"Mon pare és gabellí i jo em considero gabellí d’adopció..."

"El canvi energètic passa per dos qüestions majoritàriament a les Illes: per un costat està el consum elèctric (al voltant d’un 40% de les emissions de Balears) i per altre costat la mobilitat (terrestre, marítima i aèria repartides a terços)".

"El model “d’un cotxe per persona” que tenim a Mallorca no és sostenible, ni per Mallorca ni per la resta del planeta".

"Com a Institut d’Energia feim inversions a les escoles i les subvencionam al 100%....Això ho hem ofert a tots els ajuntaments, el de Capdepera inclòs. i no ha contestat".

Ferran Rosa Gaspar arriba a l’IBE  (Institut Balear d'Energia) després d’haver estat al capdavant de la Direcció general d’Energia i Canvi Climàtic entre el novembre de 2018 i el setembre d’enguany. Durant aquest període, el Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica. Ara, des de l’IBE, el nou director gerent s’encarregarà de desplegar la norma i fer possible que les energies renovables arribin on no arriba el mercat. Ho farà, per exemple, amb la promoció d’instal·lacions amb la participació ciutadana o a les teulades i cobertes dels edificis.

En la seva etapa anterior, el nou director de l’IBE, ha fet feina en l’àmbit de la Unió Europea. Ha exercit com a responsable de l’àrea de residus i economia circular a Zero Waste Europe, on ha desenvolupat tasques de disseny i promoció d’alternatives polítiques en relació a les directives sobre residus i energies renovables.

Ferran Rosa va néixer a Palma el 1989 i és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Pompeu Fabra. A més, té un màster en Estudis Europeus per la Universitat Lliure de Brussel·les.

- Cap Vermell: Bon dia, Ferran, tu ets Director General d’Energia i Canvi Climàtic, no?
- No, ara ja no. Vaig ser-ho fins setembre del 2019, des d’aquesta data vaig passar a se Director-Gerent de l’institut Balear d’Energia, que és un ens de nova creació. Abans no existia com empresa pública i se creà a partir de l’aprovació de la Llei de Canvi Climàtic. Quan jo vaig entrar de gerent, se crea l’institut i va començar a dotar de personal, se crearen els estatuts i definiren les actuacions.

- Abans de començar volíem parlar de la teva relació amb Capdepera...
- Mon pare és gabellí i jo em considero gabellí d’adopció. D’aquí són mon pare i els padrins paterns i a més, he vingut a passar tots els estius de la meva vida, caps de setmana... tinc un arrelament emocional de venir a passar tot el temps d’oci i plaer. Me sent molt a prop Capdepera i les relacions eren al voltant de la meva família: germans, cosins i els seus amics.

- Sabem que tu has estat, acadèmicament, un estudiant brillant i a més has estat per Europa, estàs molt preparat... no  sabem si formes part dels “milenials”?
-  (Riu) Crec que formalment si que ho som, però vaja no vaig tenir el mòbil fins ser adolescent...

- Què és el que més t’ha copsat de la teva experiència a Europa i que voldries dur aquí?
-  Fins fa poc Europa era una entelèquia. Des del sud se veia com la font del progrés. Sobretot els qui tenim idees més progressistes la veien com a punt de referència en matèries com protecció dels drets humans, protecció ambiental, ... eren més avançats en valors que aquí no teníem. Però aquesta percepció ha anat canviant al llarg dels anys. La societat mallorquina i espanyola han evolucionat. Europa està formada per un seguit de països i és molt diversa. En aquest sentit el fet d’estar vivint a Brussel·les t’adones que en alguns aspectes, a jo especialment tot allò referit al Medi Ambient, estan més avançats que aquí però ara, nosaltres, en algunes qüestions estam més a la avantguarda i val la pena ser-ho.
En la legislatura passada se van aprovar algunes lleis com la de Residus i Canvi Climàtic, en àrees que m’afecten, que manifesten que podem innovar i estar al davant i nosaltres podem els impulsors i pitjar pel progrés sense anar a remolc d’Europa.

- La crisi climàtica i social són les dues cares de la mateixa moneda?
- Sí. La crisi climàtica i la crisi social són conseqüència directa d’un model capitalista, que és consumidor de recursos naturals i de persones i planteja beneficis a curt termini independentment dels impactes socials i ambientals. I va deixant una sèrie residus pel camí, des dels residus que veiem físicament als abocadors, carrers, camins, platges o a l’atmosfera. Com residus humans, gent impactada directament i exclosa d’un sistema. La meva pregunta és si té solució com a sistema.
Jo  venc d’una família amb unes conviccions cíviques, amb un compromís per la transformació social i un fort arrelament al territori, per tant estimen la nostra terra i això deriva a entendre que l’única manera de protegir aquesta terra va lligada a una manera d’entendre la política.
Tenim un model econòmic que és el que és, aquí a Mallorca i a la resta del planeta. El dubte és si la solució es seguir posant pedaços. Això és un debat de llarg abast.

- Des de la Plataforma del Trem férem un repte als polítics que governaven  que era venir a viure un mes a Capdepera sense cotxe ...
- Jo no tinc cotxe. És cert que visc a Palma on anar d’on visc a la feina és relativament senzill. Des del centre de Palma, on visc, al polígon de Son Castelló sol anar en bicicleta, en quests mesos uso transport públic (per no arribar suat a la feina). A Palma em moc a peu o bici i si m’he de desplaçar fora de Palma me cerc la vida així com puc. A Capdepera sol venir en bus i amb el nou sistema de busos  s’ha reduït el cost, més si s’usa la targeta. Ha millorat però reconec que és complicat.

- Des d’Energia estau en contacte amb Mobilitat?
- La passada legislatura era més senzill ja que estaven en la mateixa Conselleria. Se treballava més conjuntament. En aquesta legislatura estam en conselleries diferents però hi ha un contacte regular i un molt bon tracte amb Mobilitat del Govern.
Aquí se ajunten varis aspectes. Hi ha un tema d’infraestructures, com el cas del Tren de Llevant (molt reivindicada i necessària, i el dia que se posi en marxa estaria bé mirar ben be el traçat. Plantejar-se si el traçat del segle XIX és l’ideal pels nostres dies. Basta veure on viu la gent, per jo te més sentit que passi per la costa de Son Servera i Cala Rajada que no per Son Carrió, on la resposta a la seva mobilitat pot ser una altra), és un debat que ens haurien de plantejar en general sobre les infraestructures. De vegades se pensen com una resposta ràpida sense mirar quin impacte tenen. Per exemple amb els autobusos de Palma, hi ha barris que tenen molta capacitat de mobilització ciutadana (normalment més benestants) se queixen que no tenen prou freqüències i barris amb població més densa no se queixa. La meva idea és que no hauria de ser una competència entre zones del territori sinó apostar perquè el transport públic i el dret a la mobilitat sigui igual visquis on visquis. Si vius a un poble petit o més llunyà has de tenir les mateixes facilitats per usar el transport públic que un altre que viu a un poble gran.
Hi ha una part que ens obligarà a canviar el xip, com canvis modals de compartir cotxe (cada vegada més gent s’organitza a la comarca).

- Quan preparaven l’entrevista vam llegir de la crisi de producció del petroli i que durà greus conseqüències?
- Jo no me veig parlant de futurismes. El cert és que anem cap un canvi radical de model i és probable que s’accentuï en els propers mesos i anys. El canvi climàtic de cada vegada és més fort, de cada vegada hi ha més consciència que s’ha de fer alguna cosa si no  anem cap una situació amb impacte dramàtic per la societat. En aquest context de cada vegada hi ha més gent inclús empreses que es plantegen. “Jo tinc uns actius financers, o del tipus que siguin, en empreses del sector petrolífer i això és un risc, perquè si de cada vegada hi haurà menys interès en el petroli no m’interessa perquè no treure res i treure els doblers d’aquí i me duc els diners” . Això de cada vegada s’està accentuant més. Hi ha empreses del petroli que ho veuen com un risc  econòmic. Ho hem vist amb la pandèmia, hem vist empreses que van tenir preus negatius del petroli de fet pagaven perquè te duguessis el petroli perquè no  tenien llocs per emmagatzemar. Veiem canvis molt bèsties i no sé si d’aquí a cinc, deu o quinze anys ( és una qüestió que els economistes ho sabran millor, jo no som).
A nivell de crisi econòmica, fa anys que s’anuncia que l’impacte del canvi climàtic i l'impacte de la inacció serà bestial. Els costos d’actuar seran menors que els costos que assumirem com a societat per no fer res, és a dir d’actuar i fer una transició energètica i ambiental tindrà uns costos minúsculs en comparació amb el drama que viurem si no feim res.

- Cap a on anem a pel que fa al canvi de model energètic?
- A nivell de Balears el model de canvi energètic passa per dos qüestions majoritàriament, que a més tenen un valor semblant: per un costat està el consum elèctric (al voltant d’un 40% de les emissions de Balears) i per altre costat la mobilitat (terrestre, marítima i aèria repartides a terços).
La part més senzilla per actuar, o de la que el govern te competències, es la mobilitat terrestre i l’electricitat. Esta clar que no podem seguir amb el model d’un vehicle per habitant, ni amb vehicles tant contaminants com els que tenim. Per tant ha d’haver una mobilitat amb menys cotxes i els que quedin han de ser elèctrics. L’horitzó que plantejam és una descarbonització dels vehicles.
Pel que fa a la electricitat, apostam per una aportació màxima d’energies renovables, el tancament de les centrals tèrmiques de forma progressiva (vam començar amb els Murterar i alguns grups de fuel d’Eivissa, però encara hem de fer camí amb les queden, a Palma tenim dues de gas natural, la d’Evissa i Menorca). I això no vol dependre de l’electricitat que arriba a les Illes per cable, el Govern té clar que al manco un 70% de l’electricitat que es consumeix s’ha de produir a cada una de les illes. Hem de guanyar sobirania energètica i això obliga a tenir certs debats a nivell territorial i inclús patrimonial (hi ha municipis que prohibeixen posar plaques solars damunt les cases, per tant els veïns no podem aprofitar-se de l’energia que genera el sol, ni de les ajudes que ofertem, i acaben pagant una factura elèctrica més cara). Són debats que hem de posar damunt la taula, si podem posar les plaques sobre les teulades s’hauran de posar a altres bandes, o si no volem posar molins perquè se veuen d’enfora s’hauran de posar més plaques ( perquè només funcionen de dia i necessiten bateries). I aquests debats, malgrat des d’Energia intentam fixar uns objectius, organització temporal, un esquemes de suport, etc... qui te competències en matèria de paisatge i territori (i ens ha de dir que se pot fer) són els Consells Insulars. I encara esperem una ordenació en aquest àmbit.

- També a nivell de Canvi Climàtic hi ha direccions insulars?
- No, qui té competències en matèria d’energia és el Govern (de les Illes Balears). De fet els projectes d’energies renovables que no vagin a sòl urbà o que ja siguin d’una mida considerable necessiten el vist i plau de Govern, l’ocupació del territori o el paisatge o les qüestions de caire urbanístic són competències dels Consells. Tenim aquesta dualitat d’administracions. Qui ha de dir on se posen les coses, ja siguin les instal·lacions de residus, les carreteres o les d’energia són els Consells.
Tenim un regim garantista, no és que arribi un projecte i posi una instal·lació allà on vol. De moment tenim un pla director sectorial que ens diu on se poden fer coses i on no. El que demanem als Consells és que ens diguin específicament a on, sí se pot.

- Ha sortit a la premsa que de cotxes elèctrics no hi ha per tothom, no hi ha prou liti per fer tants de vehicles ...
- És que segurament no hi haurà d’haver un cotxe elèctric per tothom, ja hem dit que el model “d’un cotxe per persona” que tenim a Mallorca no és sostenible, ni per Mallorca ni per la resta del planeta. A nivell de reserves de minerals és un plantejament important que ens hem de fer, nosaltres a la llei no demanem cotxes amb bateries de liti, ni exclusivament elèctrics, sinó que parlem de vehicles lliures d’ emissions. Actualment el vehicle amb més autonomia i més barat  és que usa bateries de liti, però se està investigant amb altres bateries manco contaminants i segurament fetes amb materials més abundants i mes barats. Però el qüestionament  general que ens hem de fer, primer de tot és que allò que es posa en el mercat s’ha de poder reciclar el 99% o 100% del material al final de la seva vida útil, i no acabar a un abocador com a residu. I això val per les bateries o per qualsevol altre material.
Se sap, perquè s’ha provat a altres llocs, que les bateries de cotxes poden tenir una segona vida en llars, en aparells domèstics on tenen un desgast molt menor. Per tant hem de procurar que les bateries tinguin una major durada i que quan acabin, tots els producte tenen un final de vida útil, se puguin reciclar o reutilitzar.

- Amb l’és d’espais a fora vila per podar instal·lacions solars, també ha creat polèmica...
- Jo minimitzaria la polèmica. És important que el Consell zonifiqui i plantegi quin són els espais més idonis o els espais on s’han d’implantar. A la llei ja indica espais com grans cobertes en urbà on si o si s’han d’implantar, a les petites cases no s’obliga, però pot ser s’arribarà.
Pel que fa a rústic, els càlculs que feim és que amb un 1% del territori de les Illes Balears, asseguraríem un 100% de l’electricitat que consumim. No és idoni, perquè evidentment hem de minimitzar el ús de sòl rústic.  La majoria de projectes van clavats en terra amb perns, no van cimentats, i quan acaben la seva vida útil s’obliga a llevar-los. Per tant quan dic minimitzar el debat ,si que em preocupa l’ús indiscriminat en sòl rústic, però a diferencia del que passa amb un xalet que s’encimenta i queda allà per sempre, aquí no encimentes i el dia que se vol treu se treu sense gaire problemes i sense gaire impacte en el territori.
A més estam en una emergència climàtica, per desgràcia no  tenim el tems que voldríem per planificar una transició energètica més ordenada i amb menors impactes, i ara ens veurem abocats “durant vint-i cinc anys” (entre cometes) a assumir una sèrie d’efectes no desitjats. Una de les solucions menys dolenta és que hi hagi alguns parcs solars.

- I l’aereo-generació a la mar o aprofitant l’onatge?
- M’alegra que em demanis aquests aspectes. Ara justament va llançar una consulta pública el ministeri fa pocs dies que plantejava una instal·lació eòlica flotant. Quins usos o potencial pot tenir? En aquest moment, així com estan les tecnologies i el règim de vents que tenim a la mar balear, només fa preveure un potencial desplegament a varies zones en el nord de Menorca. La resta de zones marines o bé tenen molt de protecció ambiental o no hi ha un règim de vents suficient (per exemple a la zona sud de Mallorca, la mateixa illa atura el vent i fa que sigui menys constant), i la tecnologia actual no permet aprofitar el recurs. Però hi ha altres problemes, al nord Menorca pel vent seria viable però presenta dificultats tècniques- Per exemple,  així com a Dinamarca trobam eòlica a la mar ( i a terra) perquè la mar del Nord és poc profunda i permet que vagin clavats al fons, en el Mediterrani la plataforma baixa molt ràpidament i la tecnologia ha de ser flotant (un tecnologia menys agressiva però encara esta en desenvolupament i és molt més cara , malgrat hagin baixar els preus els darrers anys) i no vaig a curt termini que puguin haver projectes concrets. És probable que a final de dècada poguem veure projectes que es plantegin per aquestes zones, però depèn com evolucioni la investigació. Com tot dependrà dels doblers que s’hi dediquin, com hem vist amb el cas de la vacuna de la COVID-19.
De l’onatge, hem tingut empreses d’altres països interessades per provar coses, per testejat, sobretot a Menorca ( a Ciutadella concretament, per les famoses “rissagues”), però passa que al Mediterrani les ones no són molt elevades com poden ser a l’Atlàntic i no tenim un sistema de marees important. Aquí és important la recerca, si inverteixen doblers poden avançar molt tècnicament. En aquest aspecte fem tard, fins fa quatre dies s’ha estat investigant en el petroli (per exemple el fracking o com extreure petroli en condicions extremes) i podria haver-se dedicat més recursos a investigació en com aprofitar al màxim tecnologies d’energies renovables o el seu ús, però ens alegrem que el Ministeri s’hagi posat en aquesta qüestió.
Crec que anem inexorablement cap una diversificació. Ens agradi o no, ens haurem de plantejar si assumim un certa
producció d’energia eòlica sigui a la mar o terra, o ens veurem abocats a la terrestre, a energies que ocupin més espai, com pugui ser la solar. 

- Una critica que hem rebut és la poca exemplaritat de les administracions. A Capdepera tenim exemples cobertes idònies per tenir plaques i no s’instal·len o no funcionen.
- Jo he de dir que des del Govern se fan tasques importants d’abastiment d’edificis del propi Govern, normalment instal·lam entre vuit-cents mil a un milió d’euros en projectes d’autoconsum a les pròpies instal·lacions del Govern com ara depuradores, hospitals, oficines, instituts... Hi ha lloc o no podem fer res, com ara edificis que malgrat ser recents estan mal pensats (teulades mal orientades o que no  aguantin el pes) o per raons patrimonials a centres urbans.
Pel que fa a les escoles i pavellons dels pobles són competències municipals. Nosaltres com Institut d’Energia feim inversions a les escoles i les subvencionam al 100%. Jo m’he reunit amb ajuntaments que han contestat a la nostra convocatòria (he de dir que els hem convocats i enviat la informació a tots) i feim projectes damunt centres educatius o cobertes d’edificis públics municipals. Els hi dèiem: nosaltres us feim les plaques i a més us donem l’energia a preu de cos, la resta la compartim amb veïnats o empreses locals i les facturam a preu de cost. Enguany és el primer any que hem fet aquesta actuació i han participat quatre municipis de Mallorca, un d’Eivissa i un de Menorca. Quan hem contactat amb ells ens han remès un llistat d’espais. Això ho hem ofert a tots els ajuntaments, el de Capdepera inclòs i no ha contestat.
De la mateixa manera treiem subvencions al 100% per cobrir aparcaments, és a dir per posar punts de recàrrega de cotxes i cobrir amb plaques els aparcaments. A més de ser subvencionat al 100% tenen un any i mig per executar, no val dir que no arribam a temps, i fins i tot poden signar un conveni amb l’Institut i ens encarregaríem de fer la instal·lació i demanar la subvenció en nom de l’ajuntament.  Així de clar poden triar una de les dos opcions. Malgrat haver informat al 67 ajuntaments de les Illes Balears només hem rebut dues sol·licituds.  No sé si hi ha cert desinterès o van a tope per altres qüestions més immediates, però el cert és que hi ha una certa deixadesa.
Un detall moltes vegades hi ha plaques solars o punts de càrrega que no funcionen i simplement és que ha baixat el tèrmic... ningú se’l ocorre obrir la porta i mirar el diferencial. Si un fanal s’espenya s’adoba tot d’una, en canvi  (i me sap greu) amb això no s’ho miren tant. En teoria cada municipi hauria de tenir, per llei, un gestor energètic ( que per cert fan molt bona feina, alguns batles o regidors ens ha comentat “fins que no va venir un gestor energètic jo signava les factures d’electricitat una a una i quan vam analitzar amb el gestor me vaig donar compte de la barbaritat que pagaven de llum”). Jo no sé si Capdepera té gestor energètic (record que per llei ho hauria de tenir), bé extern o algú de la casa que ho fa, i és una figura indispensable, ja que podem estalviar doblers gastats de més i aprofitar-los per altres despeses, a més pot assessorar energèticament als veïnats del poble o treballar amb serveis socials, educació... Val la pena. 


L'entrevista segueix amb una segona part. La trobareu en aquest enllaç

Entrevista a Ferran Rosa (i 2), director gerent de l'Institut Balear de l'Energia