam d’esport d’elit sempre se fa referencia al talent i la disciplina, però quin factor juga la salut mental?
- La salut mental com a tal és molt delicat i això correspon als metges, jo puc parlar. Hi ha persones que tenen depressions i a jo mai se’m ocorreria  aconsellar a ningú que esta passant per un problema que ha de tractar un psicòleg, un psiquiatra o un metge.

Del que jo parlo és dels estats emocionals i l’equilibri emocional. És important separar-lo, perquè tenim metges experts que saben. És com la pandèmia, els que han de xerrar són els metges, nosaltres no sabem.

El talent que tenim és el que és. En unes setmanes no milloram el talent, en un any si perquè acumulam experiència, llegim llibres, aprenem de l’experiència dels demès... però en un partit, per exemple, un esportista té el talent que té. Llavors, quan de talent empra un esportista en un partit? Depèn del seu estat emocional. Si el jugador esta enxufat, amb ganes, empra tot el seu talent i té més possibilitats de guanyar. Si el seu estat emocional esta encongit usa menys talent i és quan venen els problemes. I això passa a la gent normal també, als qui no són esportistes.

Tots tenim dies bons i dolents, perquè depenem massa que l’entorn dicti el nostre estat emocional. Hem de controlar a què prestam atenció. L’estat emocional és molt important.

- Vols afegir alguna cosa més...
- Estic molt orgullós d’haver vingut a Capdepera, perquè he passat grans estius aquí  amb les meves filles, gaudint molt. Ahir vam estar sopant al port i la veritat és que està tot preciós. Feia quatre o cinc anys que no venia per aquesta zona, però per Manacor i Porto Cristo venc més sovint i ara darrerament a Palma. Sempre que puc faig una escapada perquè m’agrada la pau i tranquil·litat que teniu  aquí, de moment... en uns mesos tot canviarà, per sort, amb l’arribada dels turistes.

Que sigueu orgullosos del que feis, perquè feis molt de be la societat. La gent ve a descansar, relaxar-se i passar-s’ho be i després torna transformada a les seves cases i això és molt important. Treballar és important, però el descans també ho és per tornar amb més ganes.   

Moltes gràcies i esperem que tornis, a treballar o a descansar. Ha estat tot un plaer conversar amb tu.

Si voleu ampliar la coneixença d’En Xesco Espar hi ha vídeos prou interessants que segur no us decebran, com als oients de la seva xerrada al Centre Cap Vermell. Aquí en teniu un. Tot un luxe tenir-lo a Capdepera. Gràcies Xesco!