Eva Serra Serra
Toulouse (França)








En resposta a la cridada de gabellins o familiars de gabellins que viuen a l'estranger, hem contactat amb Eva Serra Serra, descendent de la família Nebot Vaquer (neta de Magdalena Raia) de Capdepera, actualment resident a Toulouse (Franca).

 

Llicenciada en Ciències Ambientals i màsters de professorat i d'especialitzacions de Qualitat, Seguretat i Medi Ambient, la seva trajectòria professional a Espanya es va acabar amb la crisi econòmica, després de 10 anys a l'empresa FCC (Fomento Construcciones y Contratas). L’any 2013, va marxar sola a París per aprendre la llengua francesa, i després poder-hi trobar feina, juntament amb el domini de l'anglès, el que li va permetre inicià una nova trajectòria professional a una empresa de construcció de Lyon i posteriorment, a una empresa del mateix grup (especialitzada en grans projectes internacionals). Així va ser que la va dur fins a Qatar, per fer un gran projecte ferroviari pel mundial de futbol de 2022 on va passar 4 anys (2014-2018) abans de tornar a París, per treballar com a Directora de Qualitat, Seguretat i Medi Ambient a la seva seu central del grup, on actualment encara treballa.



Fet aquest petit recorregut per la seva trajectòria, ens interessam per conèixer com s’ha viscut al país veí aquesta Pandèmia i també com els ha afectats a ells.

- Així que, treballant a París però residint a Toulouse, i que vos ha tocat passar tot el període de confinament fora de la capital, com veus que ha afectat la pandèmia a França, des d’un nivell sanitari, social i econòmic...
- Al principi la gent no s'ho prenia seriosament, per desconeixement de la situació com a Espanya, ja que es deia que no era més greu que una grip.
L'increment constant de morts a causa del COVID19, i la manca de recursos sanitaris per afrontar la situació, va ser el detonant d’alerta per a la població. El cert és que aquí per tots els mitjans de comunicació s'ha anat informant molt bé a tothom amb el més mínim detall essent sempre molt clars i sincers. Aquest fet també ha ajudat que tothom es consciencies de la situació que estem vivint i la gent ha respectat totes les instruccions que ha anat donant el govern.
Crec que el govern ha gestionat la situació de forma molt responsable, d'acord que el país no estava preparat per afrontar sanitàriament la magnitud de casos que s'han donat, però per altra banda el govern ha sabut donar solucions i controlar al màxim les conseqüències de l'aturada econòmica del país. Comparant les informacions de França amb les d'Espanya, l’estratègia a seguir ha estat uniforme a escala europea, ja que més o menys els dos països han anat seguint els mateixos passos en els mateixos períodes de temps.

- Com ha anat això del confinament per França...
- El confinament a França va començar el dimarts dia 17 de Març i havia de durar fins a l’11 de Maig, abans de seguir amb les mateixes mesures. Les mesures sanitàries preses des del primer dia varen ser les mateixes i s'han respectat de forma general (mantenir la distancia entre persones, rentar-se sovint les mans, utilitzar mocadors d'un sol ús, tossir o esternudar en el colze o en un mocador, no donar-se la mà, ni abraçar-se...).
El 24 de Març, es va crear un nou decret on es detallaven les mesures preses per reduir al mínim els contactes i desplaçaments de la gent, tancament de fronteres amb els països veïns, a excepció de transport de mercaderies. Tot desplaçament va quedar prohibit, només en casos excepcionals es permetia, sempre i quan es justificàs a través del certificat oficial del govern, que detallava el motiu de la sortida i la seva identitat (per raons professionals, compres primera necessitat incloses dins el llistat del govern, visites mèdiques urgents, assistència a persones amb necessitat, activitat física controlada, temes judicials o administratius). L’estratègia nacional de des confinament va ser presentada pel Primer Ministre a l'Assemblea Nacional, i tractava de dividir els departaments en color verd i vermell, segons anàlisis fets sobre tots els indicadors relacionats amb l’evolució de l’epidèmia, considerant els criteris següents: la circulació del virus, la tensió hospitalària en reanimació i la capacitat de tests locals, tot això per determinar algunes decisions del govern com l’escolarització dels infants i l'obertura de parcs i espais verds.

- Com es va fer amb els nins a les escoles, la universitat, ....?  Encara dura? Com es vol resoldre o com ha canviat?
- Totes les guarderies, escoles, instituts i universitats han estat tancats completament fins a l’11 de maig, però obligats a donar 3-4 hores de classe online. Esteim parlant de més de 12 milions d’infants i 2,6 milions d'estudiants. Tots els exàmens previstos fins al mes de Juliol han estat substituïts per un control continu, la Selectivitat es manté al mes de Juliol.
Si tens fills a casa menors de 16 anys i els pares no tenen opció de fer teletreball des de casa, el govern autoritza a donar la baixa per malaltia pagada a un dels dos pares, i alguns professionals de l’Educació Nacional continuen de guàrdia en els centres pels alumnes que els seus pares tenen obligacions professionals de continuar treballant, sempre respectant les mesures de prevenció sanitària (higiene de mans i materials i de distanciació social).

- Com es va fer en el treball, i als comerços?, qui podia fer feina?
- La prioritat és el teletreball com a mitja de feina, a no ser que fos precisa la presència física, i en aquest cas, l'empresa havia de fer un certificat per presentar també davant les autoritats, com també, l'empresa estava obligada a adaptar-se a les condicions de treball establertes pel govern per assegurar la seguretat i salut dels treballadors, mesures a tenir en compte per cada tipus d'empresa (mida, activitat i situació geogràfica) per poder continuar la seva activitat econòmica, tant durant el confinament com durant el des confinament. 
El govern va posar a disposició de les empreses, l'opció de l'atur tècnic (atur parcial) pels seus treballadors durant el confinament, el qual suposava que el treballador rep un 70% del seu sou brut per part de l'empresa i al mateix temps aquesta es beneficiaria d'un ajut per part de l'estat pel fet de mantenir el personal en nòmina.
Tots els comerços o espais públics varen tancar (sales audició, conferències i reunions, sales d’espectacles i cinemes, centres comercials, restaurants i bars, sales de ball i de jocs, biblioteques, centres documentació, sales exposicions i museus, instal·lacions esportives cobertes, ,...), a excepció dels de primera necessitat (alimentació, farmàcies, gasolineres, bancs, estancs, quioscs, serveis públics...).
 
- I l'esport...?
- Des d’un primer moment es va permetre practicar esport de forma individual durant tot el confinament, però limitat a una duració d'1h al dia i a la distància d'1 km de la teva residencia, duent un certificat acreditatiu i un document d'identitat. L'esport col·lectiu va quedar totalment prohibit i totes les instal·lacions esportives estaven tancades.

- Quines diferències més significatives has pogut constatar entre França i Espanya?
- Als dos països es permeté continuar treballant als negocis i serveis indispensables, i sols es podia sortir al carrer de manera individual, per anar a treballar (amb certificat), fer compres bàsiques, anar als metges (amb cita) o ajudar a persones vulnerables (també certificat). Les mesures a respectar foren les mateixes, com també no seguir-les s'aplicaren sancions.
Pel que fa a la feina, la principal diferència va ser que a Espanya es va recomanar, però no s’obligava al teletreball com es feia a França, i que allà també cada vegada que sorties havies d'omplir el certificat-justificant oficial del govern, si no la policia et podia multar, i també que permetia la sortida de cada persona per separat per activitat de lleure o esport, (limitada), inclòs la passejada dels cans que a Espanya això també  es va permetre.
Pel que fa als transports públics, la diferència està en la reducció de freqüències a Espanya, i a França, el tancament total de ports, aeroports i estacions trens/bus.
A França, tan metges com farmàcies, prohibiren prendre i vendre analgèsics antiinflamatoris com l’ibuprofeno, ja que es creia que empitjorava els efectes del coronavirus.
Crec que la major diferencia entre els dos països, està en com el govern ha tractat les conseqüències econòmiques del confinament, i amb això val a dir, que suposo que també depèn dels recursos dels que disposa cada país, per afrontar despeses suplementaries i especials (l'atur tècnic proposat a les empreses, on el treballador rep un 70% del seu sou brut per part de l'empres, el teletreball mínim obligat a un dels pares per poder estar amb els fills, les primes o bons donats a tot el personal sanitari i de residencies,...), i supòs que a Espanya amb recursos econòmics inferiors, això no s’ha fet.

- Què és el més greu que ha passat a França?
- Està clar que la COVID19 es la crisi sanitària més greu que ha patit la França i Europa des del segle passat, tot inesperat i sense poder de resposta ràpida, la manca de recursos sanitaris per fer front a aquesta pandèmia i el fet que el virus ha arribat a afectar els propis especialistes de la sanitat causant la mort de metges que assisteixen a pacients infectats, això crec que és el més greu que ha passat. També la mort de personalitats de la vida política i social de França (Manu Dibango -saxofonista-, Patrick Devedjian -polític/exministre-, ...)  Però crec que el cas de mort més greu ha estat el de la Julie, la més jove morta en el país, sense patologies prèvies, va passar d'una petita tos a un estat de màxima gravetat només en unes hores. Havia donat negatiu en dos tests de la COVID19. Aquesta víctima va mostrar a tot el país que les conseqüències greus en els joves i el patiment de la família quan hi ha un mort.
El protocol davant un cadàver mort per la COVID-19 és molt estricte, tot s'ha de cremar, ningú pot veure la persona, ni recollir les seves pertinences, res de cerimònia, van directament al cementiri (màxima 10 persones). La notícia sortint a tots els mitjans de comunicació, no va ser de l’agrad de la família, però al mateix temps va alertar tota la població del país de la serietat de la situació. 
Els mitjans de comunicació, explicant i mostrant imatges dia a dia de la realitat als hospitals amb pacients afectats pel coronavirus en tota classe d'estat, crec que ha estat un factor clau per conscienciar la població de la importància de respectar el confinament.


 
- Com creus que han actuat els responsables polítics... quines són les crítiques?
- Crec que aquí els polítics han actuat amb molt de seny i responsabilitat. En tot moment han fet cas dels especialistes sanitaris, donant prioritat a la sanitat dels francesos, i deixant de banda la situació econòmica del país. Han estat treballant per trobar els recursos necessaris aplicant alternatives temporals fins a trobar-los, i sempre informant la població en tot moment, essent molt clars en tot moment i actuat amb la màxima eficiència possible, sense comparar amb les dades per exemple d’Espanya que ha arribat a tenir la mateixa quantitat de morts, però sense tenir en compte que França té un 30% mes de població.
La major crítica inicialment fou la manca de mascaretes, gels hidroalcohòlics i guants, però en una situació tan complexa com aquesta, és molt fàcil a ser criticat.
Per la resta crec que la societat ha recolzat els polítics en tot moment per les mesures que s'han pres davant aquesta greu situació de la COVID-19, mesures polítiques preses en tot moment segons les decisions sanitàries prèviament acordades.

- Quines perspectives hi ha després de tants dies... creus que ja es pot tornar a la normalitat, com creus que s’hauria de fer?
- El confinament aquí ha durat 54 dies (17 mars 2020 - 11 maig 2020). Enlloc es pot tornar a la normalitat fins que no existeixi una vacuna per la COVID19 i això no apareix d'un dia per l'altre. El des confinament s’ha iniciat amb limitacions, que la gent continuarà respectant, és com un període de prova, els recursos sanitaris han millorat i tothom pot sortir al carrer respectant les condicions imposades pel govern, però és molt important portar un control de les estadístiques per poder alertar i prendre mesures immediatament en cas que els casos positius tornassin a augmentar. Res tornarà a la normalitat de moment, perquè mentalment la gent te por després de tot aquest període de confinament, tothom és conscient que aquesta situació no s'ha acabat.
Crec que les estadístiques encara no mostren una situació prou estable per a iniciar el des confinament total. L'exemple més clar aquests dies el tenim a Alemanya, quan el % d'afectats un cop en període de des confinament està tornant a augmentar. Crec que la forma de fer el des confinament proposat és correcte, simplement que s'haurien d'esperar una mica més a iniciar-ho.

- Un darrer comentari final?
- Adjunt fotografies de la situació del supermercat durant el confinament ( impossible trobar-hi ous, farina ni paper WC), i també de la situació de la farmàcia. També adjunt una fotografia de la casa on vaig a cercar la farina de forma particular.
Tota la informació sobre el Coronavirus COVID-19 a Franca la podeu trobar a:
https://www.gouvernement.fr/info-coronavirus

Una salutació i esperem que fins aviat si ens obren les fronteres.

 

Eva Serra Serra