"...si no es té un projecte a mig i llarg termini per enfortir aquesta cohesió i que la gent se senti més partícep, passa el que passa: és més problemàtic fer avançar el municipi".

"A Capdepera no he acabat de veure una intenció de recuperar o enfortir els serveis públics"
"És cert que el català es troba en una situació d'absoluta emergència social"

Reprenem l'entrevista amb Pere Fuster per abordar temes puntuals. policia, neteja, cohesió social, català, serveis públics, tren de Llevant...on certament ens mostra que hi ha alternatives i altres talants de fer política.

- Anem a revisar alguns aspectes puntuals de la política de Capdepera. La policia local, té solució?
- Complicat, es tracta d'una de les coses de les quals més em costa criticar al batle per no haver trobat una solució, perquè no sé si jo mateix hagués estat capaç de donar-li una solució. Per tant, no demanaré a ningú per una cosa que no sé si jo seria capaç d'aconseguir-la. Pot ser que al batle en qualque moment li han fallat les formes a l'hora de solucionar alguns problemes, però té difícil solució segons el meu punt de vista perquè s'hi mesclen aspectes laborals amb enfrontaments personals, o això sembla, i quan es troba una solució en un tema determinat sempre hi ha una part que no hi està d'acord.
Vies de solució? Crec que passa per aconseguir una pau sindical, amb unes condicions de feina i sous adequats, que puguin fer la seva feina i que hi hagi un compromís general de tots, per posar els interessos del poble per davant.

- Què opines del Projecte Millora?
- El Projecte Millora jo el valor positivament, ja que en un moment de crisi molt forta on la majoria de gent viu del turisme, amb l'any 2020 gairebé sense activitat turística, es necessitava fer alguna cosa. Moltes institucions i ajuntaments també han donat ajudes aquests anys i algú ho pot interpretar com una mena de "compra de vots", però crec que forma part de la resposta política a la crisi. S'havia de donar aquesta resposta.
El Projecte Millora s'ha d'ajustar a les necessitats del poble. Arribarà un moment, quan tornem a una situació de normalitat econòmica, i aquesta temporada que arriba sembla que s'atracarà a la de 2019, és evident que tots aquests projectes i ajudes s'hauran de reestructurar i adequar a la nova realitat. M'imagin que no es pot mantenir el mateix Projecte Millora que hi ha hagut aquests anys quan hi hagi una situació econòmica normalitzada, s'haurà d'adaptar. Dit això, el Projecte Millora com a base, en principi a jo em pareix una bona iniciativa, que si l'analitzem segurament tindrà marge de millora.


- Medi Ambient, neteja, recollida de fems... és un tema que preocupa. Té solució el tema de la neteja?
- Són temes diferents, recollida de fems i neteja viària. En el tema de recollida de fems nosaltres vam participar en la negociació del plec que es va treure fa dos anys, en teoria es va fer per aconseguir un plec bo que donàs solució, d'una vegada per totes, als problemes de recollida de residus que tenia aquest poble. Tots pensàvem que amb aquest nou plec i el nou contracte molts de problemes se solucionarien, ja que s'hi inverteixen més recursos. Ha augmentat el rebut de la recollida de fems i pensam que la situació hauria de ser millor. Però també cal tenir present la part d'incivisme, sempre hi ha gent que es pensa que pot tirar el fems on vol i quan vol. Això no té solució? Fa tants d'anys que se fa pedagogia damunt d'aquest tema que jo crec que, i pot ser no soni molt a un pensament d'esquerres, s'ha de sancionar, i per això necessites gent per vigilar.

No pot ser que falta "sentiment de poble", que manquen activitats per cohesionar els ciutadans i que la població senti com a seu el poble i, per tant, cal cuidar-lo?
- Tenim una situació de base de Capdepera com a municipi, i especialment de Cala Rajada pel seu pes demogràfic, i és que som un poble molt heterogeni social i culturalment, amb poca cohesió. Hi ha gent de molt diversa procedència, gent de pas, o que ve a fer la temporada, sovint sense la idea inicial d'arrelar en el nostre municipi. ... Però precisament aquesta diversitat cultural i social s'hauria de veure com quelcom positiu i una oportunitat per pensar i treballar en aquest model de poble que volem, plantejar-nos quina Capdepera volem d'aquí a uns anys, socialment, culturalment, turísticament, mediambientalment... en general. Tinc la impressió que això mai s'ha treballat, que es va molt al dia a dia i clar, si no es té un projecte a mig i llarg termini per enfortir aquesta cohesió i que la gent se senti més partícep, passa el que passa: és més problemàtic fer avançar el municipi.
Per exemple l'escola d'Adults podria ser una eina per enfortir aquests aspectes, quan la majoria de municipis dels voltants tenen una oferta amplíssima, i aquí ha quedat quasi en no res. Passa amb l'escola d'adults i en festes populars, les del Carme tenen una associació i funcionen crec que prou bé, però les altres crec que necessiten un nou impuls perquè la gent se senti més partícep. És cert que hi ha una comissió de festes, però pot ser falta obrir més coses. Possiblement hi hagi gent que no pensi com jo en aquest tema, però els que ja tenim una sèrie d'anys tenim tendència a mirar com eren en el passat, en els anys noranta partíem d'unes festes amb places tancades i poc participatives i hi va haver una mica de revolució que va donar lloc a unes festes populars diferents, més participatives, amb molta gent implicada en l'organització. Això va donar lloc a actes molt novedosos en aquells moments... I per ventura sense repetir exactament el que es va fer en aquella època doncs són èpoques diferents, potser fa falta una empenta per aconseguir més participació de la gent per organitzar-les, amb noves idees i posar damunt la taula noves coses a fer. Crec que és un tema a treballar.

Abans de parlar de temes d'administració general, hi ha aspectes que potser estiguin lligat. Brigada, es va parlar que es llevaria i s'ha comprat una nau per ells, una vaga de fems important per qüestió de salaris... Anem cap a unes dinàmiques d'externalització dels serveis municipals. És aquest el model de MÉS?
- Jo crec que hi ha una dinàmica general, no només a Capdepera, més bé a nivell d'Europa i de l'Estat, que se reflexa en la legislació que es va aplicant, d'intentar aprimar el més possible les administracions públiques i d'anar privatitzant serveis. I Capdepera n'és un reflex i el tema de la Brigada un exemple. Sempre es posava l'excusa que no es podien reposar les places de la gent que es jubilava o que deixava de treballar per a l'administració, però els altres ajuntaments van reposant personal de brigada. Existeix aquesta tendència general a donar serveis a tercers o a privatitzar, donar la feina que feia la Brigada a empreses particulars, que és un model que des de MÉS no compartim. Nosaltres pensam que els serveis públics són essencials. Uns serveis de qualitat amb personal suficient. És veritat que a Capdepera es feia el que la llei obligava, com és la llei de contractes o la Llei Montoro d'estabilitat pressupostària, fet per aprimar l'administració i externalitzar serveis i donar-los a empreses privades, però ja en els darrers anys, quan això s'ha relaxat una mica, no he acabat de veure una intenció de recuperar o enfortir els serveis públics.
Amb la llei de contractes públics tenim una llei que és la transposició d'una directiva europea. A l'encapçalament de la llei i en els objectius tot pot semblar molt guapo perquè parla de tenir en compte les petites empreses i els aspectes mediambientals i socials a l'hora d'adjudicar contractes, però a la pràctica qui se'n du els contractes són grans empreses que poden oferir el preu més baix. I també a la precarització dels treballadors, no ens hem d'enganar, quan ofereixen ofertes més econòmiques és perquè els sous que paguen als treballadors no són excessivament elevats. Han d'ajustar molt, tant en material, com en mà d'obra o en beneficis. Al final per molt bonica que sigui la lletra en la llei de contractes, al final qui se'n du els grans contractes i els guanys són grans empreses que diversifiquen el seu àmbit d'actuació. Començaren amb construcció o obra pública i ara es dediquen a gestionar escoletes, recollida de fems o altres serveis. Aquestes empreses tenen molt de múscul financer i fan nombres que els permeten oferir un preu més baix, i això fa que petites empreses dels pobles no puguin competir amb aquests preus i condicions.
Es tracta d'un problema que en l'àmbit municipal té mala solució si no hi ha un canvi a nivell global, d'Europa.

Un tema que ha passat de puntetes, és el de salvament de les platges, que se va llevar a l'empresa a la qual s'havia donat uns mesos després i ara està als jutjats... Com creus que acabarà?
- Ara el tema és als jutjats i jo, per deformació professional, pens que s'ha d'esperar al que digui el jutjat. Parlar sobre aquest tema i preveure que pot passar sense esperar la sentència no em sembla oportú. Una vegada hi hagi resolució definitiva MÉS per Capdepera s'haurà de pronunciar en un sentit o un altre. Al manco jo no he vist pressions perquè aquesta empresa renunciàs, nosaltres el que sabem és el que ens han contat i no tenim res que pugui servir de base provatòria per posicionar-nos en un sentit o un altre.
N'hi ha que comenten que és un tema que fa mala olor, però a mi m'agrada ser cautelós i tenir proves o indicis, diguem raonables, per poder manifestar una opinió contundent... i ara no les tinc. Per tant, com he dit abans, m'estim més esperar a allò que digui el jutjat.

- Qualque aspecte que ens hàgim deixat i que vulguis comentar...
- Una bona part de la feina que hem fet aquests anys ha estat defensar un model de poble que eviti la desforestació dels nuclis urbans. Hem lluitat perquè no desapareguin els arbres i zones verdes dels nuclis urbans. Precisament la darrera modificació del Pla Territorial de Mallorca obliga als ajuntaments, en els seus planejaments urbans, a assegurar una sèrie de zones verdes i vegetació en els nuclis urbans, tot plegat en consonància amb els estudis que indiquen que la vegetació té un benefici indubtable sobre el ciutadà.
També hem defensat que els nuclis urbans s'han de pensar per a les persones. Dels aspectes on pentura hem pogut influir més ha estat en aconseguir que la primera línia de costa sigui pels vianants. Record que, crec que va ser a la legislatura 2015-2019, quan es va negociar l'ordenança d'ocupació de via pública, que un dels punts (aleshores el PSOE no tenia majoria absoluta) va ser que la primera línia de Gabriel Roca, en aquell moment ocupada per taules i cadires de les terrasses, fos pels vianants. I que el percentatge d'ocupació de les places no fos tan gran com es proposava. O el passeig marítim (que ara està en obres), del primer projecte que van presentar a l'actual hi ha hagut una evolució. El primer projecte era un projecte pensat per als negocis i expulsava els vianants a una petita franja a segona línia, eliminant molta de la zona verda del passeig marítim. D'aquell primer projecte al projecte que finalment ha sortit a concurs hi ha hagut canvis importants, per ventura no és el que nosaltres haguéssim fet al cent per cent, però està més en consonància amb allò que nosaltres defensam.

- A la zona de ports, l'espai ocupat per terrasses i d'ús de vianants és molt desigual... hem publicar cartes de lectors al respecte.
- Sí, en aquesta zona s'hauria de mirar això. Però vull dir que de son Moll al Racó de ses Graneres esper que l'ocupació estigui més equilibrada. Segur que no agradarà a tothom al cent per cent, però es va fer una feina perquè les primeres propostes variessin i que al final quedi un passeig que no serà com ara, però que crec que no quedarà malament del tot.

- Penses que l'Estat acabarà pagant alguna cosa de les obres del Passeig marítim i el de Cala Gat pels danys del Glòria o l'hem de donar per perdut?
- Crec que és un punt més del menyspreu que s'ha tingut des del Govern de l'Estat cap a les Illes Balears en general. Aquest és un exemple molt clar. Es van oferir unes ajudes (recordem que va venir en Sánchez oferint grans ajudes) del 50% de les destrosses, i que al final han estat no res, un percentatge ínfim, amb l'excusa que els llocs on s'havia fet la intervenció no eren de titularitat de l'Ajuntament sinó de l'Estat. És totalment absurd. Han fet fer unes obres als ajuntaments per resoldre el problema i més tard poses una excusa com aquesta... no sé com acabarà. En un passat ple se va aprovar donar el vistiplau per rebre la concessió per part de Costes dels passejos marítims, que són unes concessions que són un xantatge. Obliguen els ajuntaments a tenir la concessió però no poden cobrar l'ocupació de via pública, l'han de mantenir a canvi de res... ja em direu quin negoci! Jo de tot això no culpo a l'ajuntament, l'únic que nosaltres sempre vàrem dir és que en un moment donat es va sobreactuar per part de l'ajuntament. I aquesta sobreactuació de moment no ha vingut acompanyada d'una resposta per part del govern central.

- Això pot canviar quan Costes passi al Govern Balear?
- Esper que canviï, si no haurem fet el negoci de na Peix frit. Hem de veure com es traspassa Costes, perquè si ha de ser com Sanitat i Educació, que estaven molt mal dotades amb recursos insuficients (i en bona part són responsables del dèficit que té ara la comunitat autònoma) poc es podrà fer. Si aquestes competències de Costes venen ben dotades i el Govern pot tenir la gent suficient per executar la competència transferida, jo crec que hi haurà un canvi a millor. Al manco tindrem una cara i uns ulls a qui anar a protestar o a reclamar, perquè ara ningú sap que és Costes, hi ha una delegació a les Illes Balears i és un ens poc transparent, opac.

- Tu et retires, no tindràs cap càrrec a les institucions...
- Jo fa dos anys que faig de funcionari a un ajuntament, ja no em dedic a la política. No me voldria haver de menjar aquestes paraules en el futur però ara mateix estic segur que és una retirada definitiva.

- I,...Com es pot treballar el sobiranisme des d'un municipi?
- Idò cercant un major sobiranisme municipal. No només és fer feina pel sobiranisme a les Illes Balears i per l'autogovern de les institucions de les Illes, sinó també en els municipis. Nosaltres som un partit municipalista i volem que els ajuntaments tinguin de cada vegada més poder de decisió i majors competències i, sobretot, més recursos. Tenim clar que hem de lluitar perquè els ajuntaments, com a ens més propers als ciutadans, ha de tenir competències i recursos suficients per donar respostes i solucions a les necessitats dels seus residents.
A nivell més general defensam que la millor manera, per no dir l'única, de tenir unes Illes millors, és tenir recursos suficients. Tu pots oferir una educació millor, una sanitat millor, unes infraestructures millors, però si no tens doblers per fer-ho estàs perdut i no ens hem d'enganar, l'única forma de tenir-los és que hi hagi una força sobiranista amb pes suficient per forçar que tinguem aquests recursos.
Jo vull posar de manifest que per primera vegada, crec que en tota la Història, un senador autonòmic; Vicenç Vidal, ha aconseguit que el pressupost de l'Estat d'enguany inclogui una sèrie d'inversions extres per a les Balears a canvi del seu vot. Que no era estrictament necessari, però aconseguí el recolzament del grup on esta integrat . No se va aconseguir el tren pel Llevant, i realment per jo hagués estat un miracle! Però va demostrar que, tenint representació en el Senat i Congrés, se poden treure fons per a les Illes Balears.







Parlant del Tren de Llevant, és una entelèquia a dia d'avui?
- No, però jo crec que si només interessa a MÉS i als batles socialistes de la Comarca de Llevant, no s'acabarà fent. Ha d'interessar a nivell autonòmic. I a nivell autonòmic no acab de veure que interessi al PSOE com a partit que governa a les Illes Balears. Diuen que si, que el recolzen, que han de fer estudis... però a l'hora de la veritat suposa creure-hi, posar doblers propis o de l'Estat, i personalment no acab de veure que hi hagi aquesta intenció. Parlam d'entre 100 i 200 milions d'euros.
En futures negociacions s'hauria de pressionar perquè el projecte es torni posar en marxa. Potser MÉS ha de pitjar més perquè el PSOE s'ho acabi de creure.

- El tema de la llengua. Abans es deia que el PSM era el partit del català, i n'hi ha que pensen que per sortir d'aquest clixé heu abandonat el tema del català i centrar-se més en altres temes... Els darrers estudis parlen d'una major minorització del català a les Illes Balears
- Totalment d'acord. Crec que és cert que MÉS va voler sortir una mica d'aquests clixés, que l'únic que ens interessava era la llengua. És cert que el català es troba en una situació d'absoluta emergència social i amb això estic amb el que deia Apesteguia -recent coordinador de MÉS per Mallorca- a la campanya de les primàries: no és que MÉS hagi abandonat la defensa de la llengua, però a nivell de Govern i de Consell s'han arribat a pactes que creen parcel·les estanques sense poder influir unes en les altres. Posem per exemple Sanitat, un forat negre en l'ús del català, tant per part d'alguns sanitaris com per la cartelleria, informació, etc. Malgrat que hi hagi reunions de seguiment del pacte i s'intenti redreçar la situació és molt difícil capgirar la situació en una àrea que no controles. Els futurs pactes han d'evitar aquests compartiments estancs i hi ha d'haver punts comuns, i un ha de ser l'ús de la llengua com a element de preocupació màxima del Govern, amb un pla que afecti a totes les àrees.
MÉS ha de posar aquest punt com un dels aspectes claus, i si no pot ser així em plantejaria entrar en el govern, ja que del contrari acabes col·laborant per passivitat amb la desaparició de la nostra llengua.

-Alguna cosa a afegir?
- No, crec que ja he parlat prou!

Moltes gràcies!... I esperam les teves col·laboracions en aquestes pàgines i que continuïs aportant la teva capacitat d'anàlisi al municipi.