"Procur que tota la meva obra sigui harmoniosa de figura, de color, de forma, de textura, etc. A la vegada que la figura que adopta no és abstracta, més aviat està definida amb línies corbes i desprenent-me de tot allò que no sigui necessari. Això intent fer-ho tant en pintura com en escultura".



Guillem Crespí Alemany (santa Margalida, 1963) és un artista afable, cordial, molt proper i, sobretot tranquil. Ha de mester aquesta tranquil·litat, aquesta pau, per fer unes obres tan laborioses, en un procés que li pot durar mesos i que no tot arriba a bon port. Treballa amb el sentiment i des del sentiment. Anomena el seu estil harmonia figurativa, però ho podria anomenar, com el corrent literari, realisme màgic. La seva obra sorprèn l'espectador pel núvol o nebulosa de colors en que submergeix l'espectador, per lo suggerent i agradosa que és, pel seu joc de contrasts o, en altres ocasions, pel seu bell i harmònic gigantisme. Hem volgut conèixer una mica més la persona amb la que gaudírem divendres amb la seva visita guiada a l'exposició:

-Què va ser primer la pintura o l'escultura? I com s'avenen aquests dos mons?
- Primer va ser la pintura. Vaig començar de ben petit, m'agradava dibuixar, observar les coses per després poder-les dibuixar o pintar, com cavalls, arbres, etc. I no va ser fins fa uns quinze anys que em vaig interessar per l'escultura. Volia tocar allò que pintava, i en aquells temps pintava pianos, així que vaig voler fer un piano. Vaig anar a aprendre les tècniques amb l'escultor Leonardo Tafalla, que tenia el taller al polígon industrial de Palma.

- El teu concepte d'artista és molt artesanal, renaixentista, tu et fas els colors a partir de pigments. Explica'ns els perquè i què vols aconseguir?
- Des de ben jovenet el meu iniciador en el món de la pintura va ser l'artista Tano Pomar, de Sa Pobla. Em va fer veure que la gran majoria de gent s'aferra al que és més fàcil. Ens va ensenyar a partir del triangle dels colors primaris com podíem fer tots els altres. I a més a més ens va ensenyar a fer els nostres colors a partir de pigments. Això va ser un gran descobriment.
El que vull aconseguir és involucrar-me en el procés creatiu des de tots els àmbits. Si puc fer colors els faig, si puc fer els pinzells els faig, si necessit posar més aigua li pos..., D'aquesta manera intent fer una obra molt personal.





- Com és el teu procés creatiu? Per què un gall o un cap-roig? Per què un violí o una rosa?
- El procés creatiu comença amb una pluja d'idees que em ronda pel cap. Seguidament en faig esbossos molt ràpids per tenir una idea de com quedaria plasmada damunt la tela. I aquí comença la feina, perquè normalment les teles vénen preparades per pintar a l'oli, i jo pint amb tintes i acrílics, per tant he de preparar la tela prèviament amb unes capes de gesso. Després ve el dibuixar a llapis o a carbonet damunt la tela, i a continuació anar superposant capes de pintura una damunt l'altra, fins a aconseguir allò que m'havia proposat. No sempre surt i hem de tornar a començar.
Quan a la temàtica ja fa molts d'anys que pint galls, cap-roigs, bicicletes, violins, etc, però és perquè m'interessen com a objectes concrets. Per exemple un paisatge no m'interessa, més aviat m'interessa una part determinada i concreta del paisatge, com podria ser una pedra, per exemple.

- Explica'ns això de l'harmonia figurativa... Títol de les exposicions, però també resum de la teva tècnica, no?
- Sí, després de molt de pensar-hi he arribat a la conclusió que la meva tècnica l'autoanomeno Harmonia Figurativa, i em bas en el fet que procur que tota la meva obra sigui harmoniosa de figura, de color, de forma, de textura, etc. A la vegada que la figura que adopta no és abstracta, més aviat està definida amb línies corbes i desprenent-me de tot allò que no sigui necessari. Això intent fer-ho tant en pintura com en escultura.

- I què suposa per a tu aquesta doble exposició tot l'estiu a Cala Rajada?
- Estic molt agraït a l’ajuntament de Capdepera per brindar-me aquesta oportunitat d’exposar tant al passeig marítim com al Centre Cultural Cap Vermell. Per a mi és tot un honor i un plaer poder treure a l’exterior aquelles obres que vas fent a poc a poc, dia a dia i quan finalment les mostres al públic sents com s’està realitzant un projecte que tenies embrionari i ara s’acaba amb l’exposició.
No vull deixar passar l’ocasió de donar les gràcies més sinceres a tot el personal de l’ajuntament que ha fet possible que les exposicions estiguin preparades a temps, a la brigada d’obres, al Batle i al regidor de Cultura per apostar per mi i per les meves obres, i una menció especial per a Pere Cortada, per la seva ajuda constant, per la seva implicació i pel seu suport a la cultura.

- Estàs d'acord que un artista és aquell que a partir d'una tècnica és capaç de donar un significat, de diferenciar la seva obra, de transmetre qualque cosa diferent de qualsevol altra persona...
- Sí i tant, per a Aristòtil l'art és una activitat humana, el que el distingeix de la natura. Cada artista si és sincer amb ell mateix, aconsegueix una tècnica particular, és com la cal·ligrafia.  Així m'ho explicava en Baltasar Porcel, quan em deia que cada persona té una forma ben definida d'escriure, una cal·ligrafia, o una firma. Cada persona té la seva. De la mateixa manera que cada pintor o escultor té la seva forma de fer, de diferenciar-se dels altres i a la vegada de transmetre uns valors o uns significats a través dels sentits. Quan mires un quadre, quan escoltes una melodia o llegeixes un poema interactues amb el seu creador.

- La majoria de gent veu una obra teva i és capaç d'identificar-la... Quan tens un estil propi i característic, has arribat a la maduresa artística?
- La veritat és que quan la gent pot identificar la meva obra només veient-la per a mi és un gran honor. M'ha costat molt arribar aquí, són molts d'anys que duc en el món de l'art, però no pens que hagi arribat a la maduresa artística. El que tenc és més experiència, això sí, i a la vegada això fa que pugui seguir aprenent i avançant.

- Comentares a la presentació de l'exposició que una obra teva podia tenir 400 o 500 capes Creus que la gent veu la feina que hi ha darrere la teva obra?
- Sí, efectivament pot arribat a tenir aquestes capes, però com vaig explicar, era un quadre gran, amb molts de colors, amb moltes tonalitats. Per exemple per aconseguir segons quins colors els he de mesclar amb altres, i ho faig a partir esquitxar-los amb aigua damunt la tela. Després s'ha d'eixugar i tornar a començar fins a aconseguir el propòsit, el que explicava abans. Tot plegat fa que pinti el quadre a trossos i amb moltes de capes.
La gent a vegades pot pensar que el procés de pintar pot ser ràpid o lent, dificultós o fàcil, etc., però a vegades, aconseguir que un quadre m'agradi pot durar mesos.



- Has guanyat diversos premis. Quin és el que més t'ha marcat?
- Quan et donin un premi sempre et reconforta i t'agrada que sigui per reafirmar que l'obra que estàs fent té un significat especial. Tots els premis tenen aquella cosa especial, única i significativa, ja que són o varen ser guanyats a moments determinats que m'han ajudat a arribar aquí on sóc.

- L'any passat acabares l'escultura de 8 metres d'alçada del cap de dimoni de santa Margalida que està a la rotonda de l'entrada del teu poble. Què significà per a tu aquest repte?
- Per a mi va ser un repte molt especial per diferents motius. Els margalidans duim dins la sang les festes de la Beata, i ja feia molt de temps que tenia pensada una escultura de grans dimensions per posar a algun lloc del poble. Vaig començar dibuixant esbossos del que podria ser l'escultura i després la vaig fer amb diferents materials, com plastilina, fang i finalment amb ferro. Tot això seria una rèplica petita de l'escultura.
Vaig tenir la sort de poder-la fer amb l'ajuda del mestre ferrer Miquel Pont, que té una ferreria a Santa Margalida i sent com finalment el poble se l'ha feta seva. Estic molt content.

- Tu ets un artista que vols facilitar l'accés a la teva obra, és a dir, fas tallers t'agrada explicar tècniques per tal que el públic pugui apreciar qualsevol obra d'art. Què és el més important de la relació amb el públic?
- Si faig tallers és perquè la gent pugui conèixer de primera mà com es poden confeccionar els colors a partir de substàncies molt diferents, no tan sols pigments, sinó també, per exemple, cúrcuma, pebre vermell, cafè, etc. I tot això dóna una gran magnitud a la capacitat de pintar i de recrear les coses que duim a dintre. Resulta que el públic queda meravellat de veure que en quatre cosetes com per exemple un poc d'aigua, un poc de cola, un poquet de terra i un poquet de cafè, som capaços de fer un color que no es pot comprar a cap tenda, i el públic ho agraeix i ho aprecia.



- Hi ha crítics que diuen que a l'art actual li manca discurs, en canvi un cuiner amb dues cebes i quatre alls te munta tot un programa... Què en penses d'això? Com és en el teu cas?, i també, com veus el panorama artístic actual?
- El món de l'art és molt complicat perquè hi convergeixen molts d'interessos. Crec que l'art no ha de menester explicacions, ja que és l'ull de l'espectador qui ha de participar en la seva interpretació. Per tant, representacions famoses i actuals de coses que no tenen sentit i que només ho fan per provocar, i que la gent no ho entén, crec que és un art a què li manca discurs.

- Disposes d'una web molt completa on hi ha escrits de grans autors, escriptors i músics, Hi ha alguna frase que et defineixi així com ets exactament?
- Totes els escrits que m'han dedicat podrien contestar la pregunta realitzada. No obstant això, m'agradaria respondre amb la introducció que va realitzar l'escriptor Sebastià Alzamora, que diu:
"Tal com van les coses al món de l'art, no és tan sols un joc de paraules dir que Guillem Crespí no és un artista pintor, sinó que és artista i, tanmateix, pintor: Guillem Crespí creu en la pintura, hi confia, i veu i entén la realitat, el món, en termes pictòrics, com si cadascuna de les peces que conformen aquest món –inclòs ell mateix— fossin taques i traços d'un gran quadre, pintat qui sap si per Déu mateix."

- Per acabar... Si haguessis de salvar una obra teva, quina triaries?
- (Riu...) Triaria qualsevol de les que he pintat. Totes són iguals per a mi i tenen el mateix significat i estima.


Moltes gràcies, Guillem. 
Podríem seguir parlant amb ell hores i hores. És un gaudi escoltar-lo. Temps tendrem. També organitzarem, com en anys anteriors, un concurs de fotografia. I si voleu un consell, no deixeu d'anar al Centre Cap Vermell a gaudir de l'exposició de l'estiu a Cala Rajada.