Allunyats Teatre presenta la seva particular "Història del zoo" d' Edward Albee, el proper dia 31 de gener. Hem parlat amb Iván Martín del seu projecte teatral, dirigit per ells mateixos assessorats de Jeroni Obrador, pel que fa a la direcció i el procés creatiu.
Una oportunitat de veure una proposta teatral molt interesant, basada en un text "molt intel·ligent" d'Edward Albee que s'ha convertit en un clàssic del segle XX. 
- Per què vàreu triar l'obra " Historia de zoo de Edward Albee, escrita al 1958?
- En realitat és una obra que jo tenia en ment des de que vaig estudiar Art Dramàtic, allà per l'any 2000. Mai havia trobat ningú adient i amb compromís per muntar-la, i no m'hi havia llançat. Però quan va acabar el primer confinament degut al coronavirus, jo ja veia que estaria una bona temporada a tornar a treballar amb normalitat, i vaig dir a en Marc que quan arribàs setembre havíem de tenir una obra muntada. I clar, teníem tot l'estiu per davant.
A més, pens que hi ha obres molt conegudes en el món teatral, però molt poc conegudes pel públic general, com és el cas. Obres que tenen una gran força dramàtica, un missatge potent, una qualitat innegable, però no són gaire representades. I crec que val la pena apostar per aquest tipus de teatre a les nostres illes. 
- "Quan hi ha crisi, la cultura és la primera que rep" deia un actor fa uns dies. Amb la crisi de la COVID, sembla que tots els mals s'han plegat contra la cultura i especialment el món del teatre? Com veus la situació del teatre a Mallorca (i Capdepera) i el futur proper?
- La veritat és que aquesta crisi ha pegar molt fort a molt de sectors, i el de la cultura podria dir que és un dels més perjudicats. S'ha de pensar que entorn a la cultura hi ha molts de llocs de feina no relacionats amb l'obra d'art en sí: taquillers, acomodadors, productors, tècnics, mànagers, etc. El mercat està molt aturat i les ajudes que s'han destinat a aquest sector són molt escasses, perquè hi alguns d'aquests llocs de feina que no tenen ni un epígraf propi, com els tècnics, i queden moltes vegades fora dels ajust socials.
A més, com hi sectors amb més força política, econòmica i mediàtica, la cultura està patint molt. És un món al qual costa molt generar clients, i amb aquesta coronacrisi s'han fet passes enrere.
Des del meu punt de vista, és molt injust. Quan tothom estava a ca seva ficat, la cultura ens va salvar de la locura, ens donava entreteniment, moral... és que aquestes coses no són serveis bàsics? Jo pens que sí. Tot allò que t'ajuda mentalment és un servei bàsic. Ens queda molt per fer, però estic que segur que les arts ressorgiran renovades i adaptades als nous temps, cosa que no sé si passarà amb altres sectors.
En quant al teatre a Mallorca, les restriccions i els continus canvis de plans han fet que els programadors no vagin molt envant. Encara els queden coses programades que no es varen poder fer, i les han de reubicar.
El teatre no viu sense el públic en directe, i amb l'aforament està limitat al 30%, i molts teatres municipals han decidit tancar. No és que els hagin obligat a tancar des de instàncies superiors, sinó que els ajuntaments han pres la decisió. I noltros hem tengut la sort que, des del teatre i l'ajuntament de Capdepera hagin sigut valents i que segueixin envant. És necessari, és una injecció de força moral en aquesta lluita contra el coronavirus. I estam molt agraïts.
- La vostra obra l'heu representat a varis teatres de Mallorca, quines perspectives teniu?
- Aquesta és la sisena funció. Vàrem fer dues a Santanyí, una a Binissalem, una Artà i una altra a Son Servera. Quant a perspectives, realment no ho sabem. Vendre teatre costa molt, i en aquests moments, sense que ningú ens conegui, costa moltíssim. Estam pensant en contactar amb alguna persona que s'encarregui de vendre l'obra, ja que tant en Marc com jo no tenim gaire temps els matins. Així que si hi ha algú que llegeixi això i estigui interessat, que ens enviï un missatge mitjançant de les xarxes socials. 
- Estau treballant en nous projectes?
- De moment, no. Ja miram possibles obres per muntar en l'estiu, però en aquests moments cadascú de nosaltres està amb projectes personals. No obstant, Història del Zoo encara té molt de recorregut, i estam concentrats en fer la millor funció possible a Capdepera i allà a on ens contractin.
- Malgrat les restriccions d'aforament i els missatges de por, què diríeu per animar a la gent a venir al teatre de Capdepera per veure Historia del zoo?
- Aquesta és una obra “necessària”, una obra d'un autor molt reconegut, i que fa més de trenta anys que no es veu a Mallorca. O més. Ens ha costat molt aconseguir la llicència per poder representar-la, així que si no veniu a veure-la, per ventura heu perdut una oportunitat.
A més, és teatre profund, que requereix als actors posar tot el que tenen, és un text que fa reflexionar i que canvia entre la incomoditat feta comèdia i la crueltat de la societat a la qual vivim. És un clàssic de mitjans del S.XX, però ens conta una història que demà mateix podria succeir-nos a qualsevol de nosaltres. A més, com hem dit, aquesta vegada, amb totes les restriccions, segur que no tens res millor a fer que venir diumenge al teatre. No badeu, no vos quedeu sense aquesta experiència per ventura irrepetible.
Moltes gràcies
